Dikilí Tas

Dikilí Tas (en grec, Ντικιλί Τας) és un jaciment arqueològic de Grècia ubicat en la regió de Macedònia Oriental, a uns 2 km de l'antiga ciutat de Filipos. En ell s'han realisat importants troballes prehistòriques, tant del Neolític, com de l'Edat del Bronze. Ademés, també s'han trobat restants dels periodos helenístic i romà. Una torre bizantina està ubicada en la part més alta de l'emplaçament.

Erro al crear miniatura:

Monument funerari de Caius Vibius.

El nom de Dikilí Tash té el seu orige en l'época de dominació otomana i significa «pedra en peu», en referència a un monument funerari d'época romana que es troba prop del jaciment arqueològic. Este monument, l'inscripció del qual indica que va ser erigit en honor de Caius Vibius, un militar romà, era mencionat per viagers des de el XV. Carl Blegen i Francis Bertram Welch varen identificar el lloc com a prehistòric per la presència de ceràmica dispersa allí.

Ubicació

Es troba ubicat en la planura de Drama. ya que estava rodejat de montanyes, antigament hi havia un llac en el lloc, que es desecó entre 1931 i 1940. L'emplaçament gojava de condicions molt favorables com a abundants manantiales d'aigua i terres fèrtils. Ademés, dominava un pas entre montanyes que servia de ruta de comunicació entre les dos parts de la planura.

Excavacions

Les excavacions han segut realisades per membres de l'Escola Francesa d'Atenes i de la Societat Arqueològica d'Atenes. Les primeres varen ser realisades per Louis Renaudin, entre 1920 i 1922, pero les principals campanyes d'excavació s'han portat a terme en tres programes d'investigació: entre 1961 i 1975, baix la direcció de Jean Deshayes i Dimitrios Teojaris; entre 1986 i 1996, dirigides per Jaido Koukouli-Jrysantaki i René Treuil i a partir de 2008, baix la supervisió de Pascal Darcque, Jaidou Koukouli-Jrysantaki, Dimitra Malamidou i Zoi Tsirtsoni.

Assentaments neolítics

Erro al crear miniatura:

Got del neolític tardà II, Museu Arqueològic de Filipos.

Les primeres fases d'ocupació de l'assentament es daten entorn a mediats del sèptim mileni a. C. En el Neolític Recent I va haver un periodo de habitació destacat, entorn a 5200-4800 a. C. La capa estratigráfica corresponent indica la presència d'espais de trànsit entre les cases, aixina com d'una espècie de pati a on es varen realisar activitats d'almagasenament i de preparació d'aliments per a menjar.

Per una atra part, en el Neolític Recent II (4700-4300/4200 a. C.), la capa estratigráfica és més fina que l'anterior pero l'extensió de l'assentament va aumentar.

S'han trobat objectes tals com a ferramentes, culleres, peces de ceràmica en un forat en el mig, peses de teler i sagells. Les joyes es realisaven en pedra, os, argila i closques marines. Ademés, és singular un conte de coure del Neolític Recent I. Els recipients que s'han conservat, les funcions dels quals eren d'almagasenament i filtrat d'aliments, o de preparació de fragàncies, estaven fets d'argila o pedra. Els de ceràmica varen ser fabricats en l'entorn de l'assentament, pero en canvi no està provat que els de pedra es fabricaren allí. Per una atra part, s'han trobat figurillas zoomórficas, antropomórficas i objectes en miniatura que representaven mobles, cases i atres estructures, a voltes decorats.

Assentaments de l'Edat del Bronze

Erro al crear miniatura:

Recipient del heládico primerenc, Museu Arqueològic de Kavala.

En l'Edat del Bronze primerenc, l'àrea habitada va ser també prou àmplia. Entre les cases, és destacable una d'elles, de pla rectangular de més de 10 m de llarc i esgambi desconegut. Les parets es feyen en terra batuda sobre una estructura de fusta. La base era de pedra. Entre les troballes, es troben noves formes de peces de ceràmica, aixina com peses de teler.

Del Heládico Recent IIIC (1200-1150 a. C.) s'ha trobat un gavinet de bronze i un recipient en decoració micénica. Es desconeix la data d'abandó de l'assentament pero sembla que va quedar sense activitat alguna des del final d'este periodo fins a el IV

Periodos històrics

Cap al 360 a. C. colon de Tasos varen fundar la propenca ciutat de Crénides. D'este periodo es troben en Dikilí Tas algunes monedes i peces de ceràmica pero no hi ha indicis de cap construcció. De l'época romana tampoc s'observa la presència de cap edifici, pero sí hi ha indicis de que es va portar a terme una neteja del lloc. La torre bizantina que ocupa la part superior de Dikilí Tas, relacionada en un periodo d'auge de la ciutat de Filipos, provablement va ser erigida en el X. Va ser destruïda en el XIII o XIV.