El cuón sardo (Cynotherium sardous) és una espècie extinta de mamífer carnívor de la família dels cánidos endèmic de l'illa italiana de Cerdenya i l'illa francesa de Còrsega (les dos illes varen estar unides durant gran part del Pleistoceno).[1] Es va extinguir quan els humans varen escomençar a establir-se en les illes.[2]

cuón sardo (Cynotherium sardous)

Quan este cánido va quedar confinat en les illes, va tindre que adaptar-se a una dieta composta únicament d'assuts chicotets i ràpides.[3] Açò va induir una reducció en el seu tamany, sent un eixemple de nanisme insular.[1]

Sembla que Xenocyon és l'antepassat de Cynotherium.[1] A voltes també se li considera la derivació d'una població dels últims Canis arnensis (o Canis mosbachensis).[4]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Lyras G.A., Van der Geer A.I., Dermitzakis M., De Vós J.(2006).«Cynotherium sardous, an insular canid (Mammalia: Carnivora) from the Pleistocene of Sardinia (Italy), and its origin».Journal of Vertebrate Paleontology.26(3)
    735–745.doi:10.1671/0272-4634(2006)26[735:CSAICM]2.0.CO;2.
  2. ↑ Gippoliti, Spartaco & Amori, Giovanni(2006).«Ancient introductions of mammals in the Mediterranean Basin and their implications for conservation».Mammal Review.36(1)
    37–48.doi:10.1111/j.1365-2907.2006.00081.x.
  3. ↑ Lyras G., Van der Geer A.(2006).«Adaptations of the Pleistocene island canid Cynotherium sardous (Sardinia, Italy) for hunting small prey».Cranium.23(1)
    51–60.
  4. ↑ Abbazzi L., M. Arca, C. Tuveri & L. Rook(2005).«The endemic canid Cynotherium (Mammalia, Carnivora) from the Pleistocene deposits of Monte Tuttavista (Nuoro, Eastern Sardinia)».Rivista Italiana vaig donar Paleontologia i Stratigrafia.111(3)
    497.