1492
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «La '''F''' és la sexta lletra de l'alfabet valencià i quarta de les consonants. El seu nom en valencià és '''ef''', pero per castellanisme també se...»
La '''F''' és la sexta lletra de l'[[alfabet valencià]] i quarta de les [[consonant]]s. El seu nom en valencià és '''ef''', pero per castellanisme també se la coneix pel seu nom en castellà, '''efe'''.
== Fonètica ==
En valencià representa la [[fricativa labiodental sorda]], /f/ en l'[[alfabet fonètic internacional]]. Rarament representa el sò labial sonor /v/quan va seguida d'una consonant sonora (''Golf de roses, Bolígraf blau, Afganistan''...)
== Ortografia ==
=== S'escriu ef ===
* Inicial, interior i fi de paraula: fer, corfa, bufa, baf.
* En posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) se transforme en V o es mantinga:
# serf, no serv, pero servir.
# tuf, no tuv, pero atufar.
==Referències ==
{{referències}}
{{Projectes germans|commons=F}}
{{Viccionari-lateral|F}}
[[Categoria:Lletres de l'alfabet llatí]]
== Fonètica ==
En valencià representa la [[fricativa labiodental sorda]], /f/ en l'[[alfabet fonètic internacional]]. Rarament representa el sò labial sonor /v/quan va seguida d'una consonant sonora (''Golf de roses, Bolígraf blau, Afganistan''...)
== Ortografia ==
=== S'escriu ef ===
* Inicial, interior i fi de paraula: fer, corfa, bufa, baf.
* En posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) se transforme en V o es mantinga:
# serf, no serv, pero servir.
# tuf, no tuv, pero atufar.
==Referències ==
{{referències}}
{{Projectes germans|commons=F}}
{{Viccionari-lateral|F}}
[[Categoria:Lletres de l'alfabet llatí]]