Canvis

== Etnografia ==

== Etnografia ==

Des de temps prehistòrics, França ha segut un encreuament de comerç, migració i invasions. Quatre són els grups ètnics principals de França: precèltics, [[celtes]], [[llatins]] i [[pobles germànics|germànics]] ([[francs]], [[visigot]]s, [[burgundis]] i [[víkings]]). Ademés d'estes poblacions "històriques", nous pobles han immigrat a França des del [[sigle XIX]]: [[Bèlgica|belgues]], [[Itàlia|italians]], [[Espanya|espanyols]], [[Portugal|portuguesos]], [[Polònia|polonesos]], [[Romania|rumans]], [[Grècia|grecs]], [[jueu]]s de l'Europa Oriental i del [[Magrib]], [[àraps]] i [[berbers]] del [[Magrib]], [[Afro-francesos]] i [[China|chinencs]] entre d'atres. S'estima que el 40% de la població francesa descendix, en diverses proporcions, d'estos grups migratoris, cosa que fa de França un dels estats més diversos ètnicament d'Europa, a pesar de l'estereotip popular de França com a nació [[Gàlia|gala]]. No obstant la integració dels pobles europeus va ser més fàcil que no els pobles no-europeus, la qual cosa ha produït barreres culturals i discriminació social.

Des de temps prehistòrics, França ha segut un encreuament de comerç, migració i invasions. Quatre són els grups ètnics principals de França: precèltics, [[celtes]], [[llatins]] i [[pobles germànics|germànics]] ([[francs]], [[visigot]]s, [[burgundis]] i [[víkings]]). Ademés d'estes poblacions "històriques", nous pobles han immigrat a França des del [[sigle XIX]]: [[Bèlgica|belgues]], [[Itàlia|italians]], [[Espanya|espanyols]], [[Portugal|portuguesos]], [[Polònia|polonesos]], [[Romania|rumans]], [[Grècia|grecs]], [[judeu]]s de l'Europa Oriental i del [[Magrib]], [[àraps]] i [[berbers]] del [[Magrib]], [[Afro-francesos]] i [[China|chinencs]] entre d'atres. S'estima que el 40% de la població francesa descendix, en diverses proporcions, d'estos grups migratoris, cosa que fa de França un dels estats més diversos ètnicament d'Europa, a pesar de l'estereotip popular de França com a nació [[Gàlia|gala]]. No obstant la integració dels pobles europeus va ser més fàcil que no els pobles no-europeus, la qual cosa ha produït barreres culturals i discriminació social.

=== Llengües ===

=== Llengües ===

{{AP|llengües de França|lliteratura francesa}}

{{AP|llengües de França|lliteratura francesa}}

[[Archiu:Road signs bilingual Breton in Quimper.jpg|thumb|Senyals bilingües en francés i bretó, una llengua regional de França]]

[[Archiu:Road signs bilingual Breton in Quimper.jpg|thumb|Senyals bilingües en francés i bretó, una llengua regional de França]]

La [[llengua oficial]] de la República Francesa és el [[francés]], i d'acort en el segon artícul de la [[constitució de França|constitució francesa]], el govern té l'obligació de comunicar-se principalment en francés. Ademés, tot i que segons la [[llei de Toubon]], la publicitat comercial pot utilisar les llengües regionals, sempre ha d'utilisar també el francés. Des de [[1872]], data en qué la [[Tercera República Francesa|Tercera República]] va instaurar l'educació primària universal, l'us de les llengües regionals va ser durament reprimit, en l'objectiu de crear unitat nacional.<ref name=britannica>[http://www.britannica.com/EBchecked/topic/215768/France France]. Encyclopedia Britannica. Data d'accés: 25 d'agost, 2008</ref> En esta política, el francés s'ha impost al restant  de llengües regionals i variants llingüístiques que es parlen arreu del territori francés. Tot i que no gogen de cap reconeiximent oficial, algunes d'estes llengües s'ensenyen en les escoles públiques com a segona llengua optativa—com és el cas del [[català]] al departament dels [[Pirineus Orientals]]—i a les universitats.<ref name=britannica/> La immigració ha portat moltes llengües estrangeres, en especial l'[[àrap]].<ref name=britannica/>  

La [[llengua oficial]] de la República Francesa és el [[francés]], i d'acort en el segon artícul de la [[constitució de França|constitució francesa]], el govern té l'obligació de comunicar-se principalment en francés. Ademés, tot i que segons la [[llei de Toubon]], la publicitat comercial pot utilisar les llengües regionals, sempre ha d'utilisar també el francés. Des de [[1872]], data en qué la [[Tercera República Francesa|Tercera República]] va instaurar l'educació primària universal, l'us de les llengües regionals va ser durament reprimit, en l'objectiu de crear unitat nacional.<ref name=britannica>[http://www.britannica.com/EBchecked/topic/215768/France France]. Encyclopedia Britannica. Data d'accés: 25 d'agost, 2008</ref> En esta política, el francés s'ha impost al restant  de llengües regionals i variants llingüístiques que es parlen arreu del territori francés. Tot i que no gogen de cap reconeiximent oficial, algunes d'estes llengües s'ensenyen en les escoles públiques com a segona llengua optativa—com és el cas del [[català]] al departament dels [[Pirineus Orientals]]—i a les universitats.<ref name=britannica/> L'immigració ha portat moltes llengües estrangeres, en especial l'[[àrap]].<ref name=britannica/>  

En l'any [[1999]], un proyecte encomanat pel govern francés, identificà 75 llengües que qualificarien per al reconeiximent en la ratificació de la [[Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries]], de les quals 24 són autòctones en la metròpolis, i les atres són dels territoris d'ultramar.<ref>Cerquiglini, Bernard (1999) [http://www.culture.gouv.fr/culture/dglf/lang-reg/rapport_cerquiglini/langues-france.html Report Les Langues de la France]. Rapport au Ministre de l'Education Nationale, de la Recherche et de la Technologie, et à la Ministre de la Culture et de la Communication. Data d'accés: 25 d'agost, 2008</ref> El [[Consell Constitucional]], això no obstant, bloquejà la signatura de la Carta, en argumentar que contradia la provisió constitucional de la Quinta República que establia que el francés era la llengua de la República. Tot i que el govern no els ha donat l'estatus d'oficialitat, la Delegació General de la Llengua Francesa, va adquirir la funció adicional d'observar i estudiar les "llengües de França", i el seu títul s'ha convertit en la "Delegació General de la Llengua Francesa i les Llengües de França".<ref>[http://www.culture.gouv.fr/culture/dglf/garde.htm Délégation Général à la langue française]. Data d'accés: 25 d'agost, 2008</ref> Més recentment, en la llei de revisió constitucional del juliol 2008, el 75è artícul de la constitució va ser modificat, en un primer intent per a reconéixer la diversitat llingüística de l'Estat i ara establix "''les llengües regionals pertanyen al patrimoni de França''".<ref>[http://www.senat.fr/dossierleg/pjl07-365.html Projet de Loi constitutionnelle de modernisation des institutions de la Ve République]. Senat francés. (22 de juliol, 2008). Data d'accés: 25 d'agost, 2008</ref> A pesar de tot, les llengües regionals estan minvant ràpidament.<ref name=ciapeople/>

En l'any [[1999]], un proyecte encomanat pel govern francés, identificà 75 llengües que qualificarien per al reconeiximent en la ratificació de la [[Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries]], de les quals 24 són autòctones en la metròpolis, i les atres són dels territoris d'ultramar.<ref>Cerquiglini, Bernard (1999) [http://www.culture.gouv.fr/culture/dglf/lang-reg/rapport_cerquiglini/langues-france.html Report Les Langues de la France]. Rapport au Ministre de l'Education Nationale, de la Recherche et de la Technologie, et à la Ministre de la Culture et de la Communication. Data d'accés: 25 d'agost, 2008</ref> El [[Consell Constitucional]], això no obstant, bloquejà la signatura de la Carta, en argumentar que contradia la provisió constitucional de la Quinta República que establia que el francés era la llengua de la República. Tot i que el govern no els ha donat l'estatus d'oficialitat, la Delegació General de la Llengua Francesa, va adquirir la funció adicional d'observar i estudiar les "llengües de França", i el seu títul s'ha convertit en la "Delegació General de la Llengua Francesa i les Llengües de França".<ref>[http://www.culture.gouv.fr/culture/dglf/garde.htm Délégation Général à la langue française]. Data d'accés: 25 d'agost, 2008</ref> Més recentment, en la llei de revisió constitucional del juliol 2008, el 75è artícul de la constitució va ser modificat, en un primer intent per a reconéixer la diversitat llingüística de l'Estat i ara establix "''les llengües regionals pertanyen al patrimoni de França''".<ref>[http://www.senat.fr/dossierleg/pjl07-365.html Projet de Loi constitutionnelle de modernisation des institutions de la Ve République]. Senat francés. (22 de juliol, 2008). Data d'accés: 25 d'agost, 2008</ref> A pesar de tot, les llengües regionals estan minvant ràpidament.<ref name=ciapeople/>