Canvis

Pastes salades i dolces. Són les ''*panades'' (empanades) i els ''cocarrois''. Les ''*panades'' van replenes de carn (corder) o de peix (tonyina, musola). Els ''cocarrois'' van farcidures de verdures. Les empanades de carn eren consumides tot l'any, pero principalment li les considerava un menjar de Pasqua i Pentecostés. Els cocarrois i les empanades de peix eren menjar quaresmal.   

Pastes salades i dolces. Són les ''*panades'' (empanades) i els ''cocarrois''. Les ''*panades'' van replenes de carn (corder) o de peix (tonyina, musola). Els ''cocarrois'' van farcidures de verdures. Les empanades de carn eren consumides tot l'any, pero principalment li les considerava un menjar de Pasqua i Pentecostés. Els cocarrois i les empanades de peix eren menjar quaresmal.   

=== Dolços, confits, #melada i aixarops ===

=== Dolços, confits, melada i aixarops ===

L'orige dels dolços està en el matrimoni entre les espècies i el [[sucre]] en un objectiu terapèutic, com era previndre les afeccions digestives provocades per menjar en excés. Els comensals solien portar caixeta en dolços i es prenien un o dos abans d'anar a descansar: la tacha, el gingibre, grans de anís, [[armeles]], pinyons... s'untaven de sucre i es coïen en un calder removent contínuament. A poc a poc perden eixe caràcter terapèutic i passen a ser la base de les darreries. Aixina teníem: ''*bescuits'' (*bizcochitos); confites (que eren grans de anís, armeles o pinyons envolts de sucre fi endurit); la pasta de codonyer; confits ([[pera]], [[albercoc]], [[bresquilla]], ''gínjol, arrop'' (confit de most de vi); llet d'armela.

L'orige dels dolços està en el matrimoni entre les espècies i el [[sucre]] en un objectiu terapèutic, com era previndre les afeccions digestives provocades per menjar en excés. Els comensals solien portar caixeta en dolços i es prenien un o dos abans d'anar a descansar: la tacha, el gingibre, grans de anís, [[armeles]], pinyons... s'untaven de sucre i es coïen en un calder removent contínuament. A poc a poc perden eixe caràcter terapèutic i passen a ser la base de les darreries. Aixina teníem: ''*bescuits'' (*bizcochitos); confites (que eren grans de anís, armeles o pinyons envolts de sucre fi endurit); la pasta de codonyer; confits ([[pera]], [[albercoc]], [[bresquilla]], ''gínjol, arrop'' (confit de most de vi); llet d'armela.