1821
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «'''Zeami Motokiyo''', també nomenat '''Kanze Motokiyo ''' fon un actor i dramaturc japonés. Ademés d'escriure una gran quantitat d'obres, Zea...».
'''Zeami Motokiyo''', també nomenat '''Kanze Motokiyo ''' fon un [[actor]] i [[dramaturc]] [[Japó|japonés]]. Ademés d'escriure una gran quantitat d'obres, Zeami va escriure manuals de teoria teatral, publicats en [[1910]], i va establir el teatre [[no]] com una forma seria de [[art]]. Els seus llibres no són només instruccions, sino també, tractats estètics basats en la [[cultura]] espiritual del Japó. Els més celebres són "''El llibre de la transmissió de la flor i l'estil''", ''Füshi kaden'' (????), escrit en [[1423]] i el conjunt de tractats "''Les tradicions secretes del no''", les que van ser trobades en [[1909]] i publicats en [[1960]].
Zeami fon educat per son pare, Kan'ami, qui també era actor i gràcies a esta unió pare-fill es va establir el teatre no. Quan la companyia de Kan'ami es va mostrar a [[Ashikaga Yoshimitsu]], el ''[[shogun]]'' de Japó, ell va demanar a Zeami que la cort tinguera una educació en les arts. El ''shogun'' va prendre el chicot com el seu amant, en la tradició shudo (??), en [[1374]].
Després que Zeami succeïra a son pare, ell va continuar realisant i adaptant el seu propi estil al que és hui en dia el no. Una mescla de [[pantomima]] i d'acrobàcia vocal, sent este estil el que ha fascinat japonesos per centenars d'anys.
Els erudits atribuïxen prop de 50 obres a Zeami, entre les que destaquen les obres mestres ''Izutsu'' i ''Takasago'', l'última que conté la frase ''senshuraku'', els "plaers de mils primaveres d'hivern", familiar als adeptes al [[sum]] com el nom del dia anterior a un torneig professional ("Izutsu" i "Takasago" són també els noms del ''heya'' en el sum).
== Referències ==
;En anglés:
* On the Art of the No Drama: The Major Treatises of Zeami. M. Yamazaki (ed.), J. T. Rimer (tr.) ([http://www.pupress.princeton.edu/titles/1807.Html Princeton], 1984)
Zeami fon educat per son pare, Kan'ami, qui també era actor i gràcies a esta unió pare-fill es va establir el teatre no. Quan la companyia de Kan'ami es va mostrar a [[Ashikaga Yoshimitsu]], el ''[[shogun]]'' de Japó, ell va demanar a Zeami que la cort tinguera una educació en les arts. El ''shogun'' va prendre el chicot com el seu amant, en la tradició shudo (??), en [[1374]].
Després que Zeami succeïra a son pare, ell va continuar realisant i adaptant el seu propi estil al que és hui en dia el no. Una mescla de [[pantomima]] i d'acrobàcia vocal, sent este estil el que ha fascinat japonesos per centenars d'anys.
Els erudits atribuïxen prop de 50 obres a Zeami, entre les que destaquen les obres mestres ''Izutsu'' i ''Takasago'', l'última que conté la frase ''senshuraku'', els "plaers de mils primaveres d'hivern", familiar als adeptes al [[sum]] com el nom del dia anterior a un torneig professional ("Izutsu" i "Takasago" són també els noms del ''heya'' en el sum).
== Referències ==
;En anglés:
* On the Art of the No Drama: The Major Treatises of Zeami. M. Yamazaki (ed.), J. T. Rimer (tr.) ([http://www.pupress.princeton.edu/titles/1807.Html Princeton], 1984)