2012
edicions
Canvis
sense resum d'edició
'''Vilanova de Castelló''' és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la [[província de Valéncia]], esta situat en la comarca de la [[Ribera Alta]].
'''Vilanova de Castelló''' és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la [[província de Valéncia]], esta situat en la comarca de la [[Ribera Alta]].
== '''Geografia:''' ==
== Geografia ==
Situat en la confluència dels rius [[Xúquer]] i [[Riu Albaida|Albaida]]. El relleu és totalment pla i a penes
Situat en la confluència dels rius [[Xúquer]] i [[Riu Albaida|Albaida]]. El relleu és totalment pla i a penes
sobreïxen alguns tossals en la part meridional. Destaquen les altures del port de Càrcer Serreta d'Uixera), i la Montanyeta del Castellet, que corona les restes de l'antic castell que va donar el nom al poble, fortalea sentinela alvançada del de Xàtiva. La resta del terme es
sobreïxen alguns tossals en la part meridional. Destaquen les altures del port de Càrcer Serreta d'Uixera), i la Montanyeta del Castellet, que corona les restes de l'antic castell que va donar el nom al poble, fortalea sentinela alvançada del de Xàtiva. La resta del terme es
Valéncia.
Valéncia.
== '''Història:''' ==
== Història ==
El poble actual té el seu orige en una aldea musulmana que li donà nom, anterior a la conquista cristiana, va passar a dependre de la jurisdicció de Xàtiva.<ref>[http://www.valenciafreedom.com/web/modules.php?name=News&file=article&sid=2769 ¿ES CATALANA LA TOPONIMIA VALENCIANA? (II) Agustí Galbis]</ref><ref>[http://www.valenciafreedom.com/web/modules.php?name=News&file=article&sid=2705 ¿ES CATALANA LA TOPONIMIA VALENCIANA? (I) (Agustí Galbis)]</ref> En 1587, Felip II li va concedir l'independència i el títul de vila en dret a mercat. En 1708, com a castic per la seua participació en la Guerra de Successió a favor de la causa austracista, Felip V li va canviar el nom i la va obligar a dependre de Carcaixent, encara que en 1735 tornaria a recobrar l'autonomia, sent crida des de llavors en castellà vila de Castelló, o nova vila de Castelló. Durant el Sigle XIX, algun funcionari censal va utilisar el títul de vila en mayúscules com a Vila de Castelló, i per a diferenciar-la de la de la Plana, va posar Vila Nova de Castelló, que a poc a poc va transformar a Vila-nova de Castelló, el topònim oficial actual.
El poble actual té el seu orige en una aldea musulmana que li donà nom, anterior a la conquista cristiana, va passar a dependre de la jurisdicció de Xàtiva.<ref>[http://www.valenciafreedom.com/web/modules.php?name=News&file=article&sid=2769 ¿ES CATALANA LA TOPONIMIA VALENCIANA? (II) Agustí Galbis]</ref><ref>[http://www.valenciafreedom.com/web/modules.php?name=News&file=article&sid=2705 ¿ES CATALANA LA TOPONIMIA VALENCIANA? (I) (Agustí Galbis)]</ref> En 1587, Felip II li va concedir l'independència i el títul de vila en dret a mercat. En 1708, com a castic per la seua participació en la Guerra de Successió a favor de la causa austracista, Felip V li va canviar el nom i la va obligar a dependre de Carcaixent, encara que en 1735 tornaria a recobrar l'autonomia, sent crida des de llavors en castellà vila de Castelló, o nova vila de Castelló. Durant el Sigle XIX, algun funcionari censal va utilisar el títul de vila en mayúscules com a Vila de Castelló, i per a diferenciar-la de la de la Plana, va posar Vila Nova de Castelló, que a poc a poc va transformar a Vila-nova de Castelló, el topònim oficial actual.
la Ribera.
la Ribera.
=='''Economia:'''==
== Economia ==
La seua economia és bàsicament agrícola, encara que conta en unes chicotetes indústries. La superfície cultivada tota és de regadiu, per mijà del rec tipo manta la major part del terme, rec motorisat i a goteig en la montanya. Dins d'ella trobem taronges, com a principal arbre frutal, hortalices de de qualsevol tipo i dacsa (Actualment en menor quantia). La ganaderia ha desaparegut en els anys. El sector industrial conta en fàbriques de conserves alimentàries, i almagasens de comercialisació i exportació de taronja, i algunes altes activitats menors.
La seua economia és bàsicament agrícola, encara que conta en unes chicotetes indústries. La superfície cultivada tota és de regadiu, per mijà del rec tipo manta la major part del terme, rec motorisat i a goteig en la montanya. Dins d'ella trobem taronges, com a principal arbre frutal, hortalices de de qualsevol tipo i dacsa (Actualment en menor quantia). La ganaderia ha desaparegut en els anys. El sector industrial conta en fàbriques de conserves alimentàries, i almagasens de comercialisació i exportació de taronja, i algunes altes activitats menors.