Llínea 48: |
Llínea 48: |
| En esta temporada, Kimi s'incorpora a l'equip Ferrari, substituint al sèt voltes campeó del món Michael Schumacher. Com a companyer de files té al brasiler Felipe Massa | | En esta temporada, Kimi s'incorpora a l'equip Ferrari, substituint al sèt voltes campeó del món Michael Schumacher. Com a companyer de files té al brasiler Felipe Massa |
| | | |
− | En el seu primer Gran Premi en l'equip Ferrari, el Gran Premi d'Austràlia de 2007, Kimi Räikkönen va eixir en primera posició per davant de Fernando Alonso per a guanyar la carrera, conseguint el triplet per primera volta en la seua carrera i colocant-se aixina com primer líder de la temporada. Era la tercera volta que un pilot guanyava en el seu debut en Ferrari despuix de Mario Andretti en 1971 i Nigel Mansell en 1989; aixina mateix, va anar el primer home que va conseguir el triplet en el seu debut en la Scuderia des de que Juan Manuel Fangio ho conseguira en 1956. En el segon i tercer Gran Premi, els de Malàsia i de Baréin, Kimi va acabar en tercer lloc darrere del britànic Hamilton i de Massa, qui va anar el guanyador de la carrera; aplegant a liderar el campeonat junt en Fernando Alonso i Lewis Hamilton, els tres igualats a 22 punts. La quarta carrera va ser el Gran Premi d'Espanya de 2007, on Räikkönen es va vore forçat a abandonar a causa d'un fallo elèctric en el seu monoplaza. Ferrari va acceptar en una entrevista les falles en el respal al pilot finlandés. | + | En el seu primer Gran Premi en l'equip Ferrari, el Gran Premi d'Austràlia de [[2007]], Kimi Räikkönen va eixir en primera posició per davant de [[Fernando Alonso]] per a guanyar la carrera, conseguint el triplet per primera volta en la seua carrera i colocant-se aixina com primer líder de la temporada. Era la tercera volta que un pilot guanyava en el seu debut en Ferrari despuix de Mario Andretti en [[1971]] i Nigel Mansell en [[1989]]; aixina mateix, va ser el primer home que va conseguir el triplet en el seu debut en la Scuderia des de que [[Juan Manuel Fangio]] ho conseguira en [[1956]]. En el segon i tercer Gran Premi, els de Malàsia i de Baréin, Kimi va acabar en tercer lloc darrere del britànic Hamilton i de Massa, qui va anar el guanyador de la carrera; aplegant a liderar el campeonat junt en Fernando Alonso i Lewis Hamilton, els tres igualats a 22 punts. La quarta carrera va ser el Gran Premi d'Espanya de 2007, a on Räikkönen es va vore forçat a abandonar a causa d'un fallo elèctric en el seu monoplaza. Ferrari va acceptar en una entrevista les falles en el respal al pilot finlandés. |
| | | |
− | Despuix d'acabar 8º en Montecarlo despuix d'un error el dissabte, en la gira americana no conseguix grans resultats (un quint en Canadà i un quarto en EE. UU) per lo que fins i tot apleguen a difondre's rumors de que Ferrari li havia llançat un ultimàtum, ya que en teoria tenia més possibilitats de guanyar el Mundial que Massa, i no estava responent en els seus resultats. | + | Despuix d'acabar 8º en Montecarlo despuix d'un error el dissabte, en la gira americana no conseguix grans resultats (un quint en Canadà i un quarto en [[EE.UU.]]) per lo que fins i tot apleguen a difondre's rumors de que Ferrari li havia llançat un ultimàtum, ya que en teoria tenia més possibilitats de guanyar el Mundial que Massa, i no estava responent en els seus resultats. |
| | | |
− | En tornar a Europa, s'assegura la victòria en els Grans Premis de França i Gran Bretanya, realisats en Magny-Cours i Silverstone respectivament. Per un problema en el seu canvi de marches, es va vore obligat a retirar-se en el Gran Premi d'Europa quan anava tercer per darrere de Fernando Alonso. En els Grans Premis d'Hongria i Turquia, queda segon, per darrere de Lewis Hamilton i Felipe Massa, respectivament. En el Gran Premi d'Itàlia de 2007, ell i el seu companyer Felipe Massa partixen com a favorits pero es veuen sorpresos des del principi pel rendiment dels McLaren. *Räikkönen va tindre que usar el tercer coche per un fort accident en els lliures i va finalisar tercer despuix dels dos McLaren. | + | En tornar a Europa, s'assegura la victòria en els Grans Premis de França i [[Gran Bretanya]], realisats en Magny-Cours i Silverstone respectivament. Per un problema en el seu canvi de marches, es va vore obligat a retirar-se en el Gran Premi d'Europa quan anava tercer per darrere de Fernando Alonso. En els Grans Premis d'Hongria i Turquia, queda segon, per darrere de Lewis Hamilton i Felipe Massa, respectivament. En el Gran Premi d'[[Itàlia]] de 2007, ell i el seu companyer Felipe Massa partixen com a favorits pero es veuen sorpresos des del principi pel rendiment dels McLaren. *Räikkönen va tindre que usar el tercer coche per un fort accident en els lliures i va finalisar tercer despuix dels dos McLaren. |
| | | |
− | Va guanyar per tercera volta consecutiva el Gran Premi de Bèlgica, quarta victòria en la temporada, havent obtingut la pole. En Japó, baix la pluja, retrocedix a les últimes posicions, pero remonta fins al tercer lloc. En el Gran Premi de China conseguix llevar-li la primera posició a Hamilton i després l'anglés té que abandonar despuix de quedar-se parat en la puzolana just en l'entrada dels boxes. Räikkönen queda primer per davant de Fernando Alonso i Felipe Massa, en la que va anar la victòria número 200 de la Ferrari i el 600º podi en la F1. | + | Va guanyar per tercera volta consecutiva el Gran Premi de Bèlgica, quarta victòria en la temporada, havent obtingut la pole. En Japó, baix la pluja, retrocedix a les últimes posicions, pero remonta fins al tercer lloc. En el Gran Premi de [[China]] conseguix llevar-li la primera posició a Hamilton i després l'anglés té que abandonar despuix de quedar-se parat en la puzolana just en l'entrada dels boxes. Räikkönen queda primer per davant de Fernando Alonso i Felipe Massa, en la que va anar la victòria número 200 de la Ferrari i el 600º podi en la F1. |
| | | |
− | Finalment, en el Gran Premi de Brasil, Räikkönen es va alçar campeó, quedant primer en la carrera seguit del seu companyer d'equip Felipe Massa i de Fernando Alonso, mentres que Lewis Hamilton va acabar en sèptima posició. Aixina, el finlandés va conseguir véncer el campeonat en cent dèu punts, front als cent nou d'Hamilton i Alonso. Räikkönen es va convertir aixina en el segon pilot en guanyar el Mundial despuix d'aplegar tercer a l'última carrera, emulant a Giuseppe Farina (qui ho va fer en 1950). També va conseguir guanyar sis Grans Premis en el seu debut en Ferrari, superant la marca d'Alain Prost de 5 en 1990. Aixina mateix, és el tercer pilot de l'escuderia italiana que guanya el campeonat en el seu primer any (despuix de Juan Manuel Fangio i de Jody Scheckter). | + | Finalment, en el Gran Premi de Brasil, Räikkönen es va alçar campeó, quedant primer en la carrera seguit del seu companyer d'equip Felipe Massa i de Fernando Alonso, mentres que Lewis Hamilton va acabar en sèptima posició. Aixina, el finlandés va conseguir véncer el campeonat en cent dèu punts, front als cent nou d'Hamilton i Alonso. Räikkönen es va convertir aixina en el segon pilot en guanyar el Mundial despuix d'aplegar tercer a l'última carrera, emulant a Giuseppe Farina (qui ho va fer en [[1950]]). També va conseguir guanyar sis Grans Premis en el seu debut en Ferrari, superant la marca d'Alain Prost de 5 en [[1990]]. Aixina mateix, és el tercer pilot de l'escuderia italiana que guanya el campeonat en el seu primer any (despuix de Juan Manuel Fangio i de Jody Scheckter). |
| | | |
| | | |