6408
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «La '''cultura minoica''' és la primera cultura europea de la Edat del Coure i del Bronze, apareguda en l'illa de Creta entre els an...»
La '''cultura minoica''' és la primera cultura europea de la [[Edat del Coure]] i del [[Edat del Bronze|Bronze]], apareguda en l'illa de [[Creta]] entre els anys [[III mileni a. C.|3000]] i [[1450 a. C.|1450 a. C.]]
El seu nom és producte de que el seu descobridor, el britànic [[Arthur Evans]] va relacionar el palau de [[Cnosos]], el més representatiu de la cultura, en el palau del rei [[Minos]] i la llegenda del [[Minotaure]].<ref>John Bennet, "Minoan civilization", ''[[Oxford Classical *Dictionary]]'', 3rd ed., p. 985.</ref> Will Durant es va referir a este periodo com «el primer esclavó en la cadena europea».<ref>Durant, ''The Life of Greece'' (''The Story of Civilization'' Part II, (New York: Simon & Schuster) 1939:11.</ref>
No es té notícia del [[gentilici]] en el qual es denominaven els minoics a sí mateixos. S'ha afirmat que el nom del lloc [[Antic Egipte|egipcíac]] 'Keftiu' ('''Káftiu''' ''kftiw'') i el [[llengües semítiques|semític]] 'Kaftor' o '[[Caphtor]]' i 'Kaptara' que es troben en els archius de [[Mari (ciutat)|Mari]] es referixen a l'illa de Creta; «no obstant, alguns fets coneguts sobre Caphtor/Keftiu poden ser identificats en Creta només en molta dificultat», observa John Strange.<ref>Strange, ''Caphtor/Keftiu: a new investigation'', 1980:125; strange reprints the source texts 16-112.</ref>
En la ''[[Odissea]]'', composta varis centenars d'anys despuix de la destrucció de la civilisació minoica, [[Homer]] menciona entre els habitants de Creta als [[eteocretense]]s (verdaders cretenses),<ref>Homer, ''Odissea'' xix, 176.</ref> els qui podrien ser els descendents dels minoics.
== Referències ==
<references/>
== Vínculs externs ==
* [http://web.archive.org/web/http://www.ou.edu/finearts/art/ahi4913/mapsandcharts/map2crete.gif Mapa de la Creta minoica] (en anglés)
[[Categoria:Civilisació minoica| ]]
El seu nom és producte de que el seu descobridor, el britànic [[Arthur Evans]] va relacionar el palau de [[Cnosos]], el més representatiu de la cultura, en el palau del rei [[Minos]] i la llegenda del [[Minotaure]].<ref>John Bennet, "Minoan civilization", ''[[Oxford Classical *Dictionary]]'', 3rd ed., p. 985.</ref> Will Durant es va referir a este periodo com «el primer esclavó en la cadena europea».<ref>Durant, ''The Life of Greece'' (''The Story of Civilization'' Part II, (New York: Simon & Schuster) 1939:11.</ref>
No es té notícia del [[gentilici]] en el qual es denominaven els minoics a sí mateixos. S'ha afirmat que el nom del lloc [[Antic Egipte|egipcíac]] 'Keftiu' ('''Káftiu''' ''kftiw'') i el [[llengües semítiques|semític]] 'Kaftor' o '[[Caphtor]]' i 'Kaptara' que es troben en els archius de [[Mari (ciutat)|Mari]] es referixen a l'illa de Creta; «no obstant, alguns fets coneguts sobre Caphtor/Keftiu poden ser identificats en Creta només en molta dificultat», observa John Strange.<ref>Strange, ''Caphtor/Keftiu: a new investigation'', 1980:125; strange reprints the source texts 16-112.</ref>
En la ''[[Odissea]]'', composta varis centenars d'anys despuix de la destrucció de la civilisació minoica, [[Homer]] menciona entre els habitants de Creta als [[eteocretense]]s (verdaders cretenses),<ref>Homer, ''Odissea'' xix, 176.</ref> els qui podrien ser els descendents dels minoics.
== Referències ==
<references/>
== Vínculs externs ==
* [http://web.archive.org/web/http://www.ou.edu/finearts/art/ahi4913/mapsandcharts/map2crete.gif Mapa de la Creta minoica] (en anglés)
[[Categoria:Civilisació minoica| ]]