Canvis

6 bytes afegits ,  16:42 3 gin 2017
m
Text reemplaça - 'menuts' a 'chicotets'
Llínea 325: Llínea 325:  
La capdamunt més elevada del país és el [[volca Tajumulco]] (4.220 msnm); destaquen també el [[Volcà Tacaná|Tacaná]](4.092 msnm) entre la frontera de Guatemala-Mèxic, la Santa María (3.772 msnm), l'Aigua (3.766 msnm), el Foc (3.763 msnm), el volcà Atitlán (3.537 msnm), situat junt al bellísimo llac del mateix nom, i el [[volcà de Pacaya]] (2.552 [[msnm]]) situat junt al [[llac d'Amatitlán]], en el departament de [[Guatemala (departament)|Guatemala]], que és un dels volcans més actius del mon.
 
La capdamunt més elevada del país és el [[volca Tajumulco]] (4.220 msnm); destaquen també el [[Volcà Tacaná|Tacaná]](4.092 msnm) entre la frontera de Guatemala-Mèxic, la Santa María (3.772 msnm), l'Aigua (3.766 msnm), el Foc (3.763 msnm), el volcà Atitlán (3.537 msnm), situat junt al bellísimo llac del mateix nom, i el [[volcà de Pacaya]] (2.552 [[msnm]]) situat junt al [[llac d'Amatitlán]], en el departament de [[Guatemala (departament)|Guatemala]], que és un dels volcans més actius del mon.
   −
En Guatemala s'han identificat la sorprenent cantitat de 324 [[Foc eruptiu|focs eruptius]]. La major part d'estos són menuts cons cineríticos i de lava en la part sudoriental del país.
+
En Guatemala s'han identificat la sorprenent cantitat de 324 [[Foc eruptiu|focs eruptius]]. La major part d'estos són chicotets cons cineríticos i de lava en la part sudoriental del país.
    
La major cantitat se troba en el Departament de Jutiapa en 181 focs eruptius, li seguixen: Santa Rosa en 42; Xalapa en 31; Chiquimula en 27; Guatemala en 13; Quezaltenango en 11; Sololá en 7; Escuintla en 4; Sant Marcs i Totonicapán en 2; i Chimaltenango, Sacatepéquez, El Progres, i Zacapa en 1 cada un. D'estos, 11 volcans estan classificats com "actius" en el "'''Catalec dels Volcans Actius del Mon'''",<ref>Mooser, F., Meyer-Abich, H., McBirney, A. R.,, 1958, Catalogue of the active volcanoes of the world including solftara fields. Part VI Central America: Napoli International Volcanology Asociation, 1-36</ref><ref>(1958, Associacio Vulcanológica Internacional)</ref> i tres d'estos: [[Volca Santiaguito|Santiaguito]], [[Volca de Foc|Foc]] i [[Volca de Pacaya|Pacaya]] han registrat erupcions en els ultims deu anys.<ref>Meyer-Abich, H., 1956, Els volcans actius de Guatemala i El Salvador: Anal. Serv. Geol. Nac., El Salvador, Bol. 3, p. 1-102.</ref><ref>Sapper, K., 1925, Els Volcans de l'America Central: Trobe, 116 p.</ref><ref>Williams, H., 1960, Volcanic history of the Guatemalan highlands: Univ. Californi Publ. Geol. Sci; v. 38, p. 1-86.</ref><ref>Williams, H., McBirney, A.R. and Dengo, G., 1964, Geologic reconnaissance in southeastern Guatemala: Univ. Californi Publ. Geol. Sci., v. 50, p. 1-56</ref>
 
La major cantitat se troba en el Departament de Jutiapa en 181 focs eruptius, li seguixen: Santa Rosa en 42; Xalapa en 31; Chiquimula en 27; Guatemala en 13; Quezaltenango en 11; Sololá en 7; Escuintla en 4; Sant Marcs i Totonicapán en 2; i Chimaltenango, Sacatepéquez, El Progres, i Zacapa en 1 cada un. D'estos, 11 volcans estan classificats com "actius" en el "'''Catalec dels Volcans Actius del Mon'''",<ref>Mooser, F., Meyer-Abich, H., McBirney, A. R.,, 1958, Catalogue of the active volcanoes of the world including solftara fields. Part VI Central America: Napoli International Volcanology Asociation, 1-36</ref><ref>(1958, Associacio Vulcanológica Internacional)</ref> i tres d'estos: [[Volca Santiaguito|Santiaguito]], [[Volca de Foc|Foc]] i [[Volca de Pacaya|Pacaya]] han registrat erupcions en els ultims deu anys.<ref>Meyer-Abich, H., 1956, Els volcans actius de Guatemala i El Salvador: Anal. Serv. Geol. Nac., El Salvador, Bol. 3, p. 1-102.</ref><ref>Sapper, K., 1925, Els Volcans de l'America Central: Trobe, 116 p.</ref><ref>Williams, H., 1960, Volcanic history of the Guatemalan highlands: Univ. Californi Publ. Geol. Sci; v. 38, p. 1-86.</ref><ref>Williams, H., McBirney, A.R. and Dengo, G., 1964, Geologic reconnaissance in southeastern Guatemala: Univ. Californi Publ. Geol. Sci., v. 50, p. 1-56</ref>
Llínea 383: Llínea 383:  
L'[[aigua]] provinent de pous i fonts constituix un recurs essencial i a la volta gran de suministrament d'aigua per al consum. L'aigua provinent de pous i vertents s'usa per a proposits agricoles, industrials, publics i privats. No obstant, la disponibilitat d'aigua subterranea és altament variable. El continu acces a esta i el desenroll de suministraments d'aigua subterranea confiables i segurs són assunts importants que involucren al govern de Guatemala aixina com també a moltes organisacions internacionals i privades.
 
L'[[aigua]] provinent de pous i fonts constituix un recurs essencial i a la volta gran de suministrament d'aigua per al consum. L'aigua provinent de pous i vertents s'usa per a proposits agricoles, industrials, publics i privats. No obstant, la disponibilitat d'aigua subterranea és altament variable. El continu acces a esta i el desenroll de suministraments d'aigua subterranea confiables i segurs són assunts importants que involucren al govern de Guatemala aixina com també a moltes organisacions internacionals i privades.
   −
L'aigua subterranea és generalment abundant en acuíferos sedimentaris a través de les planices, valles i terres baixes del país. No obstant, en les arees montanyoses la disponibilitat d'aigua varia considerablement de localment abundant a inadequada per al seu us. Els dos acuíferos més productius són l'aluvial de la planiça costera del Pacific i el cárstico de pedra calcarea que s'esten per baix de la Serra dels Cuchumatanes, Serra de Chama i les terres baixes de Petén. Atres acuíferos més menuts són importants localment.
+
L'aigua subterranea és generalment abundant en acuíferos sedimentaris a través de les planices, valles i terres baixes del país. No obstant, en les arees montanyoses la disponibilitat d'aigua varia considerablement de localment abundant a inadequada per al seu us. Els dos acuíferos més productius són l'aluvial de la planiça costera del Pacific i el cárstico de pedra calcarea que s'esten per baix de la Serra dels Cuchumatanes, Serra de Chama i les terres baixes de Petén. Atres acuíferos més chicotets són importants localment.
    
Les montanyes de Guatemala tenen molts tipos d'acuíferos, incloent acuíferos cársticos i de pedra calcarea fracturats; acuíferos volcanics piroclásticos i en deposits de lava, permeables sedimentaris, igneus i metamorfics. Les planices aluvials, valles i terres baixes constituixen el 50% del país pero contenen aproximadament el 70% de les reserves d'aigua subterranea disponibles.
 
Les montanyes de Guatemala tenen molts tipos d'acuíferos, incloent acuíferos cársticos i de pedra calcarea fracturats; acuíferos volcanics piroclásticos i en deposits de lava, permeables sedimentaris, igneus i metamorfics. Les planices aluvials, valles i terres baixes constituixen el 50% del país pero contenen aproximadament el 70% de les reserves d'aigua subterranea disponibles.
126 635

edicions