Decúbito és una postura corporal que implica estar tombat, gitat o yacente. Deriva de la paraula llatina decumbere («tombar-se», «gitar-se», «yacer»).

Decúbito
Posició de decúbito

Pot realisar-se de vàries formes:

  • Decúbito supino, també cridat decúbito dorsal (fent referència a que el subjecte es troba boca dalt, per lo tant està recostado sobre l'esquena).
  • Decúbito prono, també cridat decúbito ventral (fent referència a que el subjecte es troba boca avall, per lo tant està recostado sobre la paret ventral, l'abdomen).
  • Decúbito lateral, que a la seua volta pot ser:
    • Decúbito lateral dret.
    • Decúbito lateral esquerre (angina decubius, vinculat al dolor en el pit).[1]
    • Com a mida de seguritat s'utilisa un tipo de decúbito lateral específic denominat posició lateral de seguritat.

En consideració a l'inclinament de la superfície, pot distinguir-se entre:

Especial consideració té la denominada posició ginecológica o «dorsal supina», en les cames plegades a 90 graus; una variant d'esta és la denominada posició litotómica.

En consideració a la naturalitat de la posició, es considera:

  • Decúbito indiferent (que pot ser mantinguda naturalment).
  • Decúbito obligat (que no pot ser mantinguda naturalment).


Referències