Espanyol argentí

L'espanyol argentí (o castellà argentí) és la variant de l'espanyol utilisat en Argentina i Uruguai . Està fortament influenciat per l'italià , degut a la forta immigració italiana del sigle XIX i principis del sigle XX .

Pronunciació

La principal diferencia de pronunciació entre l'espanyol argentí i l'espanyol és la pronunciació estàndart de la "LL" (elle). La "LL" se pronuncia produint un so entre "J" i "CH". Per eixemple: "¿Como te llamás? " fonèticament se pronuncia" ¿Como te jamás? ". La "Y" en Argentina i Uruguai es pronuncia de la mateixa manera (es dir, un so entre "J" i "CH"). La "S" al final de sílaba se pronuncia casi, sembla un poc "emmudit". També podem mencionar que l'accent i l'entonació argentí sona molt italià.

Pronoms

El vosotros no s'utilisa, reemplaçat per ustedes conjugant-se aixina (en la tercera persona del plural). Del mateix modo, el tu és casi sempre reemplaçat pel vos. Eixemple verps ser: yo soy vos sos el/ ella es nosotros somos ustedes, ellos, ellas son Tinga en conte que en l'espanyol argentí, sos reemplaça a eres. Tu se substituïx per vos, per eixemple: Argentina/ Uruguai Espanya Es para vos Es para ti Voy con vos Voy contigo

Present

La majoria dels canvis relatius a la conjugació de la segona persona singular, especialment diftoncs que tenen una forta tendència a desaparéixer. Per eixemple, no es diu “¿puedes tu?”, se diu “¿vos podés?”. L'accent tònic se mou en l'ultima sílaba.

Imperatiu

En l'imperatiu, ya que hi ha canvis en la segona persona del singular. L'émfasis principal està en l'ultima sílaba. Se diu mirálloc de mira. Ademés, casi tots els verps irregulars són diferents de l'espanyol d'Espanya. Per eixemple:

Espanya Argentina/ Uruguai Canta Cantá Haz Hacé Pon Poné Sal Salí Di Decí Ven Vení

Passat, futur

El temps passat compost s'utilisa molt poc, se preferix utilisar el passat simple. Per al futur, un futur pròxim ("anar" + infinitiu) s'utilisen generalment.

Vocabulari

Moltes paraules amprades en Argentina i Uruguai no existixen en el vocabulari utilisat en Espanya. Gran part prove de lunfardo , paraula associada en el tango. Estes paraules són generalment diferents orígens (llengües dels immigrants europeus o dialectes andins o guaraní, per eixemple) i, a voltes tornats en el vocabulari actual i no se consideren màrrega. Per eixemple, la paraula laburo, que significa "treball", prove de la paraula italiana lavoro. Aixina, l'espanyol argentí està ple de moltes paraules (noms, verps, adjectius, etc.) No existixen en atres dialectes. No obstant, també hi ha paraules d'espanyol espanyol argentí existent, i el seu significat ha segut canviat. Per eixemple agarrar (a) i acabar (terminar) tenen per lo tant una connotació sexual,preferint-se l'us d'agarrar, prendre i terminar.

Extensió total del dialecte i variants

L'area geogràfica en que se parla estrictament espanyol argentí albarca molt més de la mitat de la població argentina; fet que ho instala en notable ventaja front als demés dialectes argentins, sumada a la centralisació de les emissions de ràdio i televisió en Buenos Aires, a que els estàndarts de pronunciació requerits per dites emissores s'ajusten a la pronunciació, junt en la política oficial de formació professional dels locutores que fa que practiquen i obtinguen el títul en una pronunciació similar a la porteña, pero no igual degut a que tracta de ser més culta i neutra. Mostra absència de lunfardos porteños, tons exagerats i conte en variants pròpies del professional, com l'us d'atres temps, vocables dialectuales propis, etc.

En quant a les demés regions i províncies no aludides, en elles se parlen atres dialectes del castellà com el norteny o andí en ( Jujuy, Salta i Tucumán), norestino o guaranitico (Misiones,Corrientes,Entre Rios,Chaco i Formosa),Noroestino (Catamarca i La Rioja), Cuyano (Mendoza i San Juan), santiagueño(Santiago del Estero). En respecte a l'espanyol patagónico no te grans diferencies en el rioplatense i és una varietat meridional d'este, encara que l'espanyol del sur d'Argentina te prou paraules chilenes.