Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | [[Archiu:Blas Infante Tiles.jpg|thumb|Retrate de Blas Infant, realisat sobre rajoletes, situat en l'avinguda Blas Infant de [[Jerez de la Frontera|Jerez.]]]] | + | [[Archiu:Blas Infante Tiles.jpg|thumb|Retrat de [[Blas Infante]], realisat sobre rajoletes, situat en l'avinguda Blas Infante de [[Jerez de la Frontera|Jerez.]]]] |
| | | |
− | El '''Regionalisme andalús''' o el '''Autonomisme en Andalusia''' sorgí a finals del [[sigle XIX]], com tots els [[regionalisme]]s de [[Espanya]]. El seu naiximent ve dau per la reacció front al [[centralisme]] impost del sistema [[lliberalisme|lliberal]], unit als moviments [[romanticisme|romàntics]] que defenien l'identitat dels pobles i la corrent [[federalisme|federaliste]] molt difosa durant la [[I República Espanyola|I República]]. Estos moviments varen tindre una forta arraïlada en regions perifèriques com [[Catalunya]] i [[País Vasc]], si be en [[Andalusia]] va carir d'un respal popular generalisat des del seu naiximent. | + | El '''Regionalisme andalús''' o l''''Autonomisme en Andalusia''' sorgí a finals del [[sigle XIX]], com tots els [[regionalisme]]s de [[Espanya]]. El seu naiximent ve donat per la reacció front al [[centralisme]] impost del sistema [[lliberalisme|lliberal]], unit als moviments [[romanticisme|romàntics]] que defenien l'identitat dels pobles i la corrent [[federalisme|federaliste]] molt difosa durant la [[I República Espanyola|I República]]. Estos moviments varen tindre una forta arraïlada en regions perifèriques com [[Catalunya]] i [[País Vasc]], si be en [[Andalusia]] va carir d'un respal popular generalisat des del seu naiximent. |
| + | |
| + | Cal remontar el [[regionalisme]] andalús als tumults produïts en l'any [[1835]] en la formació d'unes Juntes aglutinades entorn a la [[Junta Suprema d'Andújar]]. Dita junta disponia d'eixèrcit propi i tenia la finalitat de negociar els assunts concernents a Andalusia davant el govern central de [[Madrit]]. Estes juntes varen ser suprimides per [[Mendizábal]], sense que aplegaren a quallar. En la I República es desenrollà un moviment federaliste que va a anar derivant en moviments [[cantonalisme|cantonalistes]], sense que estos guarden una relació clara en el [[andalucismw]]. |
| + | |
| + | Fins a la [[Anys 1960|década dels 60]] no va tornar a sorgir un moviment regionaliste en Andalusia, en esta ocasió encapçalat per [[Antonio Machado Núñez]] i el seu fill [[Antonio Machado Álvarez]]. La corrent es va centrar en l'estudi del [[folclor]] i les raïls culturals d'Andalusia. Es va fundar el [[Ateneu de Sevilla]] i les revistes Folklore Andaluz i Folklore Bético-extremeño, ademés de la primera publicació d'una història general d'Andalusia per [[Joaquín Guichot]]. |
| | | |
− | Cal remontar el [[regionalisme]] andalús als tumults produïts en [[1835]] en la formació d'unes Juntes aglutinades entorn a la [[Junta Suprema d'Andújar]]. Dita junta disponia d'eixèrcit propi i tenia la finalitat de negociar els assunts concernents a Andalusia davant el govern central de [[Madrit]]. Estes juntes varen ser suprimides per [[Mendizábal]], sense que aplegaren a quallar. En l'I República es desenrolla un moviment federaliste que va a anar derivant en moviments [[cantonalisme|cantonalistes]], sense que estos guarden una relació clara en el [[andalucismw]].
| |
| | | |
− | Fins a la década dels 60 no va tornar a sorgir un moviment regionaliste en Andalusia, en esta ocasió encapçalat per [[Antonio Machado Núñez]] i el seu fill [[Antonio Machado Álvarez]]. La corrent es va centrar en l'estudi del [[folclor]] i les raïls culturals d'Andalusia. Es va fundar el [[Ateneu de Sevilla]] i les revistes Folklore Andaluz i Folklore Bético-extremeño, ademés de la primera publicació d'una història general d'Andalusia per [[Joaquín Guichot]].
| |
| | | |
| [[Categoria:Història contemporànea d'Andalusia]] | | [[Categoria:Història contemporànea d'Andalusia]] |