124 373
edicions
Canvis
mLlínea 173:
Llínea 173: − + Llínea 235:
Llínea 235: − + − +
Text reemplaça - 'quantitat' a 'cantitat'
=== La vida en Andorra durant l'Edat Mija ===
=== La vida en Andorra durant l'Edat Mija ===
Es pot dir que la vida en Andorra a l’Alta Edat Mija era molt dura. La població patia desnutrició general a causa d'una alimentació deficient. El clima dels Pirineus dificultava, i molt, el terreny cultivable. La majoria dels andorrans eren analfabets, un element que no permet donar en exactitud la quantitat de gent que allí vivia. Aixina mateix, en la signatura de la “Concòrdia” de l'any [[1176]] s’ha pogut establir una població que oscilava entre 1700 i 2300 habitants.
Es pot dir que la vida en Andorra a l’Alta Edat Mija era molt dura. La població patia desnutrició general a causa d'una alimentació deficient. El clima dels Pirineus dificultava, i molt, el terreny cultivable. La majoria dels andorrans eren analfabets, un element que no permet donar en exactitud la cantitat de gent que allí vivia. Aixina mateix, en la signatura de la “Concòrdia” de l'any [[1176]] s’ha pogut establir una població que oscilava entre 1700 i 2300 habitants.
==== Primeres talles de la Marededéu ====
==== Primeres talles de la Marededéu ====
=====El comerç =====
=====El comerç =====
El clima d’Andorra no permet conrear una gran quantitat de productes, i com que no tenia tampoc aliments de primera necessitat en abundància, els andorrans varen dedicar-se naturalment al [[comerç]]. Els camins i ports es varen transformar en les vies principals de circulació. [[Lluís XV de França|Lluís XV]] el Ben Amat, copríncep d’Andorra i rei de França, va promulgar un decret en l’any [[1767]] en que s’especificava el tipos i quantitat de mercaderies que els andorrans podien importar.
El clima d’Andorra no permet conrear una gran cantitat de productes, i com que no tenia tampoc aliments de primera necessitat en abundància, els andorrans varen dedicar-se naturalment al [[comerç]]. Els camins i ports es varen transformar en les vies principals de circulació. [[Lluís XV de França|Lluís XV]] el Ben Amat, copríncep d’Andorra i rei de França, va promulgar un decret en l’any [[1767]] en que s’especificava el tipos i cantitat de mercaderies que els andorrans podien importar.
=====Estructura social=====
=====Estructura social=====
La societat andorrana d'esta epoca es pot dividir en dos categories. D’un costat estan els focs, és dir, les cases pairals tradicionals riques. Com que els seus mijos econòmics eren molt superiors als del restant de la població, pagaven més quantitat de tribus al Consell de la Terra i al Consell Parroquial (o Comunal). Eren els únics en poder optar a sentar-se en el Consell del Comú o en el Consell de la Terra. Els que tenien més prestigi, nomenats prohoms o capgrossos, ocupaven càrrecs més importants com ara el de cònsol.
La societat andorrana d'esta epoca es pot dividir en dos categories. D’un costat estan els focs, és dir, les cases pairals tradicionals riques. Com que els seus mijos econòmics eren molt superiors als del restant de la població, pagaven més cantitat de tribus al Consell de la Terra i al Consell Parroquial (o Comunal). Eren els únics en poder optar a sentar-se en el Consell del Comú o en el Consell de la Terra. Els que tenien més prestigi, nomenats prohoms o capgrossos, ocupaven càrrecs més importants com ara el de cònsol.
La segona categoria comprèn el resto del poble, és dir, el poble chicotet o casalers. El nivell econòmic d’estes famílies era inferior als focs.
La segona categoria comprèn el resto del poble, és dir, el poble chicotet o casalers. El nivell econòmic d’estes famílies era inferior als focs.