78 888
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 3:
Llínea 3: − + − Llínea 12:
Llínea 11: − + + + − [[Alberic]], [[Beneixida]], [[Carcaixent]], [[Gavarda]], [[Xàtiva]], [[la Llosa de Ranes]], [[Manuel]], [[la Pobla Llarga]], [[Sant Joan de l'Énova]] i [[Senyera]], totes elles de la província de + − Valéncia.+ − == Història ==+ − El poble actual té el seu orige en una aldea musulmana que li donà nom, anterior a la conquista cristiana, va passar a dependre de la jurisdicció de Xàtiva.<ref>[http://www.valenciafreedom.com/web/modules.php?name=News&file=article&sid=2769 ¿ES CATALANA LA TOPONIMIA VALENCIANA? (II) Agustí Galbis]</ref><ref>[http://www.valenciafreedom.com/web/modules.php?name=News&file=article&sid=2705 ¿ES CATALANA LA TOPONIMIA VALENCIANA? (I) (Agustí Galbis)]</ref> En 1587, Felip II li va concedir l'independència i el títul de vila en dret a mercat. En 1708, com a castic per la seua participació en la Guerra de Successió a favor de la causa austracista, Felip V li va canviar el nom i la va obligar a dependre de Carcaixent, encara que en 1735 tornaria a recobrar l'autonomia, sent crida des de llavors en castellà vila de Castelló, o nova vila de Castelló. Durant el Sigle XIX, algun funcionari censal va utilisar el títul de vila en mayúscules com a Vila de Castelló, i per a diferenciar-la de la de la Plana, va posar Vila Nova de Castelló, que a poc a poc va transformar a Vila-nova de Castelló, el topònim oficial actual. − + − −
sense resum d'edició
== Geografia ==
== Geografia ==
Situat en la confluència dels rius [[Xúquer]] i [[Riu Albaida|Albaida]]. El relleu és totalment pla i a penes
Situat en la confluència dels rius [[Xúquer]] i [[Riu Albaida|Albaida]]. El relleu és totalment pla i a penes
sobreïxen alguns tossals en la part meridional. Destaquen les altures del port de Càrcer Serreta d'Uixera), i la Montanyeta del Castellet, que corona les restes de l'antic castell que va donar el nom al poble, fortalea sentinela alvançada del de Xàtiva. La resta del terme es
sobreïxen alguns tossals en la part meridional. Destaquen les altures del port de Càrcer, Serreta d'Uixera), i la Montanyeta del Castellet, que corona les restes de l'antic castell que va donar el nom al poble, fortalea sentinela alvançada del de [[Xàtiva]]. La resta del terme te una altitut mijana de 30-40 mts. sobre el nivell del mar, i ho cobrixen sediments istocens i holocens procedents dels solages dels rius Xúquer i Albaida.
te a una altitut mijana de 30-40 m. sobre el nivell del mar, i ho cobrixen sediments istocens i holocens procedents dels solages dels rius Xúquer i Albaida.
El clima és de tipo mediterràneu.
El clima és de tipo mediterràneu.
Localitats llimítrofes. El terme municipal de Vilanova de Castelló llimita en les següents localitats:
== Localitats llimítrofes ==
El terme municipal de Vilanova de Castelló llimita en les següents localitats:
[[Alberic]], [[Beneixida]], [[Carcaixent]], [[Gavarda]], [[Xàtiva]], [[la Llosa de Ranes]], [[Manuel]], [[la Pobla Llarga]], [[Sant Joan de l'Énova]] i [[Senyera]], totes elles de la província de Valéncia.
== Història ==
El poble actual té el seu orige en una aldea musulmana que li donà nom, anterior a la conquista cristiana, va passar a dependre de la jurisdicció de Xàtiva.<ref>[http://www.valenciafreedom.com/web/modules.php?name=News&file=article&sid=2769 ¿ES CATALANA LA TOPONIMIA VALENCIANA? (II) Agustí Galbis]</ref><ref>[http://www.valenciafreedom.com/web/modules.php?name=News&file=article&sid=2705 ¿ES CATALANA LA TOPONIMIA VALENCIANA? (I) (Agustí Galbis)]</ref> En 1587, Felip II li va concedir l'independència i el títul de vila en dret a mercat. En 1708, com a castic per la seua participació en la Guerra de Successió a favor de la causa austracista, [[Felip V]] li va canviar el nom i la va obligar a dependre de [[Carcaixent]], encara que en 1735 tornaria a recobrar l'autonomia, sent cridà des de llavors en castellà vila de Castelló, o nova vila de Castelló.
Durant el Sigle XIX, algun funcionari censal va utilisar el títul de vila en mayúscules com a Vila de Castelló, i per a diferenciar-la de la de la Plana, va posar Vila Nova de Castelló, que a poc a poc va transformar a Vila-nova de Castelló, el topònim oficial actual.
En valencià mai va deixar de ser Castelló. Les normes toponímiques elaborades en 1929 per
En valencià mai va deixar de ser Castelló. Les normes toponímiques elaborades en 1929 per insignes erudits de la comunitat per als llocs valencians, nomenaven el poble com Castelló de la Ribera.
insignes erudits de la comunitat per als llocs valencians, nomenaven el poble com Castelló de
la Ribera.
== Economia ==
== Economia ==