Canvis

Va realisar ses primeres gales i un recital en el [[Teatre Principal de Valéncia]] que solament li reportaren pèrdues. Posteriorment, la casa discogràfica Fonogram li contractà per quatre anys. El seu primer senzill se gravà en cançons de Manuel Alejandro: "Como todos" i "Es el viento". Participà en el festival de la cançó de [[Barcelona]] en el tema "No debo pensar en ti", a on fon eliminat.

Va realisar ses primeres gales i un recital en el [[Teatre Principal de Valéncia]] que solament li reportaren pèrdues. Posteriorment, la casa discogràfica Fonogram li contractà per quatre anys. El seu primer senzill se gravà en cançons de Manuel Alejandro: "Como todos" i "Es el viento". Participà en el festival de la cançó de [[Barcelona]] en el tema "No debo pensar en ti", a on fon eliminat.

Pero en l'[[estiu]] de [[1969]], [[Augusto Algueró]] li va donar "Te quiero, te quiero", cançó que per distintes causes, encara que la tenien gravada el cantant Raphael, la cantant [[Lola Flores]] i l'actriu [[Carmen Sevilla]] no eixiren al mercat. Nino conseguí en ella un éxit enorme al ser escollida cançó de l'estiu. A "Te quiero, te quiero" li seguiren "Noelia", "Perdona", "Mi gran amor", "Esa será mi casa", "Mi querida mamá", "Voy buscando", "Un beso y una flor", "Libre", entre atres.

Pero en l'[[estiu]] de [[1969]], [[Augusto Algueró]] li va donar "Te quiero, te quiero", cançó que per distintes causes, encara que la tenien gravada el cantant Raphael, la cantant [[Lola Flores]] i l'actriu [[Carmen Sevilla]] no eixiren al mercat. Nino conseguí en ella un èxit enorme al ser escollida cançó de l'estiu. A "Te quiero, te quiero" li seguiren "Noelia", "Perdona", "Mi gran amor", "Esa será mi casa", "Mi querida mamá", "Voy buscando", "Un beso y una flor", "Libre", entre atres.

Participa en la selecció per al [[Festival d'Eurovisió]] en dos ocasions. La primera és en [[1970]] en el tema "Esa será mi casa", que no conseguí arribar a la final que guanyà [[Julio Iglesias]] en "Gwendolyne" (com a curiositat, les cançons són cantades per dos intérpretes, "Ésa será mi casa" és interpretada també per Franciska). La segona i més recordada és, actuant en el programa de [[Valerio Lazarov]], Pasaporte a Dublin, a on quedà en segona posició. La cantant [[Karina]] fon la escollida.

Participa en la selecció per al [[Festival d'Eurovisió]] en dos ocasions. La primera és en [[1970]] en el tema "Esa será mi casa", que no conseguí arribar a la final que guanyà [[Julio Iglesias]] en "Gwendolyne" (com a curiositat, les cançons són cantades per dos intérpretes, "Ésa será mi casa" és interpretada també per Franciska). La segona i més recordada és, actuant en el programa de [[Valerio Lazarov]], Pasaporte a Dublin, a on quedà en segona posició. La cantant [[Karina]] fon la escollida.

El [[20 d'abril]] de [[1971]] contrau matrimoni en secret en María Amparo Martínez Gil. Després viaja a [[Buenos Aires]] a on actua en el canal 9 d'eixa ciutat, en un programa especial, junt el cantant de "tangos" argentí Ledesma.

El [[20 d'abril]] de [[1971]] contrau matrimoni en secret en María Amparo Martínez Gil. Després viaja a [[Buenos Aires]] a on actua en el canal 9 d'eixa ciutat, en un programa especial, junt el cantant de "tangos" argentí Ledesma.

El [[24 de giner]] de [[1972]] naix la seua primera filla, Amparo. Poc despuix edita el seu tercer àlbum, titulat "Un beso y una flor", en el que obté gran éxit en [[Espanya]] i Hispanoamérica.

El [[24 de giner]] de [[1972]] naix la seua primera filla, Amparo. Poc despuix edita el seu tercer àlbum, titulat "Un beso y una flor", en el que obté gran èxit en [[Espanya]] i Hispanoamérica.

En [[novembre]] de [[1972]] participa en el Festival de la Canción de Río de Janeiro com a representant espanyol, a on conseguix igualar en la primera posició a David Clayton-Thomas (Estats Units). La victòria li fon llevada injustament pel president del jurat, Joseph Lee Zhito, que, al ser dels [[Estats Units]], no podria haver votat pel seu propi país. Semanes més tart ix al mercat el seu quart àlbum, titulat "Mi tierra", en el que s'inclou un dels seus principals èxits: "Libre".

En [[novembre]] de [[1972]] participa en el Festival de la Canción de Río de Janeiro com a representant espanyol, a on conseguix igualar en la primera posició a David Clayton-Thomas (Estats Units). La victòria li fon llevada injustament pel president del jurat, Joseph Lee Zhito, que, al ser dels [[Estats Units]], no podria haver votat pel seu propi país. Semanes més tart ix al mercat el seu quart àlbum, titulat "Mi tierra", en el que s'inclou un dels seus principals èxits: "Libre".