Escut pontifici

El escut pontifici va ser una moneda de curs llegal dels Estats pontificis, va mantindre la seua vigència des del XVI fins a 1866, quan el papa Pío IX va realisar una reforma monetària per a adaptar l'unitat del llavors estat de la Ciutat del Vaticà a les condicions de pesos, diàmetros i unitats marcades per la desapareguda Unió monetària llatina i a la seua volta, a les del recent unificat Regne d'Itàlia.

Escut pontifici

Història

Retrat del papa Sixto V (1585-1590)

El primer escut d'argent papal va ser manat falcar per Sixto V en el quart any del seu pontificat, allà per 1588, les cecas encarregades de portar a terme eixe primer encàrrec varen ser les d'Ancona, Montalvo i Roma. Des d'eixa data, esta unitat monetària es va ser falcant baix el nom dels diferents papes que varen regnar sobre els Estats Pontificis sense interrupció fins a l'implantació de la Lira pontifícia en 1866 en un canvi de 5375 lires per escut. Durant tot este temps, l'escut pontifici va vore alterada la seua definició nominal en dos moments diferents de la seua existència, el primer d'ells entre 1798 i 1799, per la proclamació de la I República Romana favorida per l'invasió francesa d'aquell periodo, i el segon, per l'expulsió temporal del papa Pío IX per tropes unionistes italianes en 1849 i la desaparició dels Estats papals com a entitat governada pel papa com a monarca absolut.

Monedes

Moneda 20 baiocchi, Pío IX

Fins a la regulació monetària del papa Gregorio XVI en 1835, varen circular monedes de diferents aleacions i denominacions en equivalència entre elles que varen ser variant a lo llarc del temps. Açò va canviar a partir de 1835, quan Gregorio XVI va decidir falcar monedes solament en les denominacions de quattrino, baiocchi i escuts. El primer con monetari d'este periodo va estar comprés per monedes de coure d'1 quattrino, ½ i 1 baiocco, d'argent de 5, 10, 20, 30 i 50 baiocchi i 1 escut, i d'or de 2½, 5 i 10 escuts.

Despuix de l'II República Romana (que falca valors diferents), tornat a Sant Pedro el papa Pío IX, s'afigen al sistema dos noves monedes de coure de 2 i 5 baiocchi, mentres que desapareix la moneda de 30 baiocchi i és falcada per primera volta una versió en or de la moneda d'1 escut.

En el quadro que apareix a continuació s'especifiquen les característiques tècniques de les últimes monedes de curs llegal que varen ser falcades abans de la reforma monetària de 1866:

Denominació	Metal	Llei (ml)	Pes (g)	Ø (mm)	Vora	Cecas
10 escuts	Or	0,900	17,34	28,00	Estriado	R
5 escuts	Or	0,900	8,67	18,00	Estriado	R / B
2½ escuts	Or	0,900	4,33	19,00	Estriado	R / B
1 escut	Or	0,900	1,73	14,50	Estriado	R / B
	Argent	0,900	26,90	38,00	Estriado	R / B
50 baiocchi	Argent	0,900	13,45	32,00	Estriado	R / B
20 baiocchi	Argent	0,900	5,38	23,00	Estriado	R / B
10 baiocchi	Argent	0,900	2,67	21,00	Estriado	R / B
5 baiocchi	Argent	0,900	1,33	17,00	Estriado	R / B
	Coure	0,950	40,00	40,00	Pla	R / B
2 baiocchi	Coure	0,950	20,00	35,00	Pla	R / B
1 baiocco	Coure	0,950	10,00	30,00	Pla	R / B
½ baiocco	Coure	0,950	5,00	23,50	Pla	R / B
1 quattrino	Coure	0,950	2,00	18,00	Pla	R / B
B = Bolonya         R = Roma