Conversió d'energia solar
La conversió d'energia solar descriu les tecnologies dedicades a la transformació de l'energia solar a atres formes d'energia útils, incloent electricitat, combustible, i calor.[1] Comprén les tecnologies de captació de llum que inclouen dispositius fotovoltaics semiconductors tradicionals (PVs), producció de combustibles solars via electrólisis, fotosíntesis artificial, i formes relacionades de fotocatálisis dirigides a la generació molècules riques en energia.[2][3][4][5]
Aspectes electro-òptics fonamentals en vàries tecnologies de conversió d'energia solar emergents per a la generació d'abdós electricitat, fotovoltaica i de combustibles solars constituïxen una àrea activa d'investigació actual.[6]
Història
Les celes solars varen escomençar en 1876 en William Grylls Adams junt en un dels seus estudiants de pregrado. El científic francés Edmond Becquerel va ser el primer en descobrir l'efecte fotovoltaic en l'estiu de1839.[7] Ell teorizó que certs elements de la taula periòdica, tals com el sílice, reaccionaven a l'exposició de llum solar en formes molt inusuals. La potència solar és creada quan la radiació solar és convertida en calor o electricitat. L'ingenier elèctric anglés Willoughby Smith, entre 1873 i 1876, va descobrir que quan el seleni és expost a la llum, produïa una gran cantitat d'electricitat. L'us de seleni va ser altament ineficiente, pero açò va demostrar la teoria de Becquerel de que la llum podria ser convertida en electricitat a través de l'us de varis semi-metals de la taula periòdica, que més tart varen ser etiquetats com a materials fotoconductores. En 1953, Calvin Fuller, Gerald Pearson, i Daryl Chapin varen descobrir que l'us de silici per a produir celes solars era extremadament eficient i produïa una càrrega neta que excedia per molt a aquella produïda pel seleni. Hui en dia l'energia solar té varis usos, des de calefacció, producció elèctrica, processos termals, tractament d'aigua i almagasenament d'energia que és molt freqüent en el món de l'energia renovable.
Antecedents
Per a la década de 1960 l'energia solar era l'estàndart per a propulsar satèlits espacials. A inicis de la década de 1970, la tecnologia de celes solars es va tornar més barata i més accessible ($20/vat). Entre 1970 i 1990, l'energia solar es va tornar més comercialment operativa. Creus de ferrocarril, torres de perforació, estacions espacials, torres de microona, aeronau, etc. Ara, les cases i els negocis en tot lo món utilisen celes solars per a alimentar dispositius elèctrics en una àmplia varietat d'usos. L'energia solar és la tecnologia dominant en el camp de les energies renovables, principalment per la seua alta eficiència i rendabilitat. Per a inicis de la década de 1990, la conversió fotovoltaica havia alcançat un nou nivell sense precedents. Els científics utilisaven celes solars construïdes de materials fotovoltaics d'alta conductivitat com el gali, indi, fosfuro i arseniuro de gali que varen incrementar l'eficiència total per damunt del 30%. Per al final del sigle, els científics varen crear un tipo especial de celes solars que convertien més del 36% de la llum solar que recolectaven en energia útil. Estos desenrolls varen construir l sol arreplegue a energia utilisable. Estos desenrolls varen generar un trement impuls no solament per a l'energia solar, sino per a les tecnologies de energñia renovable en tot lo món.
Referències
- ↑ Crabtree, G. W.; Lewis, N. S. (2007). "Solar Energy Conversion". Physics Today 60, 3, 37. doi:10.1063/1.2718755.
- ↑ Light-Induced Redox Reactions in Nanocrystalline Systems, Anders Hagfeldt and Michael Graetzel, Chem. Rev., 95, 1, 49-68 (1995)
- ↑ Materials interface engineering for solution-processed photovoltaics, Michael Graetzel, René A. J. Janssen, David B. Mitzi, Edward H. Sargent, Nature (insight review) 488, 304–312 (2012) doi:10.1038/nature11476
- ↑ Semiconductor Photochemistry And Photophysics, Vol. 10, V Ramamurthy, Kirk S Schanze, CRC Press, ISBN 9780203912294 (2003)
- ↑ Magnuson, Ann; Anderlund, Magnus; Johansson, Olof; Lindblad, Peter; Lomoth, Reiner; Polivka, Tomas; Ott, Sascha; Stensjö, Karin; Styring, Stenbjörn; Sundström, Villy; Hammarström, Leif (December 2009). "Biomimetic and Microbial Approaches to Solar Fuel Generation". Accounts of Chemical Research 42 (12): 1899–1909. doi:10.1021/ar900127h.
- ↑ Ponseca Jr., Carlito S.; Chábera, Pavel; Uhlig, Jens; Persson, Petter; Sundström, Villy (August 2017). "Ultrafast Electron Dynamics in Solar Energy Conversion". Chemical Reviews 117 : 10940–11024. doi:10.1021/acs.chemrev.6b00807.
- ↑ «History of Solar Energy».Comprehensive Renewable Energy.3
- 85–102.doi:10.1016/B978-0-08-087872-0.00303-6.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Conversión de energía solar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.