Canvis

Va ingressar en 21 anys en la [[maçoneria]] el [[6 de febrer]] de [[1887]] adoptant el nom simbòlic de [[Danton]]. Va formar part de la Llògia Unió nº 14 de Valéncia i posteriorment de la llògia Acàcia nº 25.

Va ingressar en 21 anys en la [[maçoneria]] el [[6 de febrer]] de [[1887]] adoptant el nom simbòlic de [[Danton]]. Va formar part de la Llògia Unió nº 14 de Valéncia i posteriorment de la llògia Acàcia nº 25.

Va participar en política, caracterisant-se per la seua oposició a la [[monarquia]] i els seus ideals [[Republica|republicans]], manifestant els mateixos en el periòdic ''"[[El Pueblo]]"'', que va fundar en [[1893]]. Va Ser detingut en [[1896]] i condenat a diversos mesos de presó. Entre els anys [[1898]] i [[1907]], va ocupar escany en el [[Congrés dels Diputats]] representant al [[Partit Republicà]], denominat [[Unió Republicana]], entre el [[republicanisme]] [[Estat unitari|unitari]] i el [[federalista]], més tart per discordancies es va integrar en el [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]].

Va participar en política, caracterisant-se per la seua oposició a la [[monarquia]] i els seus ideals [[Republica|republicans]], manifestant els mateixos en el periòdic ''"[[El Pueblo]]"'', que va fundar en [[1893]]. Va Ser detengut en [[1896]] i condenat a diversos mesos de presó. Entre els anys [[1898]] i [[1907]], va ocupar escany en el [[Congrés dels Diputats]] representant al [[Partit Republicà]], denominat [[Unió Republicana]], entre el [[republicanisme]] [[Estat unitari|unitari]] i el [[federalista]], més tart per discordancies es va integrar en el [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]].

El [[noveliste]] i republicà valencià va rebre l'encàrrec personal del President [[Raymond Poincaré]] d'escriure una novela sobre la guerra. I esta va ser ''[[Los cuatro jinetes del Apocalípsis]] ''([[1916]]), que va captivar al públic nort-americà, arribant a ser llegida més que la pròpia [[Bíblia]] en este país. L'autor valencià va conrear diversos gèneros dins de la narrativa. Aixina, obres com ''Arroz y tartana'' ([[1894]]), ''[[Cañas y barro (novela)|Cañas y barro]] ''(1902) o ''[[La barraca (novela)|La barraca]] ''([[1898]]), entre unes atres, es poden considerar noveles regionals. AL mateix temps, destaquen els seus llibres de caràcter històric, entre els quals es es troben: ''[[Mare Nostrum]] '', [[El caballero de la Virgen]], ''Los cuatro jinetes del Apocalípsis'' ([[1916]]), que hem citat anteriorment, "[[El Papa del Mar]]", "Als peus de Venus" o de caràcter autobiogràfic com ''La maja desnuda'', La voluntat de viure" i fins i tot "[[Los Argonautas]]", en la qual barreja una miqueta de la seua pròpia biografia en l'història de la colonisació espanyola de [[Amèrica]]. Afija's ''La catedral'', detallat fresc dels secrets eclesiàstics de la Catedral de [[Toledo]].

El [[noveliste]] i republicà valencià va rebre l'encàrrec personal del President [[Raymond Poincaré]] d'escriure una novela sobre la guerra. I esta va ser ''[[Los cuatro jinetes del Apocalípsis]] ''([[1916]]), que va captivar al públic nort-americà, arribant a ser llegida més que la pròpia [[Bíblia]] en este país. L'autor valencià va conrear diversos gèneros dins de la narrativa. Aixina, obres com ''Arroz y tartana'' ([[1894]]), ''[[Cañas y barro (novela)|Cañas y barro]] ''(1902) o ''[[La barraca (novela)|La barraca]] ''([[1898]]), entre unes atres, es poden considerar noveles regionals. AL mateix temps, destaquen els seus llibres de caràcter històric, entre els quals es es troben: ''[[Mare Nostrum]] '', [[El caballero de la Virgen]], ''Los cuatro jinetes del Apocalípsis'' ([[1916]]), que hem citat anteriorment, "[[El Papa del Mar]]", "Als peus de Venus" o de caràcter autobiogràfic com ''La maja desnuda'', La voluntat de viure" i fins i tot "[[Los Argonautas]]", en la qual barreja una miqueta de la seua pròpia biografia en l'història de la colonisació espanyola de [[Amèrica]]. Afija's ''La catedral'', detallat fresc dels secrets eclesiàstics de la Catedral de [[Toledo]].