Canvis

'''Felip V''' de [[Valéncia]] i '''VI''' d'[[Espanya]], ([[30 de giner]] de [[1968]], [[Madrit]]). '''Felipe VI de Borbón i Grecia''' és l'actual [[rei d'Espanya]], ostentant el [[cap d'Estat|Cap de l'Estat]]. És l'actual Rei de [[Valéncia]], hereu llegítim del títul creat per Jaume I el Conquistador en l'any [[1232]].

'''Felip V''' de [[Valéncia]] i '''VI''' d'[[Espanya]], ([[30 de giner]] de [[1968]], [[Madrit]]). '''Felipe VI de Borbón i Grecia''' és l'actual [[rei d'Espanya]], ostentant el [[cap d'Estat|Cap de l'Estat]]. És l'actual Rei de [[Valéncia]], hereu llegítim del títul creat per Jaume I el Conquistador en l'any [[1232]].

És el tercer fill dels Reis Joan Carles I d'Espanya i Sofia de Grècia i, com a únic varó, fon l'hereu directe de la corona d'Espanya, per lo que fon proclamar rei el [[19 de juny]] de l'any [[2014]], despuix de l'abdicació de son pare, el rei [[Joan Carles I]], d'acort en la llei orgànica d'abdicació en la Corona sancionada el dia anterior per el seu predecessor i promulgada eixa mateixa nit en el [[Bolletí Oficial de l'Estat]].<ref>{{cita web |url=http://www.teinteresa.es/politica/PRINCIPE-FELIPE-HORAS-PUBLIQUE-ABDICACION_0_1159086222.html |título=Corona d'Espanya|fechaacceso=18 de juny de 2014}}</ref>

És el tercer fill dels Reis [[Joan Carles I]] d'Espanya i [[Sofia de Grècia]] i, com a únic varó, fon l'hereu directe de la corona d'Espanya, per lo que fon proclamat rei el [[19 de juny]] de l'any [[2014]], despuix de l'abdicació de son pare, el rei [[Joan Carles I]], d'acort en la llei orgànica d'abdicació en la Corona sancionada el dia anterior pel seu predecessor i promulgada eixa mateixa nit en el [[Bolletí Oficial de l'Estat]].<ref>{{cita web |url=http://www.teinteresa.es/politica/PRINCIPE-FELIPE-HORAS-PUBLIQUE-ABDICACION_0_1159086222.html |títul=Corona d'Espanya|data=18 de juny de 2014}}</ref>

És llicenciat en Dret per la Universidad Autónoma de Madrit ([[1993]]) i Master en Relacions Internacionals per l'Edmund Walsh School of Foreign Service de l'Universitat de Georgetown (1995). Ha rebut formació militar en l'Acadèmia General Militar de Saragossa, l'Escola Naval Militar de Marín i l'Acadèmia General de l'Aire de San Javier.

És llicenciat en Dret per la Universidad Autónoma de Madrit ([[1993]]) i Màster en Relacions Internacionals per l'Edmund Walsh School of Foreign Service de l'Universitat de Georgetown (1995). Ha rebut formació militar en l'Acadèmia General Militar de Saragossa, l'Escola Naval Militar de Marín i l'Acadèmia General de l'Aire de San Javier.

Va ser membre de l'equip olímpic de vela espanyol als [[Jocs Olímpics]] de Barcelona [[1992]], en la inauguració dels quals desfilà com a abanderat de la selecció espanyola.

Fon membre de l'equip olímpic de vela espanyol als [[Jocs Olímpics]] de Barcelona [[1992]], en l'inauguració dels quals desfilà com a abanderat de la selecció espanyola.

Curiosament, la seua data de coronació coincidí en el dia en que el seu antecesor, [[Felip V]], donara l'orde de cremar la ciutat de [[Xàtiva]], per ser partidària de l'[[Archiduc Carles d'Àustria]] en la [[Guerra de Successio Espanyola]].  

Curiosament, la seua data de coronació coincidí en el dia en que el seu antecesor, [[Felip V]], donara l'orde de cremar la ciutat de [[Xàtiva]], per ser partidària de l'[[Archiduc Carles d'Àustria]] en la [[Guerra de Successio Espanyola]].  

Felip VI, en el seu discurs de proclamació davant del Congres dels Diputats cità a tres escritors en les llengües cooficials de l'Estat: Castelao en [[gallec]], Gabriel Aresti en [[euskera]] i Salvador Espriu en [[català]], pero no cità a cap escritor en [[llengua valenciana]], cosa que fon criticada per sectors [[valencianistes]], al ser el valencià l'unica llengua cooficial d'Espanya de la que s'oblidà i en la que no nomenà a cap escritor. <ref>[http://www.elmundo.es/espana/2014/06/19/53a2b0e5ca4741f7548b4579.html Discurso de proclamación del Rey Felipe VI - El Mundo]</ref>

Felip VI, en el seu discurs de proclamació davant del Congres dels Diputats cità a tres escritors en les llengües cooficials de l'Estat: Castelao en [[gallec]], Gabriel Aresti en [[euskera]] i Salvador Espriu en [[català]], pero no cità a cap escritor en [[llengua valenciana]], cosa que fon criticada per sectors [[valencianistes]], al ser el valencià l'unica llengua cooficial d'Espanya de la que s'oblidà i en la que no nomenà a cap escritor. <ref>[http://www.elmundo.es/espana/2014/06/19/53a2b0e5ca4741f7548b4579.html Discurso de proclamación del Rey Felipe VI - El Mundo]</ref>

El [[22 de maig]] de l'any [[2004]] es va casar en la periodista asturiana [[Letizia Ortiz|Letizia Ortiz Rocasolano]], en la qual ha tengut dos filles: el [[31 d'octubre]] de [[2005]] la Infanta Elionor i el [[29 d'abril]] de [[2007]] la Infanta Sofia.<ref>[http://www.geneall.net/H/per_page.php?id=9352 Geneall]</ref>

El [[22 de maig]] de l'any [[2004]] es casà en la periodista asturiana [[Letizia Ortiz|Letizia Ortiz Rocasolano]], en la qual ha tengut dos filles: el [[31 d'octubre]] de [[2005]] l'Infanta Elionor i el [[29 d'abril]] de [[2007]] l'Infanta Sofia.<ref>[http://www.geneall.net/H/per_page.php?id=9352 Geneall]</ref>

Al nàixer ostentava la dignitat d'Infant d'Espanya i des del [[22 de giner]] de [[1977]] els títuls de Príncip d'Astúries, Príncip de Viana, Príncip de Girona i els atres títuls històrics dels primogènits dels diferents regnes hispànics, en el tractament d'Altea Real. El [[30 de giner]] de [[1986]], al fer díhuit anys, va jurar fidelitat a la Constitució i al Rei, davant les Corts Generals. Quan siga Rei, el seu nom real oficial (que seguix la numeració pròpia de la Corona de Castella) serà Felip VI; segons la numeració de l'antiga Corona d'Aragó li correspondria el de Felip V.

Al nàixer ostentava la dignitat d'Infant d'Espanya i des del [[22 de giner]] de [[1977]] els títuls de Príncip d'Astúries, Príncip de Viana, Príncip de Girona i els atres títuls històrics dels primogènits dels diferents regnes hispànics, en el tractament d'Altea Real. El [[30 de giner]] de [[1986]], al fer díhuit anys, jurà fidelitat a la Constitució i al Rei, davant de les Corts Generals. Quan se feu Rei, el seu nom real oficial (que seguix la numeració pròpia de la Corona de Castella) passà a ser Felip VI; segons la numeració de l'antiga Corona d'Aragó li correspondria el de Felip V.

L'anterior Felip (Felip IV de [[Valéncia]] -V d'[[Espanya]]), fon el primer borbó que regnà en [[Valéncia]] per a lo que va tindre que derrotar a les tropes austracistes dins de la coneguda com a [[Guerra de Successió Espanyola]]. La batalla més important d'esta lluita en relació al [[Regne de Valéncia]] fon la [[Batalla d'Almansa]]. [[Felip IV]] es caracterisà per una política centralista que va significar la perdua de l'autonomia del [[Regne de Valéncia]] i dels seus [[Furs de Valencia|Furs]].

L'anterior Felip (Felip IV de [[Valéncia]] -V d'[[Espanya]]), fon el primer borbó que regnà en [[Valéncia]] per a lo que tingué que derrotar a les tropes austracistes dins de la coneguda com a [[Guerra de Successió Espanyola]]. La batalla més important d'esta lluita en relació al [[Regne de Valéncia]] fon la [[Batalla d'Almansa]]. [[Felip IV]] es caracterisà per una política centralista que significà la perdua de l'autonomia del [[Regne de Valéncia]] i dels seus [[Furs de Valencia|Furs]].

El títul de Rei de [[Valéncia]] és un dels títuls històrics propis de la Corona d'[[Espanya]]; l'artícul 56 de la Constitució Espanyola reconeix el dret del Rei d'[[Espanya]] a usar el restant de títuls que li corresponen a la Corona (entre ells el de Rei de [[Valéncia]]).<ref>[https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1978-31229 «Constitución Española»]. Consultat el 5 de novembre de 2014.</ref> Estos títuls inclouen, entre atres, els que existien en els territoris de l'actual Regne d'[[Espanya]] abans de la seua constitució com a Corona unificada en l'época dels [[Reis Catòlics]]. Entre atres, els títuls històrics de la Corona Espanyola són els següents:

El títul de Rei de [[Valéncia]] és un dels títuls històrics propis de la Corona d'[[Espanya]]; l'artícul 56 de la Constitució Espanyola reconeix el dret del Rei d'[[Espanya]] a usar el restant de títuls que li corresponen a la Corona (entre ells el de Rei de [[Valéncia]]).<ref>[https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1978-31229 «Constitución Española»]. Consultat el 5 de novembre de 2014.</ref> Estos títuls inclouen, entre atres, els que existien en els territoris de l'actual Regne d'[[Espanya]] abans de la seua constitució com a Corona unificada en l'época dels [[Reis Catòlics]]. Entre atres, els títuls històrics de la Corona Espanyola són els següents:

==La Princesa d'Astúries==

==La Princesa d'Astúries==

La seua filla Leonor és l'actual Princesa d'Astúries, Princesa de Girona, títul tradicional dels hereus de la Corona d'[[Aragó]] i de Viana, tradicional del [[Regne de Navarra]].

Sa filla Elionor és l'actual Princesa d'Astúries, Princesa de Girona, títul tradicional dels hereus de la Corona d'[[Aragó]] i de Viana, tradicional del [[Regne de Navarra]].

==Vore també==

==Vore també==