Equisetum giganteum

El equisetum jagant (Equisetum giganteum) és una espècie botànica d'equiseto, nativa de Sudamérica i América Central, des de Chile central, Argentina, Uruguai, este de Brasil al nort i sur de Mèxic.

equisetum jagant (Equisetum giganteum)

Descripció

És un dels equisetos més grans, medint 2-5 m d'altura, excedit solament pel seu propenc aliat I. myriochaetum (que el seu brot pot alcançar els 8 m d'altura). Els seus tallos, similars a canyes, són els més corpulentos de la família, medint 1-2 cm de diàmetro (i més de 3,5 cm en algunes poblacions). A diferència d'atres equisetos, no presenta separació de brots estèril (fotosintético) i portador d'espores (no fotosintético).

Té rizomes llarcs, i en apariència carix de fulles, mes estan presents, formant baïnes cilíndriques des dels nucs de tallos, i comprenen moltes hojuelas llineals. D'alguns dels nucs ixen branques, en les mateixes característiques dels brots principals; en els seus extrems apareixen òrguens reproductius en forma de mechó cilíndric oval, en l'eix del qual hi ha en círculs horisontals, diminutes hojitas modificades, hexagonals: els esporófilos, i en el seu costat intern varis saquitos (esporangis) en esporos.

Certes poblacions del nort de Chile en brots molt corpulentos (de més de 3,5 cm de diàmetro) han segut a voltes tractats com a espècies separades (I. xylochaetum), pero en l'actualitat es contemplen com a membres de la mateixa espècie.

En Veneçuela, esta espècie es troba amenaçada per la sobreexplotació per a l'us comercial, apareixent aixina en el Llibre rojos de la flora veneçolana.

Usos

Diurético, astringente, cicatrisant de teixits, hemostático. És comunament utilisada com planta ornamental en regions càlides de clima humit.

Taxonomia

Equisetum giganteum va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Systema Naturae, Editio Decima 2: 1318. 1759.

Etimologia

Equisetum: nom genèric que prové del llatí: equus = (cavall) i bolet (cerda).

giganteum: epítet llatío que significa "jagant, gran".

Sinònims

• Equisetum bolivianum Gand.
• Equisetum martii Milde
• Equisetum pyramidale Goldm.
• Equisetum ramosissimum Desf.
• Equisetum ramosissimum Kunth
• Equisetum schaffneri Milde
• Equisetum xylochaetum Mett.
• Hippochaete ramosissima(Desf.) Börner

Nom comú

Yerba del platero, limpiaplata, coa de cavall (Veneçuela, Uruguai), huiñal (en llengua mapuche), chicote de flare (Argentina), cavalinho jagant, coa de cavalo, cauda de cavalo.

Bibliografia

1. Lorenzi, H. & Souza, M. S. 2001. Plantes Ornamentals de Brasil: arbustivas, herbàcees, trepadoras. [1] ISBN 85-86714-12-7
2. Correja A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
3. Davidse, G., M. Sousa Sánchez & S. Knapp. 1995. Psilotaceae a Salviniaceae. 1: i–xxi, 1–470. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez & A.O. Chater (eds.) Fl. Mesoamer.. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Mèxic, D. F.
4. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
5. Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolívia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223. View in Biodiversity Heritage Library

1. Hauke, R. L. 1995. 2. Equisetaceae. 1: 4–5. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez & S. Knapp (eds.) Fl. Mesoamer.. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Mèxic, D. F.
2. Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nou Cat. Fl. Vasc. Veneçuela 1–860. Fundació Institut Botànic de Veneçuela, Caracas.
3. Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
4. Jørgensen, P. M. & S. #León-Yánez. (eds.) 1999. Cat. Vasc. Pl. Equador, Monogr. Syst. Bot. Miss. Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181. Missouri Botanical Garden, St. Louis.

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Equisetum giganteum.
• Equisetos jagants (en anglés)
• Equisetum