Canvis
sense resum d'edició
{{vegeu|llengua|valencià (postres)}}
{{protegeix vandalisme anònim}}
{{Lingüística catalana|Dialectes}}
[[Fitxer:Mapa_dialectal_del_catal%C3%A0.png|thumb|300px|[[Dialectes del català]]]]
El '''[[valencià]]''' és la denominació històrica, tradicional i estatutària que rep al [[País Valencià]] la mateixa llengua que s'anomena oficialment [[llengua catalana|català]] a [[Catalunya]], les [[Illes Balears]], la [[Franja de Ponent]], la [[Catalunya Nord]], [[Andorra]] i l'[[Alguer]]. Constitueix, per altra banda, una entitat lingüística pròpia que resulta ser una de les principals [[dialectes del català|variants dialectals]] de l'idioma (formant part del bloc occidental, a l'igual que la variant [[Català nord-occidental|nord-occidental]] i el [[Català tortosí| tortosí]]), juntament amb el [[català central]] i el [[català balear]].
El País Valencià compta amb l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) com a ens oficial encarregat d'elaborar la normativa lingüística de la llengua des de la pròpia modalitat valenciana, juntament amb l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC). Aquest ens va ser creat per la [[Generalitat Valenciana]] el [[1998]] amb el consens majoritari de les [[Corts Valencianes]].
El valencià, dialectològicament parlant, no pot considerar-se un dialecte només enquadrat en el marc politicoadministratiu del País Valencià. El fet que els dialectes de la llengua catalana formen un [[continuum dialectal|continuum]] fa que molts dels trets valencians arriben més enllà de les [[terres de l'Ebre]] catalanes i aragoneses (catalanòfones), fins al [[Baix Camp]] i el [[Baix Cinca]].
== Denominació i entitat ==
{{VT|Denominacions de la llengua catalana}}
Segons la llei de creació de l'AVL, el valencià: "forma part del sistema lingüístic que els corresponents estatuts d'autonomia dels territoris hispànics de l'antiga [[Corona d'Aragó]] reconeixen com a llengua pròpia." Aquest reconeixement el té el valencià al País Valencià i el català a les [[Illes Balears]] i a [[Catalunya]], i el sistema lingüístic que conjuntament formen sol rebre acadèmicament el nom de ''llengua catalana''. L'ortografia de l'AVL es basa en les [[Normes de Castelló]], firmades el [[1932]], que es basaven en l'ortografia que ja es feia servir a Catalunya.
El [[9 de febrer]] de [[2005]], l'AVL aprovà per unanimitat de tots els seus membres presents un dictamen conegut popularment com a "[http://www.avl.gva.es/img/EdicionsPublicacions/AcordsGenerals/NOMENTITAT.pdf Dictamen del Dimecres de Cendres]" en què s'estableixen els principis i criteris per a la denominació i l'entitat del valencià, considerant que "la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya (a excepció de la vall d'Aran, de llengua occitana) i de les Illes Balears i el [[Andorra|Principat d'Andorra]]. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d'altres territoris de l'antiga [[Corona d'Aragó]] (la [[Franja de Ponent|franja oriental aragonesa]], la ciutat sarda de l'[[Alguer]] i el [[Catalunya Nord|departament francés dels Pirineus Orientals]] a excepció de la comarca de la [[Fenolleda]], que és de llengua occitana)".
Aquest mateix dictamen també avala i justifica l'ús de la denominació de ''valencià'' tant per a tot el conjunt del domini de la llengua (''llengua valenciana''), com per a la modalitat dialectal parlada al País Valencià. A més a més, l'AVL considera que aquesta modalitat "té la mateixa jerarquia i dignitat que qualsevol altra modalitat territorial del sistema lingüístic, i presenta unes característiques pròpies que l'AVL preservarà i potenciarà d'acord amb la tradició lexicogràfica i literària pròpia, la realitat lingüística valenciana i la normativització consolidada a partir de les Normes de Castelló". Per tant, l'AVL assumeix la unitat lingüística des d'un punt de vista del polimorfisme d'una llengua que té dues denominacions.
== Història ==
El [[català]] va ser implantat al [[País Valencià]] pels colons catalans que s'establiren en aquest territori arran de la [[Edat Mitjana al País Valencià|Conquesta]] feudal, duta a terme per [[Jaume el Conqueridor|Jaume I]] el Conqueridor. Aquests colons procedien de totes les regions de [[Catalunya]], i el fet que foren mínimament superiors en nombre als colons aragonesos explica que es parle català a la major part del País Valencià{{cal citació}}. A les [[comarca|comarques]] més properes a [[Aragó]], per contra, una mínima superioritat del nombre de colons aragonesos va fer que el [[castellà]] fora la llengua predominant{{cal citació}}. Una nova repoblació al [[segle XVII]], després de l'[[expulsió dels moriscos]] i majoritàriament amb castellans, va definir de parla castellana a la resta de comarques de l'interior que encara avui la parlen. Malgrat tot, el valencià ha estat històricament la llengua predominant i administrativa al País Valencià.
Fins fa poc es pensava que la primera referència documental de la utilització del terme ''valencià'' per a referir-se a la llengua pròpia dels valencians es trobava a la traducció del Valeri Màxim realitzada per [[Antoni Canals]] el 1395, on es diu: "perque yo, a manament de vostra senyoria, el l'he tret de lati en nostra vulgada lengua materna valenciana aixi com he pogut, jatssessia que altres l'hagen tret en lengua cathalana". Recentment s'ha trobat una referència anterior, un procés judicial de [[Menorca]] contra Gil de Lozano, datat entre [[1343]] i [[1346]], en el què es diu que la mare de l'acusat, Sibila, parlava ''valencianesch'' perquè era d'[[Oriola]]. No s'ha tornat a documentar més el mot acabat en ''–esch''.
Al [[segle XV]], l'anomenat [[Segle d'Or valencià|Segle d'Or]], el nom ''valencià'' era ja la denominació usual de la llengua predominant del [[Regne de València]], i les denominacions de ''vulguar'', ''romanç'' o ''català'' havien caigut en desús. [[Joanot Martorell]], autor de la novel·la ''[[Tirant lo Blanch]]'', afirma: "me atrevire expondre: no solament de lengua anglesa en portuguesa. Mas encara de portuguesa en vulgar valenciana: perço que la nacio don yo soc natural sen puxa alegrar".
Des d'un punt de vista dialectal, el valencià pertany als parlars occidentals del sistema lingüístic valenciano-català. Per tant, comparteix molts trets amb el català parlat a les comarques de ponent i també a les terres de l'Ebre. També presenta trets propis, depenent de les comarques.
Des de la [[transició democràtica espanyola]], l'autonomia o heteronomia del valencià respecte a la resta del sistema lingüístic valenciano-català ha sigut motiu de debat i polèmica entre els valencians, normalment amb un rerefons polític. Tot i que en l'àmbit acadèmic (universitats i institucions de prestigi reconegut) dels [[filologia|filòlegs]] i [[lingüística|lingüistes]] mai no s'ha qüestionat la unitat de la llengua des que existeixen estudis de [[llengües romàniques | romanística]], una part de l'opinió pública valenciana opina i afirma que el valencià i el català són llengües diferents, idea que es començà a difondre durant l'agitada transició valenciana per sectors de dreta regionalista i pels anomenats [[blaverisme|''blaveros'']]. Existeix una normativa lingüística secessionista alternativa, les [[Normes del Puig]], elaborada per la [[Real Academia de Cultura Valenciana]], institució fundada el [[1915]] per la [[Diputació de València]], però el seu ús és molt marginal.
== Coneixement del valencià ==
Tot seguit es mostren mapes en què es pot veure el grau de coneixement del valencià/català en una distribució territorial per municipis, i per percentatges sobre el total de la població de cada municipi. La font de dades és el cens realitzat a l'any [[2001]] per l'''Instituto Nacional de Estadística''.
{| border=0 align=center
| rowspan="2" valign=top| [[Fitxer:Coneixement del valencià (domini promig)-Cens del 2001.png|thumb|none|350px|Mitjana de domini del valencià ([[Media:Coneixement del valencià (domini promig)-Cens del 2001.png|amplia]]).]]
=== Lliteratura ===
| valign=top | [[Fitxer:Coneixement del valencià (l'entén)-Cens del 2001.png|thumb|none|130px|Entén el valencià ([[Media:Coneixement del valencià (l'entén)-Cens del 2001.png|amplia]]).]]
| valign=top | [[Fitxer:Coneixement del valencià (el sap parlar)-Cens del 2001.png|thumb|none|130px|Sap parlar valencià ([[Media:Coneixement del valencià (el sap parlar)-Cens del 2001.png|amplia]]).]]
|-
| valign=top | [[Fitxer:Coneixement del valencià (el sap llegir)-Cens del 2001.png|thumb|none|130px|Sap llegir valencià ([[Media:Coneixement del valencià (el sap llegir)-Cens del 2001.png|amplia]]).]]
| valign=top | [[Fitxer:Coneixement del valencià (el sap escriure)-Cens del 2001.png|thumb|none|130px|Sap escriure valencià ([[Media:Coneixement del valencià (el sap escriure)-Cens del 2001.png|amplia]]).]]
|}
El següent mapa mostra el percentatge de parlants de valencià (que afirmen saber parlar-lo) per comarca. Les dades són també del cens del 2001.
[[Fitxer: Parlants de valencià per comarques.png]]
[[Image:parlarvalencia.png|thumb|right|250px|Percentage de Gent que parla valencià per comarques.]]
==Característiques [[lingüística|lingüístiques]] del valencià general==
== Dialectes del Valencià ==
===[[Fonètica]]===
[[Image:Dialectes del valencià.png|right|thumb|Dialectes del Valencià]]
*[[Vocalisme àton]]:
**[[Neutralització]] mínima de les [[vocal àtona|vocals àtones]]. Existeixen les 5 vocals àtones {{IPA|[a, e, i, o, u]}} típiques del [[català occidental]]. No hi existeix la [[vocal neutra]] {{IPA|[ə]}}, típica del [[català oriental]].
El valencià de transició es parla al [[Maestrat]] i en [[Els Ports]].
*[[Vocalisme tònic]]:
**Com a tot el [[català occidental|bloc occidental]], es pronuncia [[vocal e tancada|[e]]] les Ē ("e" llargues) i Ǐ ("i" breus) tòniques del llatí. {{IPA|[ka'ðena]}}, ''alé'' {{IPA|[a'le]}}, ''què'' {{IPA|[ke]}} (amb [[vocal e tancada|e tancada]], mentre que en el [[català oriental]] és [[vocal e oberta|e oberta [ɛ]]], en aquestes paraules).
**El [[diftong]] '''ui''' és generalment [[diftong creixent|creixent]]: cuina: ['kwina], hui: ['wi] (avui). Al valencià alacantí, a la Marina Baixa, al Comtat, a l'Alcoià i a la major part del tortosí, diftong '''ui''' és [[diftong decreixent|decreixent]]: cuina: ['kujna], buit: ['bujt] a excepció de hui: [wí] que sí és creixent.
*[[Consonantisme]]:
**No hi existeix [[iodització]].
**La '''g''' davant "e" i "i" i la '''j''' pren la pronunciació de {{IPA|[dʒ]}}
**La [[r|erra]] final mai no s'emmudeix (excepte a bona part del [[Maestrat]] i la zona del [[Vinalopó]]).
**La [[t|te]] dels grups finals -'''nt''', -'''lt''' mai no s'emmudeix; aquesta característica també s'esdevé en una part del [[balear]]. Hi ha excepcions amb el valencià castellonenc, tortosí, la Costera, Vall d'Albaida, l'Alcoià i el Vinalopó mitjà.
**S'hi manté el valor [[labiodental]] de la [[v|ve baixa]] (aquesta característica també s'esdevé en el [[balear]]). Tanmateix, en moltes zones del territori ja tendeix a pronunciar-se com [[bilabial]], és a dir, com a [[b|be alta]].
**El grup -'''tll'''- del [[català]] del nord és -'''tl'''- en algunes paraules (pronunciat -l·l- o simplement -[[l]]- en el valencià (aquest tret també s'esdevé en el [[balear]] i en el [[tortosí]]): ''ametla'' (ametlla), ''vetlar'' (vetllar).
**La '''d''' intervocàlica, especialment en la forma ''ad(vocal)'', no se sol pronunciar: mocador: [mo·ka·'oɾ], cadira [ka·'i·ɾa]. La terminació -''ada'' del [[participi]] [[femení]] [[singular]] es pronuncia -â: cremada: [kɾe'ma].
*Altres fenòmens
**El pronom feble '''ho''' té una pronunciació especial depenent de la situació del pronom. Generalment es pronuncia davant del verb '''[u]''' i darrere '''[o]''' (després de consonat) i '''[u]/[w]''' (després de vocal): ''Carles ho sap'' {{IPA|['kar·le·zu sap]}}, ''canvia-ho ja'' {{IPA|[can·'vi·aw ja]}}, ''se n'anat a donar-ho'' {{IPA|[se·na·'nat a do·'na·ro]}}; quan el fonema posterior és una vocal, passa a [w]: ''No ho has endevinat'' {{IPA|[no was an·de·vi'nat]}}; quan es produeix una contracció amb un altre pronom davant o darrere del verb es pronuncia '''[ew]''': ''No m'ho has dit'' {{IPA|[no me·waz dit]}}, ''Dóna-m'ho'' {{IPA|['do·na·mew]}}.
* Se elidix la -r final: cantar > cantà, fer > fe.
===[[Morfologia (lingüística)|Morfologia]]===
* La primera persona del present pren la desinència -o: yo pense > yo penso. Ademés la -o s'estén de forma analògica a las conjugacions II y III: bat > bato, senc > sento, córrec > corro. No obstant, conforme a lo que diu el filolec Manuel Gimeno Juan en la seua obra d'investigació "Introduccio a la dialectologa. Els dialectes valencians" (Lo Rat Penat 1996), esta senya no es completament general, ni extensible a totes les conjugacions verbals.
*Els [[article|articles]] són '''el''', '''la''', '''els''', '''les'''.
* Los artículs el/els solen conservar la forma clàssica ''lo'' i ''los'', especialment en la zona costera del Baix Maestrat: el chiquet > lo chiquet, els pares > los pares.
*L'[[article]] no s'empra mai davant dels [[nom propi|noms propis]] de persona: ''Ha vingut Joan''.
* Conservació progressiva de la -d- intervocàlica, excepte en les terminacions -ada, -ades, a on també desapareix.
*Conservació dels tres graus en els [[demostratiu|demostratius]] i [[adverbi locatiu|adverbis locatius]] (com en [[castellà]], tot i que no és un [[Barbarisme#Castellanismes|castellanisme]]) i ús de les formes no reforçades dels demostratius de 1r i 2n grau: ''este, eixe, aquell; açò, això, allò; ací, aquí, allí'' o ''allà''.
*Els [[pronom feble|pronoms febles]] presenten la [[forma plena]] davant les [[verb|formes verbals]] que comencen en consonant: ''me dutxe, te dic, se pentina'' (aquest fet no es dóna a totes les variants, així en l'alacantí i la major part del meridional: ''em dutxe, et dic, es canvia, se sap, se certifica'', es comprova que '''només''' es conserva la [[forma plena]] quan el verb comença per '''s''' o '''ce/ci'''). El pronom feble "ens" estàndard passa en la llengua oral, com a tota la resta del [[bloc occidental]], a "''mos''" (no admissible en la llengua escrita). Per extensió, al valencià oral no existeixen les formes "ens" i "us", substituïdes per "''mos''" i "vos". La forma "vos" s'accepta en el valencià estàndard en posició davant del verb per l'[[AVL]].
*El [[pronom feble]] '''li''' (que substitueix el [[complement indirecte]]) sempre precedeix el [[pronom feble]] que substitueix el [[complement directe]] (quan aquest existeix), cosa que origina les combinacions '''li'l''' (''li'l done > l'hi dono''), '''li la''' (''li la done > la hi dono''), '''li'ls''' (''li'ls done > els hi dono''), '''li les''' (''li les done > les hi dono'').
*La [[primera persona]] del [[present d'indicatiu]] dels [[verb|verbs]] de la [[primera conjugació]] pren el [[morfema]] -'''e''': jo cante. Les [[conjugació|conjugacions]] [[segona conjugació|segona]] i [[tercera conjugació|tercera]] prenen el [[morfema zero]]: ''jo tem, jo dorm'' (aquest tret no es dóna a la major part del [[Maestrat]], on aquestes formes prenen el [[morfema]] -'''o''', com en la resta del [[català occidental]]: ''jo canto, jo temo, jo dormo'').
*El [[present de subjuntiu]] no pren mai els [[morfema|morfemes]] en -i propis del [[català central]]: són -'''e''', -'''es''', -'''e''', -'''em''', -'''eu''', -'''en''' per a la [[primera conjugació]] (''que jo cante, que tu cantes, que ell cante''...) i -'''a''', -'''es''', -'''a''', etc. per a la [[segona conjugació|segona]] i la [[tercera conjugació|tercera]] (''que jo tema, dorma, que tu temes, dormes, que ell tema, dorma''...).
*El [[pretèrit imperfet de subjuntiu]] pren els [[morfema|morfemes]] amb [[erra bategant]]: -'''ara''', -'''ares''', -'''ara''', -'''àrem''', -'''àreu''', -'''aren''': ''jo cantara, tu cantares'', etc.
*En el [[valencià apitxat|valencià central]] o [[valencià apitxat|apitxat]] i a zones del [[valencià alacantí]] (Vinalopó) s'hi conserva el [[pretèrit perfet simple]] del [[català]] clàssic: jo cantí (jo vaig cantar), jo fiu (jo vaig fer).
=== Valencià Septentrional ===
===[[Lèxic]]===
[[Fitxer:Subdialectes del valencià.svg|thumb|right|350px|Subdialectes del valencià]]
*[[mot|Mots]] característics del valencià:
**vesprada (tarda)
**bou (toro)
**brossat (mató)
**corder (xai)
**creïlla (patata)
**eixir (sortir)
**hui (avui)
**llaurador (pron. llauraor) (pagès)
**paréixer (semblar)
**xiquet (nen)
**roig (vermell)
**espill o lluna (mirall)
Els mots com "roig" i "eixir" no són les úniques varietats possibles al valencià, ja que "vermell" es pot trobar a la Marina, entre altres llocs, i "sortir" es pot trobar al valencià de transició.
*[[Variant formal|Variants formals]]
**cementeri (cementiri)
**depòsit (dipòsit)
**renyó (ronyó)
**seua (seva) / teua (teva) / meua (meva)
**servici (servei)
**xàrcia (xarxa)
===[[Subdialecte|Subdialectes]]===
* Neutralisació de la b/v.
*[[Català tortosí|Valencià de transició o tortosí]]
* Manteniment dels artículs lo/los.
*[[Valencià castellonenc]]
* Relativa conservació de la -d- intervocàlica del sufix -ador (desaparegut en -ada, -ades).
*[[Valencià apitxat|Valencià apitxat o central]]
* No pronunciació de la -r final.
*[[Valencià meridional]]
* Acabament en -e de la tercera persona del singular del presente i del imperfecte d'indicatiu (''ell cante'', ''ell cantave'').
*[[Valencià alacantí]]
=== Valencià Apichat ===
== Vegeu també ==
* [[Dialectes del català]]
* [[Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià]]
==Referències==
* '''[[Manuel Sanchis i Guarner|Sanchis i Guarner, Manuel]]''' (1934, 1967). ''La llengua dels valencians''. Edicions 3i4, València 2005. ISBN 84-7502-082-8.
* '''Sanchis i Guarner, Manuel''' (1963). ''Els valencians i la llengua autòctona durant els segles XVI, XVII i XVIII''. Institució Alfons el Magnànim. [[València]]. ISBN 84-370-5334-X.
* '''[[Enric Valor i Vives|Valor i Vives, Enric]]''' (1978). ''Curs mitjà de gramàtica catalana, referida especialment al País Valencià''. Edicions Grog, [[València]] 1999. ISBN 84-85211-45-6.
* '''[[Carles Salvador i Gimeno|Salvador i Gimeno, Carles]]''' (1951). ''Gramàtica valenciana''. Associació Cultural Lo Rat Penat. València 1995. ISBN 84-85211-71-5.
* '''[[Jordi Colomina i Castanyer|Colomina i Castanyer, Jordi]]''', (1995). ''Els valencians i la llengua normativa.'' Textos universitaris. [[Alacant]]: Institut de Cultura "Juan Gil-Albert". ISBN 84-7784-178-0.
==Enllaços externs==
=== Valencià Alacantí ===
* [http://www.avl.gva.es/ Web de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua] - Institució del País Valencià amb competències normatives sobre el valencià.
* [http://www.avl.gva.es/1frame_documentsNorm.htm Diccionari Ortogràfic i de Pronunciació del Valencià] (DOPV).
*[http://www.trobat.com/servicis/dvo.php Diccionari Valencià]
*[http://dcvb.iecat.net Diccionari català-valencià-balear]
* [http://www.avl.gva.es/premsa.asp?id=128 Dictamen vinculant de l'AVL del 9 de febrer de 2005].
* [http://www.cult.gva.es/polin/ Área de Política Lingüística] de la [[Generalitat Valenciana]].
*[http://www.lluisvives.com/FichaMateria.html?I=451&idGrupo=Todo&portal=1 Normes de Castelló]
* ''[http://www.geocities.com/golls.geo/ Eines de llengua]'' - Abundant informació sociolingüística, de dret lingüístic, normativa lingüística, estadística, etc... del valencià. Mantinguda per la «Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià».
* [http://www.cult.gva.es/sies/fonsnum02.htm Fons de dades numèriques] del Servei d'Investigació i Estudis Sociolingüístics de la Generalitat Valenciana.
*[http://www.geocities.com/soho/cafe/9308/intrdUMDV.html Informació i mapes sobre els dialectes valencians]
*[http://www.geocities.com/SoHo/Cafe/9308/alvintr.html Atles lingüístic valencià]
*[http://www.alcanar.com/entitats/cel/mapeslinguistics.htm#cons Mapes lingüístics]
*[http://www.proel.org/mundo/valenciano.htm Breu exposició de les teories en disputa] sobre la relació entre valencià i català al lloc web de la ''[http://www.proel.org Promotora Española de Lingüística] (en castellà)
{{Portal|Català}}
{{reflist|2}}
[[Categoria:valencià]]
[[Categoria:Valencià]]
[[an:Luenga balenziana]]
[[Categoria:Llengües]]
[[ast:Valencianu]]
[[Categoria:Llengües romàniques]]
[[cv:Валенси чĕлхи]]
[[Categoria:Llingüística]]
[[da:Valenciansk]]
[[Categoria:Llengua Valenciana]]
[[de:Valencianische Sprache]]
[[en:Valencian]]
[[eo:Valencia lingvo]]
[[es:Valenciano]]
[[eu:Valentziera]]
[[fr:Valencien]]
[[fur:Valenzian]]
[[gl:Lingua valenciana]]
[[gu:વૅલેન્શિયન]]
[[he:ולנסית]]
[[hr:Valencijsko narječje]]
[[ia:Valenciano]]
[[ja:バレンシア語]]
[[ko:발렌시아어]]
[[lad:Valenciano]]
[[lmo:Valensian]]
[[nl:Valenciaans]]
[[no:Valensiansk]]
[[oc:Valencian]]
[[pl:Język walencki]]
[[pt:Língua valenciana]]
[[ru:Валенсийский язык]]
[[simple:Valencian]]
[[sr:Valensijski jezik]]
[[sv:Valencianska]]
[[tr:Valensiyaca]]
[[uk:Валенсійська мова]]
[[zh:巴倫西亞語]]