Canvis

Una particularitat comuna a les seues varietats geogràfiques és que dona lloc a varis plats (o bolcades, del gorc) que se servixen en un mateix menjar. Una sopa sol ser el primer plat, el segon està fet a pur de els llegums i les creïlles. A modo d'acompanyament, se servix el plat de carns i verdures la cocció de les quals va donar lloc a la sopa que es pren en primer lloc. Fins fa poc i en certs llocs, es terminava en uns [[ous estrelats]], és dir, fregits, en salsa de tomata i [[choriç]] i [[botifarra]] fregits.

Una particularitat comuna a les seues varietats geogràfiques és que dona lloc a varis plats (o bolcades, del gorc) que se servixen en un mateix menjar. Una sopa sol ser el primer plat, el segon està fet a pur de els llegums i les creïlles. A modo d'acompanyament, se servix el plat de carns i verdures la cocció de les quals va donar lloc a la sopa que es pren en primer lloc. Fins fa poc i en certs llocs, es terminava en uns [[ous estrelats]], és dir, fregits, en salsa de tomata i [[choriç]] i [[botifarra]] fregits.

En antics receptaris (generalment de convents) es descriuen #olla de fins a 14 bolcades, que inclouen tots els tipos de carns, arròs, frutes seques (orejones i panses)...

En antics receptaris (generalment de convents) es descriuen olla de fins a 14 bolcades, que inclouen tots els tipos de carns, arròs, frutes seques (orejones i panses)...

És llegendari el [[olla madrilenya]] (motiu d'algunes cançons populars espanyoles), pero existixen multitut de variants; algunes en nom propi ([[#olla gallec|gallec]], particularment en la seua variant del [[olla de Lalín]], [[olla montanyesa|montanyesa]], [[olla lebaniega|lebaniega]], [[olla maragata|maragata]], etc.) i unes atres sense ell pero d'elaboració diferenciada.

És llegendaria  l'[[olla madrilenya]] (motiu d'algunes cançons populars espanyoles), pero existixen multitut de variants; algunes en nom propi ([[#olla gallec|gallec]], particularment en la seua variant del [[olla de Lalín]], [[olla montanyesa|montanyesa]], [[olla lebaniega|lebaniega]], [[olla maragata|maragata]], etc.) i unes atres sense ell pero d'elaboració diferenciada.

Atres famosos plats com la [[escudella]] catalana o la [[puchero podrit]] són de característiques similars.

Atres famosos plats com la [[escudella]] catalana o la [[puchero podrit]] són de característiques similars.

Durant el [[sigle XIX]], en les cases pudents dels replanells, es feya cuit tots els dies per a la servitut. Els senyors prenien el caldo a sovint, o una sopa, (en vells llibres de cuina pot trobar-se la recepta en el nom de ''caldo de #olla'') i alguna volta un caprig, com unes cigroneres. En moltes cases es feya en excés, per a donar als pobres també.

Durant el [[sigle XIX]], en les cases pudents dels replanells, es feya cuit tots els dies per a la servitut. Els senyors prenien el caldo a sovint, o una sopa, (en vells llibres de cuina pot trobar-se la recepta en el nom de ''caldo de #olla'') i alguna volta un caprig, com unes cigroneres. En moltes cases es feya en excés, per a donar als pobres també.

Els restants del olla, regirats a voltes en ous, es prenien de sopar o al sendemà, en el nom de ''[[roba vella]]''. En la [[Comunitat Valenciana]] s'aprofita per a elaborar el [[arròs al forn]] i [[arròs en costra]] a l'estil d'Elig.

Els restants de l'olla, regirats a voltes en ous, es prenien de sopar o al sendemà, en el nom de ''[[roba vella]]''. En la [[Comunitat Valenciana]] s'aprofita per a elaborar el [[arròs al forn]] i [[arròs en costra]] a l'estil d'Elig.