− | Ara be, este relat no és atra cosa que una [[llegenda]] i no es pot provar que Carlemany lliberarà Andorra dels sarraïns. Tant llegenda o no, lo que sí que és cert és que Carlemany acceptà el tron en l’any [[768]] en un moment a on l’''amenaça ''musulmana es fea cada volta més seriosa. L’avançament ràpit de les tropes musulmanes cap a l’interior d’[[Europa]] fon que els francs iniciessin la conquesta de les terres del sur dels Pirineus creant novament la [[Marca Hispànica]]. Si be Andorra era part de l'imperi franc, la presència musulmana en els Pirineus fea que el país es declinara més cap al costat àrap, que no al franc. Quan Carlemany pren possessió del seient, dividix l’imperi franc en comtats, a on fica al capdavant els comtes, i crea marques militars de defensa com ara la Marca Hispànica. Andorra estarà per tant, una volta més, dins d'esta llínea de defensa militar pero també dins del comtat d'Urgell. Això permeté al rei franc controlar molt millor l’imperi, sense necessitat de patir per les invasions. Els primers signes d'esta estabilitat va ser l’entrada en el “[[Renaiximent carolingi]]”. En el temps, la figura de Carlemany ha anat prenint cada volta més força en Andorra. D'uns fets no certificats en va nàixer una llegenda, d'una llegenda un himne i hui encara el nom de Carlemany està ben present en el país. En l'any [[2009]] s'inaugurava el Centre Comercial Illa Carlemany, situat a l'Avinguda Carlemany i en l'any [[1953]] s'inaugurava l'Hotel Carlemany (un hotel balneari construït en granito i maó en frontera noucentista). Elements, que si be no són rellevants, ilustren l'importància que este rei Carolingi te per a Andorra. | + | Ara be, este relat no és atra cosa que una [[llegenda]] i no es pot provar que Carlemany lliberarà Andorra dels sarraïns. Tant llegenda o no, lo que sí que és cert és que Carlemany acceptà el tron en l’any [[768]] en un moment a on l’''amenaça ''musulmana es fea cada volta més seriosa. L’avançament ràpit de les tropes musulmanes cap a l’interior d’[[Europa]] fon que els francs iniciessin la conquista de les terres del sur dels Pirineus creant novament la [[Marca Hispànica]]. Si be Andorra era part de l'imperi franc, la presència musulmana en els Pirineus fea que el país es declinara més cap al costat àrap, que no al franc. Quan Carlemany pren possessió del seient, dividix l’imperi franc en comtats, a on fica al capdavant els comtes, i crea marques militars de defensa com ara la Marca Hispànica. Andorra estarà per tant, una volta més, dins d'esta llínea de defensa militar pero també dins del comtat d'Urgell. Això permeté al rei franc controlar molt millor l’imperi, sense necessitat de patir per les invasions. Els primers signes d'esta estabilitat va ser l’entrada en el “[[Renaiximent carolingi]]”. En el temps, la figura de Carlemany ha anat prenint cada volta més força en Andorra. D'uns fets no certificats en va nàixer una llegenda, d'una llegenda un himne i hui encara el nom de Carlemany està ben present en el país. En l'any [[2009]] s'inaugurava el Centre Comercial Illa Carlemany, situat a l'Avinguda Carlemany i en l'any [[1953]] s'inaugurava l'Hotel Carlemany (un hotel balneari construït en granito i maó en frontera noucentista). Elements, que si be no són rellevants, ilustren l'importància que este rei Carolingi te per a Andorra. |
− | Ya durant la qüestió d’Andorra, tal com relata l’historiador Jordi Guillamet Anton, França es va comportar cap a Andorra com si esta fora un protectorat. El protectorat és l’un dels dos sistemes de control triats per França durant la colonisació. La nació colonisada o be era gestionada com un protectorat o be depenia directament del Departament del Ministeri de les Colònies. El protectorat admitia la soberania local, pero l’obligava a tindre un governador local francés i a acceptar el dirigisme del Ministeri d'Assunts Exteriors. Dit d'atra manera, el país no era gens soberà i França fea i desfea com li convenia. L'atra opció era acceptar directament la intervenció francesa. Per Andorra el [[protectorat]] es va traduir en el veguer, representant del copríncep, i el copríncep mateix. Els andorrans del sigle XX s'havien de registrar en França i el passaport que se'ls concedia estava tutelat per França. És açí quan s’han de fer matisos sobre la independència andorrana. Si gràcies als pariages el país obté la independència, esta a soles és de facto. És dir, els andorrans es comportaven com a tal, pero en els papers Andorra depenia de dos soberans. La constitució de l'any [[1993]] otorga la soberania al poble andorrà, per lo que, a partir d'esta data ya es pot dir que Andorra és un país en el fet i en la llegalitat. Aixina els coprínceps ya no interferixen en la política del país. Tan és aixina que Andorra forma part de la ONU com a país independent de França, Espanya i el bisbe. O siga, en la constitució de 1993 Andorra es va autodeterminar.{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 199}}<ref>http://www.andorraantiga.com/passaports-d-andorra.html</ref><ref>http://www.un.org/en/members/</ref>{{sfn|Armengol Aleix|2009|p = 352}}{{sfn|Soriano|2005|p = 29}} Pero en aquells anys les coses no anaven d'esta manera. Conscients que eren una nació i no uns súbdits de l’estat francés, espanyol o del bisbe, els andorrans dels anys 30 comencen a mobilisar-se perqué es reconega la seua particularitat. Aixina el partit polític Unió Andorrana lluitava perqué és creara l'estatus de nacionalitat andorrana. De fet, en el marc de la Revolució de 1933, el Consell General es va adreçar a la [[Societat de Nacions]] perqué esta intervinguera davant l'actuació [[colonialisme|colonialista]], intervencionista i de falta de respecte dels coprínceps. França, pel seu costat, actuava per mig de l'utilisació de la força cada volta que els andorrans actuaven com un estat-nació independent.{{sfn|Ministeri d'Educació, Joventut i Esports|1998|p = 10 a 21}} Els andorrans varen solicitar la seua entrada en la Societat de Nacions en l'any [[1925]] pero esta els la va rebujar baix el pretext que Andorra no era un dels estats "susceptibles de ser admesos", ni tenia una conjuntura territorial perqué aixina fora possible.{{sfn|Soriano|2005|p = 28}} No cal dir que França hi tenia alguna cosa a vore. El perill més gran per Andorra no era França sino Espanya. Esta anava més allà del colonialisme adoptant una actitut clarament expansionista. Dos temes claus permeten evidenciar este fet. Des de [[1924]] a [[1930]], Espanya i França s'esbatussen pel control postal a Andorra. Espanya s'havia instalat en el principat "com si estiguera a casa". Això formava part del seu "dret a conquesta" que també es va traduir en l'ensenyança. L'estat espanyol va voler prohibir el català en les escoles andorranes perqué considerava Andorra una part del territori i, per tant, se l'havia d'"espanyolisar". França, que detestava este comportament, no dubtava en "estirar les orelles" a l'estat espanyol sempre que calia. De fet, els andorrans mateixos solicitaven sempre protecció a França quan Espanya adoptava estes actituts. No obstant, això no impedia als andorrans lluitar perqué se'ls reconeguera com un estat-nació independent. Un desig que es vea en l'actuació de tots els dies, com ara editar els seus propis segells (1880), voler manar sobre els mestres de l'escola espanyola, introduir el català en l'escola, adreçar-se en les Nacions Unides...{{sfn|Soriano|2005|p = 20, 19, 29}} | + | Ya durant la qüestió d’Andorra, tal com relata l’historiador Jordi Guillamet Anton, França es va comportar cap a Andorra com si esta fora un protectorat. El protectorat és l’un dels dos sistemes de control triats per França durant la colonisació. La nació colonisada o be era gestionada com un protectorat o be depenia directament del Departament del Ministeri de les Colònies. El protectorat admitia la soberania local, pero l’obligava a tindre un governador local francés i a acceptar el dirigisme del Ministeri d'Assunts Exteriors. Dit d'atra manera, el país no era gens soberà i França fea i desfea com li convenia. L'atra opció era acceptar directament la intervenció francesa. Per Andorra el [[protectorat]] es va traduir en el veguer, representant del copríncep, i el copríncep mateix. Els andorrans del sigle XX s'havien de registrar en França i el passaport que se'ls concedia estava tutelat per França. És açí quan s’han de fer matisos sobre la independència andorrana. Si gràcies als pariages el país obté la independència, esta a soles és de facto. És dir, els andorrans es comportaven com a tal, pero en els papers Andorra depenia de dos soberans. La constitució de l'any [[1993]] otorga la soberania al poble andorrà, per lo que, a partir d'esta data ya es pot dir que Andorra és un país en el fet i en la llegalitat. Aixina els coprínceps ya no interferixen en la política del país. Tan és aixina que Andorra forma part de la ONU com a país independent de França, Espanya i el bisbe. O siga, en la constitució de 1993 Andorra es va autodeterminar.{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 199}}<ref>http://www.andorraantiga.com/passaports-d-andorra.html</ref><ref>http://www.un.org/en/members/</ref>{{sfn|Armengol Aleix|2009|p = 352}}{{sfn|Soriano|2005|p = 29}} Pero en aquells anys les coses no anaven d'esta manera. Conscients que eren una nació i no uns súbdits de l’estat francés, espanyol o del bisbe, els andorrans dels anys 30 comencen a mobilisar-se perqué es reconega la seua particularitat. Aixina el partit polític Unió Andorrana lluitava perqué és creara l'estatus de nacionalitat andorrana. De fet, en el marc de la Revolució de 1933, el Consell General es va adreçar a la [[Societat de Nacions]] perqué esta intervinguera davant l'actuació [[colonialisme|colonialista]], intervencionista i de falta de respecte dels coprínceps. França, pel seu costat, actuava per mig de l'utilisació de la força cada volta que els andorrans actuaven com un estat-nació independent.{{sfn|Ministeri d'Educació, Joventut i Esports|1998|p = 10 a 21}} Els andorrans varen solicitar la seua entrada en la Societat de Nacions en l'any [[1925]] pero esta els la va rebujar baix el pretext que Andorra no era un dels estats "susceptibles de ser admesos", ni tenia una conjuntura territorial perqué aixina fora possible.{{sfn|Soriano|2005|p = 28}} No cal dir que França hi tenia alguna cosa a vore. El perill més gran per Andorra no era França sino Espanya. Esta anava més allà del colonialisme adoptant una actitut clarament expansionista. Dos temes claus permeten evidenciar este fet. Des de [[1924]] a [[1930]], Espanya i França s'esbatussen pel control postal a Andorra. Espanya s'havia instalat en el principat "com si estiguera a casa". Això formava part del seu "dret a conquista" que també es va traduir en l'ensenyança. L'estat espanyol va voler prohibir el català en les escoles andorranes perqué considerava Andorra una part del territori i, per tant, se l'havia d'"espanyolisar". França, que detestava este comportament, no dubtava en "estirar les orelles" a l'estat espanyol sempre que calia. De fet, els andorrans mateixos solicitaven sempre protecció a França quan Espanya adoptava estes actituts. No obstant, això no impedia als andorrans lluitar perqué se'ls reconeguera com un estat-nació independent. Un desig que es vea en l'actuació de tots els dies, com ara editar els seus propis segells (1880), voler manar sobre els mestres de l'escola espanyola, introduir el català en l'escola, adreçar-se en les Nacions Unides...{{sfn|Soriano|2005|p = 20, 19, 29}} |