Canvis

[[Image:Afrikaans ETN15 Spread.svg|300px|right]]

[[Image:Afrikaans ETN15 Spread.svg|300px|right]]

}}

}}

El '''afrikaans''' (''afrikaans'' en afrikaans) és una [[Llengua germànica|llengua germànica]], [[llengua criolla|criolla]] del [[Idioma neerlandés|neerlandés]], parlada principalment en [[Suràfrica]] i [[Namíbia]]. Esta llengua és la evolució de la que parlaven els colons holandessos que habitaven la Colònia del Cap. En el pas del temps ha adquirit característiques pròpies, ya que ha assimilat vocables del [[anglés]], [[malay]], [[portugués]], i de les llengües zulús dels natius de la zona.

El '''afrikaans''' (''afrikaans'' en afrikaans) és una [[Llengua germànica|llengua germànica]], [[llengua criolla|criolla]] del [[Idioma neerlandés|neerlandés]], parlada principalment en [[Suràfrica]] i [[Namíbia]]. Esta llengua és l'evolució de la que parlaven els colons holandessos que habitaven la Colònia del Cap. En el pas del temps ha adquirit característiques pròpies, ya que ha assimilat vocables del [[anglés]], [[malay]], [[portugués]], i de les llengües zulús dels natius de la zona.

A mitat del [[sigle XIX]] era una llengua oral sense representació escrita ni formes lliteràries, puix la llengua oficial era l'[[Idioma neerlandés|holandés]].

A mijans del [[sigle XIX]] era una llengua oral sense representació escrita ni formes lliteràries, puix la llengua oficial era l'[[Idioma neerlandés|holandés]].

És una de les llengües oficials de [[Suràfrica]], i es gastà majoritàriament per els blancs i els mestiços que habiten en els províncies del [[Cap (Suràfrica)|Cap]]. En aquell moment començà a utilisar-se en les escoles i inicià  el camí a l'oficialitat, declarada en [[1925]]. Durant el [[sigle XX]] es mostrà com una llengua lliterària rica i en una considerable producció en tots els camps (poesia, llibres de text, llibres científics i tècnics, etcétera). El seu màxim exponent es [[Breyten Breytenbach]], autor entre atres obres de ''Ysterkoei Moet Weet'' (poesia, [[1964]]) i ''Les verdaderes confesions d'un terroriste blanc'' ([[1984]]).

És una de les llengües oficials de [[Suràfrica]], i es gastà majoritàriament pels blancs i els mestiços que habiten en els províncies del [[Cap (Suràfrica)|Cap]]. En aquell moment començà a utilisar-se en les escoles i inicià  el camí a l'oficialitat, declarada en l'any [[1925]]. Durant el [[sigle XX]] es mostrà com una llengua lliterària rica i en una considerable producció en tots els camps (poesia, llibres de text, llibres científics i tècnics, etcétera). El seu màxim exponent és [[Breyten Breytenbach]], autor entre atres obres de ''Ysterkoei Moet Weet'' (poesia, [[1964]]) i ''Les verdaderes confesions d'un terroriste blanc'' ([[1984]]).

== Número de parlants ==

== Número de parlants ==

== Ortografia ==

== Ortografia ==

El afrikaans escrit es diferència del neerlandés en que l'ortografia reflexa una llengua més fonètica i simple, i moltes consonants són eliminaes. Una característica notable és l'artícul indefinit, és "'n" en afrikaans en conte de "een" en neerlandés. "Un llibre" es diu "'un Boek", mentres que en neerlandés seria "een boek". Atres característiques inclouen l'us de 's' en conte de 'z', per tant Suràfrica en afrikaans s'escriu Suid-Afriza, mentres que en neerlandés és Zuid-Afrika. També, la lletra neerlandesa "ij" s'escriu com a "y".

El afrikaans escrit es diferència del neerlandés en que l'ortografia reflexa una llengua més fonètica i simple, i moltes consonants són eliminades. Una característica notable és l'artícul indefinit, és "'n" en afrikaans en conte de "een" en neerlandés. "Un llibre" es diu "'un Boek", mentres que en neerlandés seria "een boek". Atres característiques inclouen l'us de 's' en conte de 'z', per tant Suràfrica en afrikaans s'escriu Suid-Afriza, mentres que en neerlandés és Zuid-Afrika. També, la lletra neerlandesa "ij" s'escriu com a "y".

{| cellspacing="7px"

{| cellspacing="7px"