Canvis

[[Archiu:Teatre Apolo.*jpg|*thumb|El desaparegut teatre Apolo, que va estar entre 1873 i 1929, en el carrer d'Alcalà, a la dreta de la [[Iglésia de Sant Josep (Madrit)|Iglésia de Sant Josep]].]]

[[Archiu:Teatro Apolo.jpg|thumb|El desaparegut teatre Apolo, que va estar entre 1873 i 1929, en el carrer d'Alcalà, a la dreta de la [[Iglésia de Sant Josep (Madrit)|Iglésia de Sant Josep]].]]

El '''teatre Apolo''' va ser una sala teatral situada en el número 45 de la [[carrer d'Alcalà]] de [[Madrit]] ([[Espanya]]).{{*sfn|Del Moral|2004|p=31}} Es va inaugurar el [[23 de març]] de [[1873]], en un aforament per a dos mil *docientos espectadors, que li va valdre el títul de «catedral del [[gènero chic]]» en el Madrit de la [[Restauració borbònica en Espanya|Restauració]].{{*sfn|López Ruiz|1994|p=12 }} En principi va adoptar la programació de [[teatre per hores]], habitual entre 1870 i 1910, que faria famosa «la quarta d'Apolo»;{{*sfn|Agulló|1983|p= }}{{*sfn|Del Moral|2004|p=31-33}} és dir, la seua última sessió, que començava a partir d'@las doce y media de nit, en obres «més atrevides»,<*ref *name=*march/> i un públic «més *despreocupado i *jaranero».<*ref *name=*march/> Venut l'edifici a una institució bancària, el vell teatre Apolo de Madrit va desaparéixer el 30 de juny de 1929.{{*sfn|*Olmedilla|1947|p=72}}{{*sfn|López Ruiz|1994|p=11 }}{{*sfn|Del Moral|2004|p=33}}<*ref *name=*march>«Sarsuela còmica i paròdies d'òperes», @pp. 20-21. ''Revista de la Fundació March'', 439.</*ref>

El '''teatre Apolo''' va ser una sala teatral situada en el número 45 de la [[carrer d'Alcalà]] de [[Madrit]] ([[Espanya]]).{{*sfn|Del Moral|2004|p=31}} Es va inaugurar el [[23 de març]] de [[1873]], en un aforament per a dos mil *docientos espectadors, que li va valdre el títul de «catedral del [[gènero chic]]» en el Madrit de la [[Restauració borbònica en Espanya|Restauració]].{{*sfn|López Ruiz|1994|p=12 }} En principi va adoptar la programació de [[teatre per hores]], habitual entre 1870 i 1910, que faria famosa «la quarta d'Apolo»;{{*sfn|Agulló|1983|p= }}{{*sfn|Del Moral|2004|p=31-33}} és dir, la seua última sessió, que començava a partir d'@las doce y media de nit, en obres «més atrevides»,<*ref *name=*march/> i un públic «més *despreocupado i *jaranero».<ref name=march/> Venut l'edifici a una institució bancària, el vell teatre Apolo de Madrit va desaparéixer el 30 de juny de 1929.{{*sfn|*Olmedilla|1947|p=72}}{{*sfn|López Ruiz|1994|p=11 }}{{*sfn|Del Moral|2004|p=33}}<ref *name=*march>«Sarsuela còmica i paròdies d'òperes», @pp. 20-21. ''Revista de la Fundació March'', 439.</ref>

== Història ==

== Història ==

[[Archiu:Teatre Apolo 1873.*jpg|*thumb|''Inauguració de l'Apolo, en la nit del 23 de Novembre'', segons dibuix de [[José Luís Pellicer]] i gravat de [[Tomás Carlos *Capuz]]. Publicat en ''[[L'Ilustració Espanyola i Americana]] ''.]]

[[Archiu:Teatre Apolo 1873.*jpg|*thumb|''Inauguració de l'Apolo, en la nit del 23 de Novembre'', segons dibuix de [[José Luís Pellicer]] i gravat de [[Tomás Carlos *Capuz]]. Publicat en ''[[L'Ilustració Espanyola i Americana]] ''.]]

La seua construcció sobre el solar del [[Convent de Sant *Hermenegildo (Madrit)|antic convent de Sant *Hermenegildo]] ([[desamortisació (Espanya)|desamortisat]] en 1836 i derribat en 1870),<*ref>{{cita web |*url=http://web.archive.org/20090203164745/es.geocities.com/mizarzuela/teatroapolo.htm |títul=Historia del Teatre Apolo de Madrit |*fechaacceso=2 de setembre de 2015 | @apellidar={{versaleta|}}|nomene= |data= |obra= |idioma= |cita= }}</*ref> va ser finançada pel banquer *Gargollo,<*ref>[[*Terán, Manuel de]], Daniel Marías (2004). [https://books.google.es/books?id=cmr8l3s6r5oc&pg=pa283&lpg=pa283&dq=banquero+*Gargollo&*source=*bl&*ots=g4*ib-*YyQhn&*sig=*fbxD0*DZAlqc0*rRsOCPJIyZr-9*Ug&*hl=en&*sa=X&*ei=*yvaTVZG4*AYneUaC9*pZAI&vejau=0*CFEQ6*AEwBw#v=*onepage&q=banquer%20*Gargollo&f=*false ''Ciutats espanyoles: (estudis de geografia urbana)'', @pág. 283.] [[Real Acadèmia de l'Història]]. En Google *Books. Consultat l'1 de juliol de 2015.</*ref>{{*sfn|*Olmedilla|1947|p=72}} entre 1871 i 1873, en proyecte dels arquitectes francesos P. *Chanderlot i F. *Festau,<*ref>[http://www.madridhistorico.com/seccion5_historia/nivel2_informacion.php?idmapa=12&idinformacion=31&pag=3 «Teatre Apolo.»] Madrit Històric. Centre Documentació d'Història Madrit de la *UAM. Consultat l'1 de juliol de 2015.]</*ref> i firmat per [[Alejandro *Sureda]].<*ref>Fernández Muñoz, Ángel Luis i Pedro *Navascués Palau (1988). [https://books.google.es/books?id=bhhsaaaamaaj&q=alejandro+*Sureda+teatre+Apolo&*dq=Alejandro+*Sureda+teatre+Apolo&*hl=en&*sa=X&*ei=*Tf2*TVYONK4*jYU7*zBp6*gM&vejau=0*CCAQ6*AEwAA ''Arquitectura teatral en Madrit: del corral de comèdies al cinematógraf'', @pág. 159. El *Avapiés.] En Google *Books. Consultat l'1 de juliol de 2015.</*ref> La funció inaugural, el 23 de març de 1873, va #córrer de la companyia de l'actor [[Manuel Catalina]].

La seua construcció sobre el solar del [[Convent de Sant Hermenegildo (Madrit)|antic convent de Sant *Hermenegildo]] ([[desamortisació (Espanya)|desamortisat]] en 1836 i derribat en 1870),<*ref>{{cita web |*url=http://web.archive.org/20090203164745/es.geocities.com/mizarzuela/teatroapolo.htm |títul=Historia del Teatre Apolo de Madrit |*fechaacceso=2 de setembre de 2015 | @apellidar={{versaleta|}}|nomene= |data= |obra= |idioma= |cita= }}</*ref> va ser finançada pel banquer *Gargollo,<*ref>[[*Terán, Manuel de]], Daniel Marías (2004). [https://books.google.es/books?id=cmr8l3s6r5oc&pg=pa283&lpg=pa283&dq=banquero+*Gargollo&*source=*bl&*ots=g4*ib-*YyQhn&*sig=*fbxD0*DZAlqc0*rRsOCPJIyZr-9*Ug&*hl=en&*sa=X&*ei=*yvaTVZG4*AYneUaC9*pZAI&vejau=0*CFEQ6*AEwBw#v=*onepage&q=banquer%20*Gargollo&f=*false ''Ciutats espanyoles: (estudis de geografia urbana)'', @pág. 283.] [[Real Acadèmia de l'Història]]. En Google *Books. Consultat l'1 de juliol de 2015.</*ref>{{*sfn|*Olmedilla|1947|p=72}} entre 1871 i 1873, en proyecte dels arquitectes francesos P. *Chanderlot i F. *Festau,<*ref>[http://www.madridhistorico.com/seccion5_historia/nivel2_informacion.php?idmapa=12&idinformacion=31&pag=3 «Teatre Apolo.»] Madrit Històric. Centre Documentació d'Història Madrit de la *UAM. Consultat l'1 de juliol de 2015.]</*ref> i firmat per [[Alejandro *Sureda]].<*ref>Fernández Muñoz, Ángel Luis i Pedro *Navascués Palau (1988). [https://books.google.es/books?id=bhhsaaaamaaj&q=alejandro+*Sureda+teatre+Apolo&*dq=Alejandro+*Sureda+teatre+Apolo&*hl=en&*sa=X&*ei=*Tf2*TVYONK4*jYU7*zBp6*gM&vejau=0*CCAQ6*AEwAA ''Arquitectura teatral en Madrit: del corral de comèdies al cinematógraf'', @pág. 159. El *Avapiés.] En Google *Books. Consultat l'1 de juliol de 2015.</*ref> La funció inaugural, el 23 de març de 1873, va #córrer de la companyia de l'actor [[Manuel Catalina]].

El propòsit inicial de l'Apolo era representar comèdia espanyola, pero va travessar moments difícils en els seus començos, deguda a la seua relativa lluntea del llavors centre de la ciutat i a l'excessiu preu de les seues entrades (18 reals). A pesar de tot això, sis anys despuix de la seua inauguració es va convertir en un dels teatres més emblemàtics del Madrit de la [[Restauració borbònica en Espanya|Restauració]], gràcies al gènero de la [[sarsuela]]. Entre les primeres estrenes es recorden: ''[[Càdis (sarsuela)|Càdis]]'' (1886), la peça que obriria i tancaria l'existència de l'Apolo,<*ref *name=romer>Romero Ferrer, Alberto. [https://books.google.es/books?id=gq9w_563lb4c&pg=pa91&dq=sureda+teatre+Apolo&*hl=en&*sa=X&*ei=*gf6*TVdGQKofzUtGpnLgJ&vejau=0*CCcQ6*AEwAQ#v=*onepage&q=*Sureda%20teatre%20Apolo&f=*false ''El gènero chic: introducció a l'estudi del teatre curt @de fin de sigle : de la seua incidència gaditana'', @pág. 91. Servici Publicacions *UCA.] En Google *Books. Consultat l'1 de juliol de 2015.</*ref> de [[Federico Chueca|Chueca]] i [[Joaquín Valverde|Valverde]], en llibret de [[Francisco Javier de Burgos i *Sarragoiti]],<*ref *name=romer/> ''El duo de l'Africana'' (1893) de [[Fernández Caballero]],<*ref *name=romer/> ''[[La veta primera]]''; i en especial les peces més populars del *casticismo madrileny: ''[[La verbena de la Coloma]]'' (1894), ''[[La *Revoltosa]]'' (1897), ''[[Aigua, *azucarillos i *aguardiente]]'' (1897).<*ref *name=*march/> La llista es pot ampliar en ''[[El *trust dels *tenorios]]'' (1910), ''La fresca de Goya'' (1912), ''[[El chiquet judeu]]'' (1918) i ''[[Donya *Francisquita]]'' (1923).

El propòsit inicial de l'Apolo era representar comèdia espanyola, pero va travessar moments difícils en els seus començos, deguda a la seua relativa lluntea del llavors centre de la ciutat i a l'excessiu preu de les seues entrades (18 reals). A pesar de tot això, sis anys despuix de la seua inauguració es va convertir en un dels teatres més emblemàtics del Madrit de la [[Restauració borbònica en Espanya|Restauració]], gràcies al gènero de la [[sarsuela]]. Entre les primeres estrenes es recorden: ''[[Càdis (sarsuela)|Càdis]]'' (1886), la peça que obriria i tancaria l'existència de l'Apolo,<ref name=romer>Romero Ferrer, Alberto. [https://books.google.es/books?id=gq9w_563lb4c&pg=pa91&dq=sureda+teatre+Apolo&hl=en&*sa=X&*ei=*gf6*TVdGQKofzUtGpnLgJ&vejau=0*CCcQ6*AEwAQ#v=*onepage&q=Sureda%20teatre%20Apolo&f=*false ''El gènero chic: introducció a l'estudi del teatre curt @de fin de sigle : de la seua incidència gaditana'', pág. 91. Servici Publicacions *UCA.] En Google *Books. Consultat l'1 de juliol de 2015.</ref> de [[Federico Chueca|Chueca]] i [[Joaquín Valverde|Valverde]], en llibret de [[Francisco Javier de Burgos i Sarragoiti]],<*ref *name=romer/> ''El duo de l'Africana'' (1893) de [[Fernández Caballero]],<ref name=romer/> ''[[La veta primera]]''; i en especial les peces més populars del *casticismo madrileny: ''[[La verbena de la Coloma]]'' (1894), ''[[La *Revoltosa]]'' (1897), ''[[Aigua, *azucarillos i *aguardiente]]'' (1897).<ref *name=*march/> La llista es pot ampliar en ''[[El *trust dels *tenorios]]'' (1910), ''La fresca de Goya'' (1912), ''[[El chiquet judeu]]'' (1918) i ''[[Donya *Francisquita]]'' (1923).

No obstant, despuix de varis fracassos empresarials el

No obstant, despuix de varis fracassos empresarials l'Apolo madrileny va tancar les seues portes el 30 de juny de 1929.{{sfn|Olmedilla|1947|p=72}} L'edifici, adquirit pel [[Banc de Viscaya]], va ser derribat per a construir la sèu en Madrit de dita empresa financera.{{*sfn|*Olmedilla|1947|p=72}} Traspassat a l'Ajuntament de Madrit a finals del sigle XX, es va instalar l'Àrea de Govern de Facenda i Administració Pública, en portal en el número 45 del carrer d'Alcalà.<ref>[http://www.madrid.org/cs/satellite?c=cm_012_fa&cid=1142622911917&language=es&mid=1109266068881&pagename=comunidadmadrid%2*FEstructura&*pid=1109265463086 Lloc de l'Àrea de Govern de Facenda i Administració Pública]</ref>