Canvis

== Biografia ==

== Biografia ==

En morir [[Andrés d'Albalat]] el [[25 de novembre]] de [[1276]] en la cort papal de Viterbo, el papa [[Joan XXI]] es va reservar el dret de nomenar bisbe de Valéncia, designant a Jazperto de Botonach (1276-1288).

En morir [[Andrés d'Albalat]] el [[25 de novembre]] de [[1276]] en la cort papal de Viterbo, el [[Papa]] [[Joan XXI]] es va reservar el dret de nomenar bisbe de Valéncia, designant a Jazperto de Botonach (1276-1288).

Només prendre possessió de la sèu episcopal, va tindre que intervindre en els incidents que hi havia entre la diòcesis de Valéncia, i les de [[Sogorp]] i [[Albarrasí]].

Només prendre possessió de la sèu episcopal, va tindre que intervindre en els incidents que hi havia entre la diòcesis de Valéncia, i les de [[Sogorp]] i [[Albarrasí]].

Va celebrar dos [[Sínodo|sínodos]] diocesans, els anys [[1278]] i [[1280]], en els que disponia sobre la residència i la disciplina dels eclesiàstics, i sobre l'autorisació per a que estos pogueren testar.

Va celebrar dos [[Sínodo|sínodos]] diocesans, els anys [[1278]] i [[1280]], en els que disponia sobre la residència i la disciplina dels eclesiàstics, i sobre l'autorisació per a que estos pogueren testar.

Va recomençar les obres de l'[[Catedral de Valéncia|Iglésia Catedral]], iniciades pel seu antecessor, va concloure la porta d'arcs de mig punt, que es va començar en [[1262]], aixina com atres obres noves del Temple Major.

Va recomençar les obres de l'[[Catedral de Valéncia|Iglésia Catedral]], iniciades pel seu antecessor, va concloure la porta d'arcs de mig punt, que es va començar en l'any [[1262]], aixina com atres obres noves del Temple Major.

Les ordens religioses continuaven establint-se en les terres valencianes. En [[1281]], el carmelita Arnaldo de Gasch, va conseguir autorisació per a construir un convent de la seua Orde en el barri dels ''Roteros''.

Les ordens religioses continuaven establint-se en les terres valencianes. En l'any [[1281]], el carmelita Arnaldo de Gasch, va conseguir autorisació per a construir un convent de la seua Orde en el barri dels ''Roteros''.

[[Pere I]], coronat rei de Valéncia en successió de [[Jaume I]] en acabant de l'arribada del nou Bisbe, va dispondre que els moros que no es trobaven a gust en les normes que s'havien donat en el Regne, pogueren marchar a terres africanes. Per a facilitar el trasllat va dispondre que s'armara una flota, al mando de [[Roger de Lauria]]. D'esta manera va poder normalisar-se la difícil convivència, i va permetre als moros que s'havien quedat, continuar atenent l'agricultura, tan florent en Valéncia.

[[Pere I]], coronat rei de Valéncia en successió de [[Jaume I]] en acabant de l'arribada del nou Bisbe, va dispondre que els moros que no es trobaven a gust en les normes que s'havien donat en el Regne, pogueren marchar a terres africanes. Per a facilitar el trasllat va dispondre que s'armara una flota, al mando de [[Roger de Lauria]]. D'esta manera va poder normalisar-se la difícil convivència, i va permetre als moros que s'havien quedat, continuar atenent l'agricultura, tan florent en Valéncia.