Era cristiana
L'Era cristiana o Anno Domini, és un còmput de temps que conta els anys transcorreguts des del naiximent de Jesucrist. Despuix de Crist, abreviat com a d. C. (també d. de C.), i usat també com anno Domini, expressió llatina que significa ‘en l'any del Senyor’, i s'abrevia en la sigla A. D., és un indicador del calendari que senyala que la sifra antecedent està contada a partir de l'any del naiximent de Jesús de Nazaret (l'any 1) considerat l'inici de l'era cristiana. Aixina que, 1492 A. D. i 1492 d. C. representen abdós l'any en que Cristòfol Colón va aplegar a Amèrica, encara que en l'actualitat s'usa casi exclusivament la denominació despuix de Crist. Actualment, la majoria de les referències no citen l'abreviatura d. C., inscrivint directament solament el número d'esta era.
Esta designació servix per a enumerar els anys en el calendari julià i el calendari gregorià. La formulació llatina original anno Domini nostri Iesu Christi fon simplificada posteriorment com anno Domini, sent tal any determinat en el 525 per Dionisi l'Exigu en la seua Taula de Pasqües, adoptant-se per a l'Europa occidental durant el sigle VIII i en Orient en el sigle XVI. Dionisi establí el naiximent de Jesús de Nazaret en l'any 753 AUC, encara que este càlcul fon errat per ser posterior a la mort d'Herodes I el Gran.
Ara be, fins al sigle XVI l'inici de l'any podia ser en distints mesos i dates, segons es tingueren en conte unes o atres tradicions i uns o atres fets importants en la vida de Jesús: l'Any bizantí (l'any escomença l'1 de setembre), l'Any de l'Encarnació (el 25 de març), l'Any de la Nativitat (el 25 de decembre), l'Any de la Circumcisió (l'1 de giner), l'Estil Venecià, etc...
Vore tambéEditar
- Ab urbe condita (AUC)