26 032
edicions
Canvis
→Trayectòria política
Tarradellas fon elegit secretari general de ERC, que hauria de dominar la vida política catalana durant la [[Segona República]] ([[1931]]-[[1936]]). Fon diputat en les Corts espanyoles i, despuix d'aprovar-se el primer Estatut d'Autonomia de Catalunya ([[1932]]), també fon diputat del Parlament català, conseller de Governació i Sanitat i colaborador del primer president de la [[Generalitat de Catalunya]], [[Francesc Macià]].
Tarradellas fon elegit secretari general de ERC, que hauria de dominar la vida política catalana durant la [[Segona República]] ([[1931]]-[[1936]]). Fon diputat en les Corts espanyoles i, despuix d'aprovar-se el primer Estatut d'Autonomia de Catalunya ([[1932]]), també fon diputat del Parlament català, conseller de Governació i Sanitat i colaborador del primer president de la [[Generalitat de Catalunya]], [[Francesc Macià]].
No obstant, va ser expulsat del govern i del partit per desavenències en Macià en [[1933]]. Més tart fon empresonat per la seua implicació en la Revolució de [[1934]] contra el govern dretà de la República. Va retornar a Esquerra Republicana i, despuix del triumfo electoral del [[Front Popular]] (en el que esta estava integrada) en 1936, tornà a entrar en el govern de la Generalitat com a conseller de Servicis Públics, Economia i Finances, i més tart com a president en aquell mateix any.
Tarradellas fon membre del Consell durant tota la [[Guerra Civil espanyola]] (1936-[[1939]]), impulsant mesures revolucionàries com les colectivisacions; pero en [[1937]] va caure de la presidència pels greus enfrontaments en la retaguàrdia catalana entre les forces que recolzaven a la República. Perduda la guerra en 1939, Tarradellas va partir a l'exili en [[França]].
L'any [[1954]] Josep Tarradellas fon elegit president del govern català en l'exili, per lo que va constituir una referència simbòlica de les aspiracions del [[Nacionalisme català|nacionalisme català]] durant l'oposició al règim de [[Francisco Franco]]. En morir el dictador i iniciar-se la transició a la [[Democràcia|democràcia]] en [[Espanya]], Tarradellas va retornar a [[Barcelona]] i [[Adolfo Suárez]] li va reconéixer la llegitimitat del càrrec que ostentava, en nomenar-lo president d'un govern preautonòmic de coalició encaminat a restablir l'autogovern català ([[1977]]).
No obstant, una volta aprovat el nou Estatut ([[1979]]), les eleccions varen donar el poder en [[Catalunya]] a la coalició de centre-dreta encapçalada per [[Jordi Pujol]] ([[1980]]), moment en que Tarradellas es va retirar de la vida política.
== Cites ==
== Cites ==