124 718
edicions
Canvis
mLlínea 1:
Llínea 1: − + Llínea 16:
Llínea 16: − + Llínea 50:
Llínea 50: + +
sense resum d'edició
[[File:Major greenhouse gas trends.png|thumb|350px|Concentració en l'atmósfera dels principals GEH.]]
[[File:Major greenhouse gas trends.png|thumb|350px|Concentració en l'atmósfera dels principals GEH.]]
Es denominen '''gasos d'efecte hivernàcul''' ('''GEH''') o '''gasos d'hivernàcul''' als [[gas]]os la presència del qual en la [[atmòsfera]] contribuïx al [[efecte hivernàcul]]. Els més importants estan presents en l'atmòsfera de manera natural, encara que la seua concentració pot vore's modificada per l'activitat humana, pero també entren en este concepte alguns gasos artificials, producte de la [[indústria]]. Eixos gasos contribuïxen més o menys de forma neta al efecte hivernàcul per l'estructura de les seues [[molècula]]s i, de forma substancial, per la cantitat de molècules del gas presents en l'atmòsfera. D'ahí que per eixemple, el [[hexafluorur de sofre]], encara que és una molt eficaç molècula d'efecte hivernàcul (EH), contribuïx ínfimament a este en ser la seua presència molt escassa.
Es denominen '''gasos d'efecte hivernàcul''' ('''GEH''') o '''gasos d'hivernàcul''' als [[gas]]os la presència del qual en la [[atmòsfera]] contribuïx al [[efecte hivernàcul]]. Els més importants estan presents en l'atmòsfera de manera natural, encara que la seua concentració pot vore's modificada per l'activitat humana, pero també entren en este concepte alguns gasos artificials, producte de la [[indústria]]. Eixos gasos contribuïxen més o menys de forma neta al efecte hivernàcul per l'estructura de les seues [[molècula]]s i, de forma substancial, per la cantitat de molècules del gas presents en l'atmòsfera. D'ahí que per eixemple, el [[hexafluorur de sofre]], encara que és una molt eficaç molècula d'efecte hivernàcul (EH), contribuïx ínfimament a este al ser la seua presència molt escassa.
== Gasos implicats ==
== Gasos implicats ==
* [[Òxits de nitrogen]] (NO<sub>x</sub>) El terme òxits de [[nitrogen]] (NxOy) s'aplica a varis composts químics binaris gaseosos formats per la combinació d'oxigen i nitrogen. El procés de formació més habitual d'estos [[Compost inorgànic|composts inorgànics]] és la [[combustió]] a altes temperatures, procés en el qual habitualment l'aire és el [[comburente]].
* [[Òxits de nitrogen]] (NO<sub>x</sub>) El terme òxits de [[nitrogen]] (NxOy) s'aplica a varis composts químics binaris gaseosos formats per la combinació d'oxigen i nitrogen. El procés de formació més habitual d'estos [[Compost inorgànic|composts inorgànics]] és la [[combustió]] a altes temperatures, procés en el qual habitualment l'aire és el [[comburente]].
* [[Ozon]] (O<sub>3</sub>) L'ozon (O<sub>3</sub>), és una substància la molècula de la qual està composta per tres àtoms d'oxigen, formada en dissociar-se els 2 àtoms que componen el gas d'oxigen. Cada àtom d'oxigen lliberat s'unix a una atra molècula d'oxigen (O<sub>2</sub>), formant molècules d'Ozon (O<sub>3</sub>).
* [[Ozon]] (O<sub>3</sub>) L'ozon (O<sub>3</sub>), és una substància la molècula de la qual està composta per tres àtoms d'oxigen, formada en dissociar-se els 2 àtoms que componen el gas d'oxigen. Cada àtom d'oxigen lliberat s'unix a una atra molècula d'oxigen (O<sub>2</sub>), formant molècules d'Ozon (O<sub>3</sub>).
* [[CFC|Clorofluorocarbonos (*CFC)]] El clorofluorocarbur, clorofluorocarbono o clorofluorocarbon , és cada u dels derivats dels hidrocarburs saturats obtinguts per mig de la substitució d'àtoms d'hidrogen per àtoms de [[flúor]] i/o [[clor]] principalment.
* [[CFC|Clorofluorocarbonos (CFC)]] El clorofluorocarbur, clorofluorocarbono o clorofluorocarbon , és cada u dels derivats dels hidrocarburs saturats obtinguts per mig de la substitució d'àtoms d'hidrogen per àtoms de [[flúor]] i/o [[clor]] principalment.
:Per la seua alta estabilitat [[fisicoquímica]] i la seua nula toxicitat, han segut molt usats com a gasos refrigerants, agents extintors i [[Propelent d'aerosol|propelents per a aerosols]]. Varen ser introduïts a principis de la década dels anys 1930 per ingeniers de [[General Motors]], per a substituir materials perillosos com el [[diòxit de sofre]] i l'amoníac.
:Per la seua alta estabilitat [[fisicoquímica]] i la seua nula toxicitat, han segut molt usats com a gasos refrigerants, agents extintors i [[Propelent d'aerosol|propelents per a aerosols]]. Varen ser introduïts a principis de la década dels anys 1930 per ingeniers de [[General Motors]], per a substituir materials perillosos com el [[diòxit de sofre]] i l'amoníac.
* Ministerio del Medio Ambiente de España: [http://www.prtr-es.es/ Registro Estatal de Emisiones y Fuentes Contaminantes]
* Ministerio del Medio Ambiente de España: [http://www.prtr-es.es/ Registro Estatal de Emisiones y Fuentes Contaminantes]
*[http://web.archive.org/web/http://www.eukn.org/espana/themes/Urban_Policy/Housing/Housing_quality/Energy_efficiency/in009_EdificacionEficienciaGEI_ES_1035.html Sobre una estrategia para dirigir al sector de la edificación hacia la eficiencia en la emisión de gases de efecto invernadero]
*[http://web.archive.org/web/http://www.eukn.org/espana/themes/Urban_Policy/Housing/Housing_quality/Energy_efficiency/in009_EdificacionEficienciaGEI_ES_1035.html Sobre una estrategia para dirigir al sector de la edificación hacia la eficiencia en la emisión de gases de efecto invernadero]
[[Categoria:Química]]
[[Categoria:Química]]