Canvis

En aplegar a la zona superior del núvol, el graniç cau cap a la terra pel seu propi pes. En la seua caiguda, moltes de les capes de gel que es varen formar durant el seu ascens, poden descongelar, tornant al seu estat [[líquit]] original. No obstant, no es desprenen i encara estant dins del cumulonimbo, pot ser capturada novament per una atra corrent d'aire ascendent i ser traslladada cap a les regions altes del núvol. Açò provoca l'agregat d'una nova ''capa'' de partícules d'aigua i la seua congelament. Este cicle pot ocórrer vàries voltes, fins que el graniç prenga una dimensió i pes, que les corrents ascendents d'aire dins del núvol, no tenen la força suficient per a transportar-ho, precipitant-se aixina a terra.

En aplegar a la zona superior del núvol, el graniç cau cap a la terra pel seu propi pes. En la seua caiguda, moltes de les capes de gel que es varen formar durant el seu ascens, poden descongelar, tornant al seu estat [[líquit]] original. No obstant, no es desprenen i encara estant dins del cumulonimbo, pot ser capturada novament per una atra corrent d'aire ascendent i ser traslladada cap a les regions altes del núvol. Açò provoca l'agregat d'una nova ''capa'' de partícules d'aigua i la seua congelament. Este cicle pot ocórrer vàries voltes, fins que el graniç prenga una dimensió i pes, que les corrents ascendents d'aire dins del núvol, no tenen la força suficient per a transportar-ho, precipitant-se aixina a terra.

[[Archiu:Granizos.jpg|thumb|left|200px|Tipos de graniços obtinguts en la localitat de [[Colónia Caroya]], Província de Còrdova - Argentina, l'1 de febrer de 2013.]]

[[Archiu:Granizos.jpg|thumb|left|200px|Tipos de graniços obtenguts en la localitat de [[Colónia Caroya]], Província de Còrdova - Argentina, l'1 de febrer de 2013.]]

D'esta manera, les ''pedres de graniç'' van adquirint tamany i formant les seues capes (com una [[ceba]]) de gèl blanc i transparent. El gel blanc respon a la presència de gran cantitat d'aire dins de l'aigua, açò marca l'ascens del graniç dins del núvol. L'aigua es congela sense donar-li temps a l'aire a eixir, per lo que el gel format queda blanc. Per contra, el gel transparent indica el descens del graniç. La seua capa de gel es dissol i l'aire és desplaçat. És per això que majoritàriament la capa externa del graniç és transparent, encara que a voltes eixa capa de gèl, durant la seua caiguda a terra, es dissol, quedant la capa de gèl blanc en primer lloc. Esta teoria sobre la seua formació, ha segut desestimada quan es va demostrar que no necessàriament cadascuna d'eixes ''capes'' representava l'ascens i descens dins del núvol, sino més be al pas de la pedra per diferents regions del núvol, on les concentracions d'aigua varien. Quan el graniç travessa una regió en gran concentració de gotes d'aigua supergelada, es forma la capa de gèl transparent, mentres que en travessar una regió de vapor d'aigua, es forma el gèl blanc. Gràcies als intensos vents que a voltes apleguen als 180 km/h, la pedra de graniç pot mantindre's per llarc temps dins del núvol i aplegar a alcançar grans dimensions, fins a alcançar un tamany que no li permeta mantindre's en ella i per pròpia acció de la [[gravetat]] es precipita a terra.

D'esta manera, les ''pedres de graniç'' van adquirint tamany i formant les seues capes (com una [[ceba]]) de gèl blanc i transparent. El gel blanc respon a la presència de gran cantitat d'aire dins de l'aigua, açò marca l'ascens del graniç dins del núvol. L'aigua es congela sense donar-li temps a l'aire a eixir, per lo que el gel format queda blanc. Per contra, el gel transparent indica el descens del graniç. La seua capa de gel es dissol i l'aire és desplaçat. És per això que majoritàriament la capa externa del graniç és transparent, encara que a voltes eixa capa de gèl, durant la seua caiguda a terra, es dissol, quedant la capa de gèl blanc en primer lloc. Esta teoria sobre la seua formació, ha segut desestimada quan es va demostrar que no necessàriament cadascuna d'eixes ''capes'' representava l'ascens i descens dins del núvol, sino més be al pas de la pedra per diferents regions del núvol, on les concentracions d'aigua varien. Quan el graniç travessa una regió en gran concentració de gotes d'aigua supergelada, es forma la capa de gèl transparent, mentres que en travessar una regió de vapor d'aigua, es forma el gèl blanc. Gràcies als intensos vents que a voltes apleguen als 180 km/h, la pedra de graniç pot mantindre's per llarc temps dins del núvol i aplegar a alcançar grans dimensions, fins a alcançar un tamany que no li permeta mantindre's en ella i per pròpia acció de la [[gravetat]] es precipita a terra.