Canvis

[[Archiu:Coca de trempó.jpg|thumb|[[Coca de trempó|Coca de ''trempó'']].]]

[[Archiu:Coca de trempó.jpg|thumb|[[Coca de trempó|Coca de ''trempó'']].]]

La '''gastronomia de Balears''' posseïx molts punts de contacte en la [[cuina catalana]] i [[cuina valenciana|valenciana]]. És de característiques purament mediterrànees. Les [[Illes Balears|illes]] han segut conquistades vàries voltes durant la seua història entre àraps, francesos i anglesos, #lo que pot dir-se que ha deixat certes influencies culinàries.<ref>{{cita libro | autor=Coloma Abrinas, Madona | título=Cocina selecta menorquina}}</ref>.  

La '''gastronomia de Balears''' posseïx molts punts de contacte en la [[cuina catalana]] i [[cuina valenciana|valenciana]]. És de característiques purament mediterrànees. Les [[Illes Balears|illes]] han segut conquistades vàries voltes durant la seua història entre [[àraps]], [[França|francesos]] i [[Anglaterra|anglesos]], lo que pot dir-se que ha deixat certes influencies culinàries.<ref>{{cita libro | autor=Coloma Abrinas, Madona | título=Cocina selecta menorquina}}</ref>.  

Cal mencionar que existixen marcades diferències entre la cuina mallorquina i menorquina frut de diferents influències culturals.

Cal mencionar que existixen marcades diferències entre la cuina mallorquina i menorquina frut de diferents influències culturals.

Les primeres notícies sobre una gastronomia balear apareixen en el sigle XV, pero potser qui més va afaenar deixar complida conte de lo que va trobar en les seues visites a les illes va ser l'Archiduc Luis Salvador d'Àustria, que és la seua obra '''Die Balearen'''<ref>{{cita libro|apellidos1=de Austria|nombre1=Archiduque Luís Salvador|título=Die Balearen|fecha=1871|editorial=Sa Nostra|páginas=507-532|fechaacceso=6 de marzo de 2015}}</ref>

Les primeres notícies sobre una gastronomia balear apareixen en el [[sigle XV]], pero potser qui més va afaenar deixar complida conte de lo que va trobar en les seues visites a les illes va ser l'Archiduc Luis Salvador d'Àustria, que en la seua obra '''Die Balearen'''<ref>{{cita libro|apellidos1=de Austria|nombre1=Archiduque Luís Salvador|título=Die Balearen|fecha=1871|editorial=Sa Nostra|páginas=507-532|fechaacceso=6 de marzo de 2015}}</ref>

dedica una part a la gastronomia illenca. Distinguix este autor entre cuina rural (més primitiva, basada en el pa, llegums i frutes, que componen repetitivament tres plats: sopes de col, escudelles de faves i pà en oli, olives i figues. Els amos de les possessions no menjaven distint als jornalers, pero sí acompanyaven les sopes en ous fregits, sobrassada butifarra i xulla. Els dumenges tots menjaven arròs en safrà) i cuina ciutadana (en més varietat en carn i peix, pa blanc, poca llet i molt chocolate en dolços com a ensaïmades i quartos).

dedicà una part a la gastronomia illenca. Distinguix este autor entre cuina rural (més primitiva, basada en el [[pa]], [[llegum|llegums]] i frutes, que componen repetitivament tres plats: sopes de col, escudelles de faves i pà en [[oli]], [[Oliva|olives]] i [[figues]]. Els amos de les possessions no menjaven distint als jornalers, pero sí acompanyaven les sopes en [[ous]] fregits, [[sobrassada]] butifarra i xulla. Els dumenges tots menjaven [[arròs]] en [[safrà]]) i cuina ciutadana (en més varietat en carn i peix, pa blanc, poca [[llet]] i molt [[chocolate]] en dolços com a ensaïmades i quartos).

== Plats ==

== Plats ==

En l'actualitat és conegut en el restant de [[Gastronomia d'Espanya|Espanya]] la [[sobrassada]] mallorquina, i el [[arròs brut|arròs ''brut'']] (també de Mallorca). Destaquen les [[sopes]] ([[sopa mallorquina|mallorquina]] i [[sopa menorquina|menorquina]]), el [[formage de Maó]] (en sabor fumat), la [[Gin de Menorca|ginebra de Maó]] (''pellofa'') i la [[salsa (gastronomia)|salsa]] que porta el nom de la ciutat de [[Maó]]: la [[Mayonesa|mahonesa]].

En l'actualitat és conegut en el restant d'[[Gastronomia d'Espanya|Espanya]] la [[sobrassada]] mallorquina, i el [[arròs brut|arròs ''brut'']] (també de Mallorca). Destaquen les [[sopes]] ([[sopa mallorquina|mallorquina]] i [[sopa menorquina|menorquina]]), el [[formage de Maó]] (en sabor fumat), la [[Gin de Menorca|ginebra de Maó]] (''pellofa'') i la [[salsa (gastronomia)|salsa]] que porta el nom de la ciutat de [[Maó]]: la [[Mayonesa|mahonesa]].

<ref> name="BaradajiM"{{cita libro | autor=[[Teodoro Bardají Mas|Bardají Mas, Teodoro]] | año=1928 | título=La salsa mahonesa | editorial=Impr. Julián Peña}}</ref>

<ref> name="BaradajiM"{{cita libro | autor=[[Teodoro Bardají Mas|Bardají Mas, Teodoro]] | año=1928 | título=La salsa mahonesa | editorial=Impr. Julián Peña}}</ref>

=== Cuina de la carn ===

=== Cuina de la carn ===

*Marvin Harris en el seu llibre ''Good to Eat (Bo per a menjar)'', de 1985 ref>{{cita libro|apellidos1=Harris|nombre1=MArvin|título=Bueno para comer|fecha=1985|editorial=Alianza Editorial|isbn=9788420674384|fechaacceso=6 de marzo de 2015}}</ref> establix una série de característiques nutricionals i sociològiques de la carn. Nos diu que en les societats agrícoles la força simbòlica dels aliments càrnics ve de la seua escassea i utilitat nutritiva. La seua escassea fa que la carn dega consumir-se combinada en atres coses, d'ahí la complexitat de la seua cuina.  

Marvin Harris en el seu llibre ''Good to Eat (Bo per a menjar)'', de 1985 ref>{{cita libro|apellidos1=Harris|nombre1=MArvin|título=Bueno para comer|fecha=1985|editorial=Alianza Editorial|isbn=9788420674384|fechaacceso=6 de marzo de 2015}}</ref> establix una série de característiques nutricionals i sociològiques de la carn. Nos diu que en les societats agrícoles la força simbòlica dels aliments càrnics ve de la seua escassea i utilitat nutritiva. La seua escassea fa que la carn dega consumir-se combinada en atres coses, d'ahí la complexitat de la seua cuina.  

==== Cuina de la caça i aus ====

==== Cuina de la caça i aus ====

Gallines, pollets, titots i coloms es consumixen sobretot torrats i farcidures. L'Archiduc Luís Salvador descriu tres plats típicament mallorquins: els ''*escaldums'', el ''capó a la rei En Jaume'' i el ''frit'' de menudets.

Gallines, pollets, titots i coloms es consumixen sobretot torrats i farcidures. L'Archiduc Luís Salvador descriu tres plats típicament mallorquins: els ''*escaldums'', el ''capó a la rei En Jaume'' i el ''frit'' de menudets.

Perdices, guales i torts es mengen en guisats.

[[Perdiu|Perdices]], [[guala|guales]] i torts es mengen en guisats.

Llebres, conills i ariçons se servixen en arròs. De fet, si en l'arròs es mescla la sanc del conill, tenim un dels plats estrela de la gastronomia mallorquina: el ''arròs brut''.

Llebres, [[conill|conills]] i ariçons se servixen en arròs. De fet, si en l'arròs es mescla la sanc del conill, tenim un dels plats estrela de la gastronomia mallorquina: el ''arròs brut''.

==== Cuina de la carn de corder, de porc i de vedella ====

==== Cuina de la carn de corder, de porc i de vedella ====

Un senyes rellevant de la cuina balear és el caràcter omnipresent del sagí de porc (saïm), que supera en créixens a l'oli d'oliva per a preparar plats cuinats.

Un senyes rellevant de la cuina balear és el caràcter omnipresent del sagí de [[porc]] (saïm), que supera en créixens a l'oli d'oliva per a preparar plats cuinats.

a) Cuina dels menudets o casquería de l'animal. Ací tenim els ''frits'' de porc i de corder, que mesclen casquería de tot tipo en cebes, faves tendres, pimentons i herbes aromàtiques.

a) Cuina dels menudets o casquería de l'animal. Ací tenim els ''frits'' de porc i de corder, que mesclen casquería de tot tipo en cebes, faves tendres, pimentons i herbes aromàtiques.

b) ''*Greixoneres, *greixeres'', estofats, empanades i pilotes (''pilotes'').  

b) ''Greixoneres, greixeres'', estofats, empanades i pilotes (''pilotes'').  

c) La ''porcella'' (baconet) torrada. Plat de les més fonda tradició la preparació de la qual constituïa tot un ritual. No faltava en les festes de Nadal i Fi d'any.

c) La ''porcella'' (baconet) torrada. Plat de les més fonda tradició la preparació de la qual constituïa tot un ritual. No faltava en les festes de [[Nadal]] i Fi d'any.

d) Embotits, sagí, saladura. Parlem ací de la cuina del porc, que era (i aixina es conserva bonament) una cuina de conserva per colors (negra: botifarrons, 'camaiot'', botifarra), roja (sobrassada i llonganiça) i blanca (sagí). En saladura: cuixot, ossos salats. Estes conserves generen a la seua volta nous i exquisits plats: sobrassada en mel i sobrassada en ''suquet''.

d) Embotits, sagí, saladura. Parlem ací de la cuina del porc, que era (i aixina es conserva bonament) una cuina de conserva per colors (negra: botifarrons, 'camaiot'', botifarra), roja (sobrassada i llonganiça) i blanca (sagí). En saladura: cuixot, ossos salats. Estes conserves generen a la seua volta nous i exquisits plats: sobrassada en mel i sobrassada en ''suquet''.

=== Cuina del peix ===

=== Cuina del peix ===

La cuina del peix era (sigles XVIII i XIX <ref>{{cita publicación|apellidos1=Borau|nombre1=Cristina|título=Manuscrito nº 2574, Biblioteca de Cataluña|publicación=siglo XV}}</ref> més restrictiva que la de la carn, provablement influïda pel seu caràcter d'aliment de vigília. En les més de 60 varietats de peix autòctones s'elaboren plats com a sopes i caldos, *calderetas, arrossos, la coca ''*espinagada'', la coca d'espinacs en arencs o *gerret, empanades de peix.

La cuina del peix era (sigles XVIII i XIX <ref>{{cita publicación|apellidos1=Borau|nombre1=Cristina|título=Manuscrito nº 2574, Biblioteca de Cataluña|publicación=siglo XV}}</ref> més restrictiva que la de la carn, provablement influïda pel seu caràcter d'aliment de vigília. En les més de 60 varietats de peix autòctones s'elaboren plats com a sopes i caldos, calderetes, arrossos, la coca ''espinagada'', la coca d'[[espinac|espinacs]] en arencs o gerret, empanades de peix.

== Cuina vegetal ==

== Cuina vegetal ==

=== Cuina hortícola ===

=== Cuina hortícola ===

A mesura que les societats creixen i es compliquen, es consumix menys verdura.<ref>{{cita libro|apellidos1=Toussant-Samat|nombre1=M.|título=Histoire naturelle et morale de la nourriture|fecha=1987|editorial=Alianza Editorial|ubicación=Madrid|fechaacceso=6 de marzo de 2015}}</ref>. L'archiduc Luis Salvador menciona més de 22 classes d'hortalices (faves, fesols, pésols, floricols, col, porro, lletuga, endivia, espinacs, bledes, carchofa, jolivert, carlota, rave, creïlla, boniat, ceba, all, tomata, albargina, pimentó, carabassa). En les hortalices es preparen els ''*trempats'', menjar fresc d'estiu i també són conegudes les albargines replenes i les safanories ''*ofegades'' (ofegades).

A mesura que les societats creixen i es compliquen, es consumix menys verdura.<ref>{{cita libro|apellidos1=Toussant-Samat|nombre1=M.|título=Histoire naturelle et morale de la nourriture|fecha=1987|editorial=Alianza Editorial|ubicación=Madrid|fechaacceso=6 de marzo de 2015}}</ref>. L'archiduc Luis Salvador menciona més de 22 classes d'hortalices ([[fava|faves]], [[fesol|fesols]], [[pésol|pésols]], floricols, [[col]], porro, [[lletuga]], [[endivia]], [[espinac|espinacs]], [[bleda|bledes]], [[carchofa]], [[jolivert]], [[carlota]], [[rave]], [[creïlla]], [[boniat]], [[ceba]], [[all]], [[tomata]], [[albargina]], [[pimentó]], [[carabassa]]). En les hortalices es preparen els ''trempats'', menjar fresc d'[[estiu]] i també són conegudes les albargines replenes i les safanories ''*ofegades'' (ofegades).

=== Cuina cerealista i leguminosa ===

=== Cuina cerealista i leguminosa ===

L'arròs i el blat són part essencial de qualsevol gastronomia.<ref>{{cita libro|apellidos1=Toussant-Samat|nombre1=M.|título=Histoire naturelle et morale de la nourriture|fecha=1987|editorial=Alianza Editorial|ubicación=Madrid|fechaacceso=6 de marzo de 2015}}</ref>En la cuina balear són coneguts els plats d'arròs (arròs de llebre, ''arròs brut'', arròs en ariçons, arròs de llangosta...) i, sobretot, hi ha una rica tradició en ''sopes'' (sopes): sopa torrada, sopa en sofregit, sopa de pa, sopes en espinacs i pa, sopes en col...

L'arròs i el [[blat]] són part essencial de qualsevol gastronomia.<ref>{{cita libro|apellidos1=Toussant-Samat|nombre1=M.|título=Histoire naturelle et morale de la nourriture|fecha=1987|editorial=Alianza Editorial|ubicación=Madrid|fechaacceso=6 de marzo de 2015}}</ref>En la cuina balear són coneguts els plats d'arròs (arròs de llebre, ''arròs brut'', arròs en ariçons, arròs de llangosta...) i, sobretot, hi ha una rica tradició en ''sopes'' (sopes): sopa torrada, sopa en sofregit, sopa de pa, sopes en espinacs i pa, sopes en col...

Sobre els llegums, el predomini de les faves va ser evident fins al sigle XX, cuinades en ''escudella'', o com ''faves parades''.<ref>{{cita libro|apellidos1=Toussant-Samat|nombre1=M.|título=Histoire naturelle et morale de la nourriture, Vol. VII, 26|fecha=1987|editorial=Alianza Editorial|ubicación=Madrid|fechaacceso=6 de marzo de 2015}}</ref>

Sobre les llegums, el predomini de les faves va ser evident fins al [[sigle XX]], cuinades en ''escudella'', o com ''faves parades''.<ref>{{cita libro|apellidos1=Toussant-Samat|nombre1=M.|título=Histoire naturelle et morale de la nourriture, Vol. VII, 26|fecha=1987|editorial=Alianza Editorial|ubicación=Madrid|fechaacceso=6 de marzo de 2015}}</ref>

En Balears existix una àmplia tradició repostera inicialment sorgida per a dies de festa.

En Balears existix una àmplia tradició repostera inicialment sorgida per a dies de festa.

Tenim ací pastes fregides i pastes de forn. Les primeres estan lligades al dolç. Les segones poden ser salades o dolces.

Tenim ací pastes fregides i pastes de forn. Les primeres estan lligades al dolç. Les segones poden ser salades o dolces.

Les pastes fregides poden ser de quatre tipos: bunyols (en forat i bunyols de vent); ''llesques de papa''; ''robiols'' (espècie d'empanadilla replenes de cabell d'àngel, brullo o melada) i ''flaó'' o ''formatjada'' (pastes cuites en el forn replenes de brullo).

Les pastes fregides poden ser de quatre tipos: [[bunyols]] (en forat i bunyols de vent); ''llesques de papa''; ''robiols'' (espècie d'empanadilla replenes de cabell d'àngel, brullo o melada) i ''flaó'' o ''formatjada'' (pastes cuites en el forn replenes de brullo).

Les pastes de forn:

Les pastes de forn:

=== Dolços, confits, #melada i aixarops ===

=== Dolços, confits, #melada i aixarops ===

L'orige dels dolços està en el matrimoni entre les espècies i el sucre en un objectiu terapèutic, com era previndre les afeccions digestives provocades per menjar en excés. Els comensals solien portar caixeta en dolços i es prenien un o dos abans d'anar a descansar: la tacha, el gingibre, grans de anís, armeles, pinyons... s'untaven de sucre i es coïen en un calder removent contínuament. A poc a poc perden eixe caràcter terapèutic i passen a ser la base de les darreries. Aixina teníem: ''*bescuits'' (*bizcochitos); confites (que eren grans de anís, armeles o pinyons envolts de sucre fi endurit); la pasta de codonyer; confits (pera, albercoc, bresquilla, ''gínjol, arrop'' (confit de most de vi); llet d'armela.

L'orige dels dolços està en el matrimoni entre les espècies i el [[sucre]] en un objectiu terapèutic, com era previndre les afeccions digestives provocades per menjar en excés. Els comensals solien portar caixeta en dolços i es prenien un o dos abans d'anar a descansar: la tacha, el gingibre, grans de anís, [[armeles]], pinyons... s'untaven de sucre i es coïen en un calder removent contínuament. A poc a poc perden eixe caràcter terapèutic i passen a ser la base de les darreries. Aixina teníem: ''*bescuits'' (*bizcochitos); confites (que eren grans de anís, armeles o pinyons envolts de sucre fi endurit); la pasta de codonyer; confits ([[pera]], [[albercoc]], [[bresquilla]], ''gínjol, arrop'' (confit de most de vi); llet d'armela.

== Notes ==

== Notes ==

* [http://web.archive.org/web/http://www.canal-recetas.es/cocina_regional_baleares/recetas_baleares_1.htm Recetas tradicionales Baleares]

* [http://web.archive.org/web/http://www.canal-recetas.es/cocina_regional_baleares/recetas_baleares_1.htm Recetas tradicionales Baleares]

[[Categoria:Gastronomia de les Illes Balears| ]]

[[Categoria:Gastronomia de les Illes Balears| ]]

{{Traduït de|es|Gastronomía de las Baleares}}

{{Traduït de|es|Gastronomía de las Baleares}}