Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | [[File:Major greenhouse gas trends.png|thumb|350px|Concentración en la atmósfera de los principales GEH.]] | + | [[File:Major greenhouse gas trends.png|thumb|350px|Concentració en l'atmósfera dels principals GEH.]] |
| | | |
| Es denominen '''gasos d'efecte hivernàcul''' ('''GEH''') o '''gasos d'hivernàcul''' als [[gas]]os la presència del qual en la [[atmòsfera]] contribuïx al [[efecte hivernàcul]]. Els més importants estan presents en l'atmòsfera de manera natural, encara que la seua concentració pot vore's modificada per l'activitat humana, pero també entren en este concepte alguns gasos artificials, producte de la [[indústria]]. Eixos gasos contribuïxen més o menys de forma neta al efecte hivernàcul per l'estructura de les seues [[molècula]]s i, de forma substancial, per la cantitat de molècules del gas presents en l'atmòsfera. D'ahí que per eixemple, el [[hexafluorur de sofre]], encara que és una molt eficaç molècula d'efecte hivernàcul (EH), contribuïx ínfimament a este en ser la seua presència molt escassa. | | Es denominen '''gasos d'efecte hivernàcul''' ('''GEH''') o '''gasos d'hivernàcul''' als [[gas]]os la presència del qual en la [[atmòsfera]] contribuïx al [[efecte hivernàcul]]. Els més importants estan presents en l'atmòsfera de manera natural, encara que la seua concentració pot vore's modificada per l'activitat humana, pero també entren en este concepte alguns gasos artificials, producte de la [[indústria]]. Eixos gasos contribuïxen més o menys de forma neta al efecte hivernàcul per l'estructura de les seues [[molècula]]s i, de forma substancial, per la cantitat de molècules del gas presents en l'atmòsfera. D'ahí que per eixemple, el [[hexafluorur de sofre]], encara que és una molt eficaç molècula d'efecte hivernàcul (EH), contribuïx ínfimament a este en ser la seua presència molt escassa. |
Llínea 8: |
Llínea 8: |
| * El [[vapor d'aigua]](H<sub>2</sub>O) és un gas que s'obté per [[Evaporament (física)|evaporament]] o [[ebullició]] del [[aigua]] [[líquit|líquida]] o per [[sublimació]] del [[gèl]]. És el que més contribuïx al efecte hivernàcul per l'absorció dels [[Radiació infrarroja|rajos infrarrojos]]. És inodor i incolor i, a pesar de lo que puga semblar, les [[núvol]]s o el baf blanc d'una cacerola o un congelador, vulgarment cridat "vapor", no són vapor d'aigua sino el resultat de minúscules gotes d'aigua líquida o cristals de gèl. | | * El [[vapor d'aigua]](H<sub>2</sub>O) és un gas que s'obté per [[Evaporament (física)|evaporament]] o [[ebullició]] del [[aigua]] [[líquit|líquida]] o per [[sublimació]] del [[gèl]]. És el que més contribuïx al efecte hivernàcul per l'absorció dels [[Radiació infrarroja|rajos infrarrojos]]. És inodor i incolor i, a pesar de lo que puga semblar, les [[núvol]]s o el baf blanc d'una cacerola o un congelador, vulgarment cridat "vapor", no són vapor d'aigua sino el resultat de minúscules gotes d'aigua líquida o cristals de gèl. |
| * [[Diòxit de carbono]] (CO<sub>2</sub>) òxit de carbono (IV), també denominat diòxit de carbono, gas carbònic i anhídrit carbònic, és un gas les molècules del qual estan compostes per dos [[àtom]]s de [[oxigen]] i un de [[carbono]]. La seua fòrmula química és CO<sub>2</sub>. | | * [[Diòxit de carbono]] (CO<sub>2</sub>) òxit de carbono (IV), també denominat diòxit de carbono, gas carbònic i anhídrit carbònic, és un gas les molècules del qual estan compostes per dos [[àtom]]s de [[oxigen]] i un de [[carbono]]. La seua fòrmula química és CO<sub>2</sub>. |
− | * [[Metà]] (CH<sub>4</sub>) El metà (del grec methy, va vindre, i el sufix -ano) és el [[hidrocarbur]] [[alcà]] més senzill, que la seua [[fòrmula química]] és CH<sub>4</sub>. | + | * [[Metà]] (CH<sub>4</sub>) El metà (del [[grec]] methy, va vindre, i el sufix -ano) és el [[hidrocarbur]] [[alcà]] més senzill, que la seua [[fòrmula química]] és CH<sub>4</sub>. |
− | :Cadascun dels àtoms de [[hidrogen]] està unit al carbono per mig d'un [[enllaç covalent]]. És una substància no polar que es presenta en forma de gas a [[temperatura]]s i [[pressió|pressiones]] ordinàries. És incolor i vàter i a penes [[solubilitat|soluble]] en aigua en la seua fase líquida. | + | :Cadascun dels àtoms de [[hidrogen]] està unit al carbono per mig d'un [[enllaç covalent]]. És una substància no polar que es presenta en forma de gas a [[temperatura]]s i [[pressió|pressiones]] ordinàries. És incolor i a penes [[solubilitat|soluble]] en aigua en la seua fase líquida. |
| :En la naturalea es produïx com a producte final de la [[Descomposició|putrefacció]] [[Organisme anaerobi|anaeròbica]] de les [[Plantae|plantes]]. Este procés natural es pot aprofitar per a produir [[biogás]]. Molts [[microorganisme]]s anaeròbics ho generen utilisant el CO<sub>2</sub> com [[acceptor final d'electrons]]. | | :En la naturalea es produïx com a producte final de la [[Descomposició|putrefacció]] [[Organisme anaerobi|anaeròbica]] de les [[Plantae|plantes]]. Este procés natural es pot aprofitar per a produir [[biogás]]. Molts [[microorganisme]]s anaeròbics ho generen utilisant el CO<sub>2</sub> com [[acceptor final d'electrons]]. |
| | | |
Llínea 25: |
Llínea 25: |
| L'atmòsfera, pel fet de ser molt [[Transparència|transparent]] per a la [[llum visible]] pero molt manco per a la radiació infrarroja, produïx per a la superfície terrestre el mateix efecte que el sostre de cristal produïx en un hivernàcul; la [[llum solar]], que aplega sense grans obstàculs fins al sol, ho calfa, donant lloc a que emeta rajos infrarrojos (ones calorífiques), els quals, a diferència dels rajos de llum, són absorbits en gran part pel vidre o l'atmòsfera. Al final la cantitat de [[energia]] emesa a l'espai té que ser la mateixa que l'absorbida, pero la superfície terrestre té que alcançar la temperatura en que abdós #fluix s'equilibren, la qual és més alta en presència d'una atmòsfera (en un planeta) o de sostres de cristal (en un hivernàcul; encara que en realitat el cristal d'un hivernàcul protegix de la pèrdua de [[calor]] més perque interromp la circulació de l'aire, que perque és [[Opacitat|opac]] als rajos infrarrojos). | | L'atmòsfera, pel fet de ser molt [[Transparència|transparent]] per a la [[llum visible]] pero molt manco per a la radiació infrarroja, produïx per a la superfície terrestre el mateix efecte que el sostre de cristal produïx en un hivernàcul; la [[llum solar]], que aplega sense grans obstàculs fins al sol, ho calfa, donant lloc a que emeta rajos infrarrojos (ones calorífiques), els quals, a diferència dels rajos de llum, són absorbits en gran part pel vidre o l'atmòsfera. Al final la cantitat de [[energia]] emesa a l'espai té que ser la mateixa que l'absorbida, pero la superfície terrestre té que alcançar la temperatura en que abdós #fluix s'equilibren, la qual és més alta en presència d'una atmòsfera (en un planeta) o de sostres de cristal (en un hivernàcul; encara que en realitat el cristal d'un hivernàcul protegix de la pèrdua de [[calor]] més perque interromp la circulació de l'aire, que perque és [[Opacitat|opac]] als rajos infrarrojos). |
| | | |
− | És important senyalar que l'efecte hivernàcul afecta a tots els cossos planetaris del [[sistema solar]] dotats d'atmòsfera, perque encara que no tots els gasos absorbixen radiació infrarroja, en cap d'eixes #atmòsfera falten els que sí ho fan. En la Terra l'efecte hivernàcul és responsable d'un excés de 33 °C de la temperatura superficial (15°C de valor mig) sobre la temperatura d'emissió (−18°C), pero en Mart la diferència és de tan sol 3°C i en Venus la diferència alcança els 466°C. | + | És important senyalar que l'efecte hivernàcul afecta a tots els cossos planetaris del [[sistema solar]] dotats d'atmòsfera, perque encara que no tots els gasos absorbixen radiació infrarroja, en cap d'eixes #atmòsfera falten els que sí ho fan. En la Terra l'efecte hivernàcul és responsable d'un excés de 33 °C de la temperatura superficial (15°C de valor mig) sobre la temperatura d'emissió (−18°C), pero en [[Mart]] la diferència és de tan sol 3°C i en [[Venus]] la diferència alcança els 466°C. |
| | | |
| L'efecte hivernàcul és un fenomen natural, pero l'alusió freqüent a ell en relació en el [[calfament global]] fa creure a alguns que és en sí indesijable, i una conseqüència recent de la contaminació atmosfèrica. Cal aclarir que el calfament no és atribuït a la simple existència, sino a l'aument de l'efecte hivernàcul per damunt dels seus valors anteriors. | | L'efecte hivernàcul és un fenomen natural, pero l'alusió freqüent a ell en relació en el [[calfament global]] fa creure a alguns que és en sí indesijable, i una conseqüència recent de la contaminació atmosfèrica. Cal aclarir que el calfament no és atribuït a la simple existència, sino a l'aument de l'efecte hivernàcul per damunt dels seus valors anteriors. |
Llínea 33: |
Llínea 33: |
| | | |
| == Contaminació == | | == Contaminació == |
− | Si ben tots ells —llevat els composts del flúor— són naturals, mentres que existixen en la [[Atmòsfera terrestre|atmòsfera]] des d'abans de l'aparició dels sers humans, a partir de la [[Revolució industrial]] de mitan del sigle XIX, i degut principalment a l'us intensiu de [[combustible fòssil|combustibles fòssils]] en les activitats industrials i el [[transport]], s'han produït sensibles increments en les cantitats de [[òxits de nitrogen]] i diòxit de carbono emeses a l'atmòsfera. S'estima que també el metà està aumentant la seua presència per raons antropogèniques (degudes a l'activitat humana). Ademés, a este increment d'emissions se sumen atres problemes, com la [[deforestació]], que han reduït la cantitat de diòxit de carbono retinguda en matèria orgànica, contribuint aixina indirectament a l'aument antropogènic de l'efecte hivernàcul. Aixina mateix, l'excessiu diòxit de carbono està acidificant els oceans i reduint el [[fitoplàncton]]. | + | Si ben tots ells —llevat els composts del flúor— són naturals, mentres que existixen en la [[Atmòsfera terrestre|atmòsfera]] des d'abans de l'aparició dels sers humans, a partir de la [[Revolució industrial]] de mitan del [[sigle XIX]], i degut principalment a l'us intensiu de [[combustible fòssil|combustibles fòssils]] en les activitats industrials i el [[transport]], s'han produït sensibles increments en les cantitats de [[òxits de nitrogen]] i diòxit de carbono emeses a l'atmòsfera. S'estima que també el metà està aumentant la seua presència per raons antropogèniques (degudes a l'activitat humana). Ademés, a este increment d'emissions se sumen atres problemes, com la [[deforestació]], que han reduït la cantitat de diòxit de carbono retinguda en matèria orgànica, contribuint aixina indirectament a l'aument antropogènic de l'efecte hivernàcul. Aixina mateix, l'excessiu diòxit de carbono està acidificant els oceans i reduint el [[fitoplàncton]]. |
| | | |
| == Vore també == | | == Vore també == |
Llínea 51: |
Llínea 51: |
| *[http://web.archive.org/web/http://www.eukn.org/espana/themes/Urban_Policy/Housing/Housing_quality/Energy_efficiency/in009_EdificacionEficienciaGEI_ES_1035.html Sobre una estrategia para dirigir al sector de la edificación hacia la eficiencia en la emisión de gases de efecto invernadero] | | *[http://web.archive.org/web/http://www.eukn.org/espana/themes/Urban_Policy/Housing/Housing_quality/Energy_efficiency/in009_EdificacionEficienciaGEI_ES_1035.html Sobre una estrategia para dirigir al sector de la edificación hacia la eficiencia en la emisión de gases de efecto invernadero] |
| | | |
| + | [[Categoria:Química]] |
| [[Categoria:Gasos d'efecte hivernàcul| ]] | | [[Categoria:Gasos d'efecte hivernàcul| ]] |
| | | |
| {{Traduït de|es|Gas de efecto invernadero}} | | {{Traduït de|es|Gas de efecto invernadero}} |