Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
11 bytes eliminats ,  20:53 17 jul 2018
m
sense resum d'edició
Llínea 24: Llínea 24:  
[[Image:Afrikaans ETN15 Spread.svg|300px|right]]
 
[[Image:Afrikaans ETN15 Spread.svg|300px|right]]
 
}}
 
}}
El '''afrikaans''' (''afrikaans'' en afrikaans) és una [[Llengua germànica|llengua germànica]], [[llengua criolla|criolla]] del [[Idioma neerlandés|neerlandés]], parlada principalment en [[Suràfrica]] i [[Namíbia]]. Esta llengua és l'evolució de la que parlaven els colons holandessos que habitaven la Colònia del Cap. En el pas del temps ha adquirit característiques pròpies, ya que ha assimilat vocables del [[anglés]], [[malay]], [[portugués]], i de les llengües zulús dels natius de la zona.
+
El '''afrikaans''' (''afrikaans'' en afrikaans) és una [[Llengua germànica|llengua germànica]], [[llengua criolla|criolla]] del [[Idioma neerlandés|neerlandés]], parlada principalment en [[Suràfrica]] i [[Namíbia]]. Esta llengua és l'evolució de la que parlaven els colons holandesos que habitaven la Colònia del Cap. En el pas del temps ha adquirit característiques pròpies, puix ha assimilat vocables de l'[[anglés]], [[malay]], [[portugués]], i de les llengües zulús dels natius de la zona.
    
A mijans del [[sigle XIX]] era una llengua oral sense representació escrita ni formes lliteràries, puix la llengua oficial era l'[[Idioma neerlandés|holandés]].
 
A mijans del [[sigle XIX]] era una llengua oral sense representació escrita ni formes lliteràries, puix la llengua oficial era l'[[Idioma neerlandés|holandés]].
   −
És una de les llengües oficials de [[Suràfrica]], i es gastà majoritàriament pels blancs i els mestiços que habiten en els províncies del [[Cap (Suràfrica)|Cap]]. En aquell moment començà a utilisar-se en les escoles i inicià  el camí a l'oficialitat, declarada en l'any [[1925]]. Durant el [[sigle XX]] es mostrà com una llengua lliterària rica i en una considerable producció en tots els camps (poesia, llibres de text, llibres científics i tècnics, etcétera). El seu màxim exponent és [[Breyten Breytenbach]], autor entre atres obres de ''Ysterkoei Moet Weet'' (poesia, [[1964]]) i ''Les verdaderes confesions d'un terroriste blanc'' ([[1984]]).
+
És una de les llengües oficials de [[Suràfrica]], i es gastà majoritàriament pels blancs i els mestiços que habiten en els províncies del [[Cap (Suràfrica)|Cap]]. En aquell moment començà a usar-se en les escoles i inicià  el camí a l'oficialitat, declarada en l'any [[1925]]. Durant el [[sigle XX]] se mostrà com una llengua lliterària rica i en una considerable producció en tots els camps (poesia, llibres de text, llibres científics i tècnics, etcétera). El seu màxim exponent és [[Breyten Breytenbach]], autor entre atres obres de ''Ysterkoei Moet Weet'' (poesia, [[1964]]) i ''Les verdaderes confesions d'un terroriste blanc'' ([[1984]]).
    
== Número de parlants ==
 
== Número de parlants ==
[[Suràfrica]]: 6.500.000, dels quals 1.000.000 també parlen anglés. Atres 6.650.000 l'utilisen com a llengua vehicular. Les zones de afrikaans-parlants principals són les províncies del [[Cap del Nort]] i del [[Cap Occidental]] i les ciutats de [[Johannesburg]], [[Pretòria]], [[Port Elizabeth]] i [[Bloemfontein]].
+
[[Suràfrica]]: 6.500.000, dels quals 1.000.000 també parlen anglés. Atres 6.650.000 l'ampren com a llengua vehicular. Les zones de afrikaans-parlants principals són les províncies del [[Cap del Nort]] i del [[Cap Occidental]] i les ciutats de [[Johannesburg]], [[Pretòria]], [[Port Elizabeth]] i [[Bloemfontein]].
   −
[[Botsvana]]: 100.000, principalment per afrikaners en el distrit de [[Ghanzi]].
+
[[Botsvana]]: 100.000, principalment per afrikàners en el distrit de [[Ghanzi]].
    
[[Namíbia]]: 150.000 (7,5%), és una de les 4 llengües reconegudes com nacionals; parlat pel 25% de la població en  [[Windhoek]].
 
[[Namíbia]]: 150.000 (7,5%), és una de les 4 llengües reconegudes com nacionals; parlat pel 25% de la població en  [[Windhoek]].
   −
[[Regne Unit]]: 100.000, parlat per inmigrants sudafricans.
+
[[Regne Unit]]: 100.000, parlat per immigrants surafricans.
    
[[Malaui]] i [[Zàmbia]]: Sense senyes concretes.
 
[[Malaui]] i [[Zàmbia]]: Sense senyes concretes.
    
== Filiació ==
 
== Filiació ==
El afrikaans és una [[llengua germànica occidental]] especialment propenca al [[neerlandés]].
+
L'afrikaans és una [[llengua germànica occidental]] especialment propenca al [[neerlandés]].
    
== Gramàtica ==
 
== Gramàtica ==
Llínea 48: Llínea 48:     
== Ortografia ==
 
== Ortografia ==
El afrikaans escrit es diferència del neerlandés en que l'ortografia reflexa una llengua més fonètica i simple, i moltes consonants són eliminades. Una característica notable és l'artícul indefinit, és "'n" en afrikaans en conte de "een" en neerlandés. "Un llibre" es diu "'un Boek", mentres que en neerlandés seria "een boek". Atres característiques inclouen l'us de 's' en conte de 'z', per tant Suràfrica en afrikaans s'escriu Suid-Afriza, mentres que en neerlandés és Zuid-Afrika. També, la lletra neerlandesa "ij" s'escriu com a "y".
+
L'afrikaans escrit se diferencia del neerlandés en que l'ortografia reflexa una llengua més fonètica i simple, i moltes consonants són eliminades. Una característica notable és l'artícul indefinit, és "'n" en afrikaans en conte de "een" en neerlandés. "Un llibre" es diu "'n Boek", mentres que en neerlandés seria "een boek". Atres característiques inclouen l'us de 's' en conte de 'z', per tant Suràfrica en afrikaans s'escriu Suid-Afrika, mentres que en neerlandés és Zuid-Afrika. També, la lletra neerlandesa "ij" s'escriu com a "y".
    
{| cellspacing="7px"
 
{| cellspacing="7px"
1492

edicions

Menú de navegació