126 635
edicions
Canvis
mLlínea 311:
Llínea 311: − + Llínea 661:
Llínea 661: − + Llínea 1275:
Llínea 1275: − +
Text reemplaça - ' historia ' a ' història '
Al final del [[Periodo Cretácico]], fa aproximadament 80 millons d'anys, algunes arees terrestres d'America Central septentrional començaren a emergir, basicament per activitat volcanica i pel choc de les [[plaques tectoniques]], constituint el nucleu d'America Central que inclou els altiplanos de [[Chiapas]], el centre i part montanyosa del sur de Guatemala, [[Fondaries]], [[El Salvador]] i el nort de [[Nicaragua]]. D'acort a Dengo (1969), el relleu del nort de Centroamérica s'incrementà per emanaciones de material volcanic de les fissures entre les [[plaques tectoniques]]. Llentament, en termens de millons d'anys, Centroamérica fon emergint. Fa uns 60 millons d'anys America del Nort, incloent America Central septentrional, se trobava separada d'America del Sur per una area marina, la qual ha segut denominada per alguns geolecs com el canal centroamericano.
Al final del [[Periodo Cretácico]], fa aproximadament 80 millons d'anys, algunes arees terrestres d'America Central septentrional començaren a emergir, basicament per activitat volcanica i pel choc de les [[plaques tectoniques]], constituint el nucleu d'America Central que inclou els altiplanos de [[Chiapas]], el centre i part montanyosa del sur de Guatemala, [[Fondaries]], [[El Salvador]] i el nort de [[Nicaragua]]. D'acort a Dengo (1969), el relleu del nort de Centroamérica s'incrementà per emanaciones de material volcanic de les fissures entre les [[plaques tectoniques]]. Llentament, en termens de millons d'anys, Centroamérica fon emergint. Fa uns 60 millons d'anys America del Nort, incloent America Central septentrional, se trobava separada d'America del Sur per una area marina, la qual ha segut denominada per alguns geolecs com el canal centroamericano.
En lo relacionat a l'estructura i historia geologica, America Central septentrional és part del subcontinente nortamerica. Més tart fon sorgint l'arc que forma el sur de [[Nicaragua]] i [[Costa Rica]], també per activitat volcanica. Les montanyes freqüentment són formades quan dos plaques tectoniques choquen una contra l'atra. Els Andas i els Cuchumatanes estan sent llentament elevats en resposta al moviment de la placa del pacific cap al este.
En lo relacionat a l'estructura i història geologica, America Central septentrional és part del subcontinente nortamerica. Més tart fon sorgint l'arc que forma el sur de [[Nicaragua]] i [[Costa Rica]], també per activitat volcanica. Les montanyes freqüentment són formades quan dos plaques tectoniques choquen una contra l'atra. Els Andas i els Cuchumatanes estan sent llentament elevats en resposta al moviment de la placa del pacific cap al este.
El sur actual de Centroamérica (sur de [[Nicaragua]], [[Costa Rica]] i [[Panama]]) s'originà d'un promontori submari en el que se foren formant una serie d'illes volcaniques molt similars a les illes menors, com conseqüéncia de l'espenta de la corfa del Caribe cap al Pacific. L'archipelec centroamericano seguí emergint per a formar el restant de Centroamérica, lo qual ocorreu totalment fa aproximadament dos millons d'anys, quan finalment es varen unir Centre i Suramérica al «emergir» una menuda area que encara estava sumergida, i hui és [[Panama]].
El sur actual de Centroamérica (sur de [[Nicaragua]], [[Costa Rica]] i [[Panama]]) s'originà d'un promontori submari en el que se foren formant una serie d'illes volcaniques molt similars a les illes menors, com conseqüéncia de l'espenta de la corfa del Caribe cap al Pacific. L'archipelec centroamericano seguí emergint per a formar el restant de Centroamérica, lo qual ocorreu totalment fa aproximadament dos millons d'anys, quan finalment es varen unir Centre i Suramérica al «emergir» una menuda area que encara estava sumergida, i hui és [[Panama]].
=== Patrimoni ===
=== Patrimoni ===
El turisme en Guatemala ha creixcut de forma gradual, és un destí molt atractiu degut a les abundants i molt variades bellees naturals com les seues extenses plages d'arena blanca i d'arena oscura, cecs de coral, una abundant flora i fauna, aixina com bellees arqueológiques, la seua historia colonial, ademés tota la seua cultura expressada en les seues costums i gastronomies tipiques.
El turisme en Guatemala ha creixcut de forma gradual, és un destí molt atractiu degut a les abundants i molt variades bellees naturals com les seues extenses plages d'arena blanca i d'arena oscura, cecs de coral, una abundant flora i fauna, aixina com bellees arqueológiques, la seua història colonial, ademés tota la seua cultura expressada en les seues costums i gastronomies tipiques.
Existix un marcat interés de la comunitat internacional per llocs arqueológics com la ciutat de [[Tikal]] fon construida i habitada en un periodo a on la cultura miula tingué la seua major expressió lliteral i artistica, fon governada per una dinastia de 16 reis, els miules de [[Tikal]] construiren molts temples, un parc de pilota, altars i esteles en alt i baix relleu.
Existix un marcat interés de la comunitat internacional per llocs arqueológics com la ciutat de [[Tikal]] fon construida i habitada en un periodo a on la cultura miula tingué la seua major expressió lliteral i artistica, fon governada per una dinastia de 16 reis, els miules de [[Tikal]] construiren molts temples, un parc de pilota, altars i esteles en alt i baix relleu.
* Francis Pol Sifontes. ''Historia de Guatemala''. Guatemala: Editorial Everest, 1996.
* Francis Pol Sifontes. ''Historia de Guatemala''. Guatemala: Editorial Everest, 1996.
* Carles Sabí. ''Guatemala: l'historia silenciada (1944-1989).''[http://www.libreriasdelfondo.com/LFDetalle.asp?ctit=003582RA&secc=]
* Carles Sabí. ''Guatemala: l'historia silenciada (1944-1989).''[http://www.libreriasdelfondo.com/LFDetalle.asp?ctit=003582RA&secc=]
* Jordi Luján Muñoz. ''Breu historia contemporanea de Guatemala'' [http://www.libreriasdelfondo.com/LFDetalle.asp?ctit=015552R&secc=]
* Jordi Luján Muñoz. ''Breu història contemporanea de Guatemala'' [http://www.libreriasdelfondo.com/LFDetalle.asp?ctit=015552R&secc=]
* Sever Martínez. ''La patria del crioll: ensaig d'interpretacio de la realitat colonial guatemalteca'' [http://www.libreriasdelfondo.com/LFDetalle.asp?ctit=003396R&secc=]
* Sever Martínez. ''La patria del crioll: ensaig d'interpretacio de la realitat colonial guatemalteca'' [http://www.libreriasdelfondo.com/LFDetalle.asp?ctit=003396R&secc=]