Dracon de Tessàlia, en grec Δράκων, (sigle VII a. C.) fon un llegislador d'Atenes que va ocupar el càrrec d’arcont epònim. Des d'eixe càrrec, Dracon va intentar llevar-los als nobles la facultat de jujar arbitrariament, per mig de la recopilació i publicació de les lleis existents. Una llegislació per a tots era el primer pas cap a un govern democràtic. A Dracon se li atribuïx la primera codificació de les lleis de la ciutat, fins a llavors transmeses oralment, cap a l'any 621 a. C..

El rigor del còdic, que contemplava penes molt severes encara per a infraccions menors, va donar orige a l'adjectiu draconià, el qual fa referència a una llei, providència o mesura d'excessiva severitat o crueltat.[1]

ReferènciesEditar