Canvis

Donnacona comprén que és el que estan buscant els francesos, or, gemes, espècies, i els descriu el que desigen escoltar, el regne mitològic de Saguenay, i Francisco I, a pesar de les seues preocupacions militars per les seues disputes en [[Carles I d'Espanya|Carlos I]], es deixa convéncer per a proveir una tercera expedició exploradora, pero en cap moment pareixen decidits a colonisar.

Donnacona comprén que és el que estan buscant els francesos, or, gemes, espècies, i els descriu el que desigen escoltar, el regne mitològic de Saguenay, i Francisco I, a pesar de les seues preocupacions militars per les seues disputes en [[Carles I d'Espanya|Carlos I]], es deixa convéncer per a proveir una tercera expedició exploradora, pero en cap moment pareixen decidits a colonisar.

No obstant, de repent canvia l'estratègia. Es confia l'organisació de l'expedició a [[Jean-François de la Rocque de Roberval]], un home de la cort, i no a Cartier. En esta ocasió només serà el segon de Roberval. Els dos objectius principals passen a ser la colonisació i la difusió de la fe catòlica. Donnacona mor cap a [[1539]], igual que atres iroquesos, atres es casen, cap tornarà. Es prepara l'expedició, arma cinc barcos, embarca guanyat, i llibera presoners per a convertir-los en colons. Roberval, home de cort, fa que l'organisació vaja en retart, lo que cosa fa que Cartier s'impaciente i decidix embarcar-se cap a ultramar sense esperar. Després d'una calamitosa travessia conseguix arribar a Stadaconé a l'agost de [[1541]] despuix de tres anys d'absència. El retrobament és càlit a pesar de l'anunci de la mort de Donnacona, pero despuix les relacions es deterioren fins al punt que Cartier decidix instalar-se en un atre puesto.

No obstant, de repent canvia l'estratègia. Es confia l'organisació de l'expedició a [[Jean-François de la Rocque de Roberval]], un home de la cort, i no a Cartier. En esta ocasió a soles serà el segon de Roberval. Els dos objectius principals passen a ser la colonisació i la difusió de la fe catòlica. Donnacona mor cap a [[1539]], igual que atres iroquesos, atres es casen, cap tornarà. Es prepara l'expedició, arma cinc barcos, embarca guanyat, i llibera presoners per a convertir-los en colons. Roberval, home de cort, fa que l'organisació vaja en retart, lo que cosa fa que Cartier s'impaciente i decidix embarcar-se cap a ultramar sense esperar. Després d'una calamitosa travessia conseguix arribar a Stadaconé a l'agost de [[1541]] despuix de tres anys d'absència. El retrobament és càlit a pesar de l'anunci de la mort de Donnacona, pero despuix les relacions es deterioren fins al punt que Cartier decidix instalar-se en un atre puesto.

Ordena construir el fort de [[Charlesbourg-Royal]] en la confluència del Sant Llorenç en el [[riu del Cap Roig]] per a preparar la colonisació. L'arribada de l'hivern no mostra la presència de Roberval ni del resto de l'expedició. Mentrestant, acumula or i [[diamant|diamants]] en les seues negociacions en els [[huró|hurons]], que asseguren haver arreplegat en les proximitats. En [[1542]], alça el campament i es reunix en Roberval en [[Terranova]]. A pesar de rebre órdens d'este últim perque retrocedira cap al Sant Llorenç, Cartier posa proa a França.

Ordena construir el fort de [[Charlesbourg-Royal]] en la confluència del Sant Llorenç en el [[riu del Cap Roig]] per a preparar la colonisació. L'arribada de l'hivern no mostra la presència de Roberval ni del resto de l'expedició. Mentrestant, acumula or i [[diamant|diamants]] en les seues negociacions en els [[huró|hurons]], que asseguren haver arreplegat en les proximitats. En [[1542]], alça el campament i es reunix en Roberval en [[Terranova]]. A pesar de rebre órdens d'este últim perque retrocedira cap al Sant Llorenç, Cartier posa proa a França.

Una vegada arribat, els experts li informen que ha portat només [[pirita]] i [[quars]] sense cap valor. La seua decepció va donar orige a l'expressió francesa de que alguna cosa és "fals com els diamants del Canadà".

Una vegada arribat, els experts li informen que ha portat a soles [[pirita]] i [[quars]] sense cap valor. La seua decepció va donar orige a l'expressió francesa de que alguna cosa és "fals com els diamants del Canadà".

Decepcionat, es retira a la seua residència de Limoilou, prop de Saint-Malo, a on conseguix la consideració de sabi a qui es consulten moltes coses i del que s'utilisa el seu coneiximent del [[idioma portugués|portugués]]. Mor a causa de la [[pesta]] que colpeja la ciutat en [[1557]]. Els seus restes descansen en la catedral de Saint-Malo.

Decepcionat, es retira a la seua residència de Limoilou, prop de Saint-Malo, a on conseguix la consideració de sabi a qui es consulten moltes coses i del que s'utilisa el seu coneiximent del [[idioma portugués|portugués]]. Mor a causa de la [[pesta]] que colpeja la ciutat en [[1557]]. Els seus restes descansen en la catedral de Saint-Malo.