Clima mediterràneu sec
El clima mediterràneu sec és el que es dona com a transició entre el mediterràneu típic i el desèrtic i es caracterisa per l'aridea durant la major part de l'any.
CaracterísticaEditar
Té unes temperatures hivernals més càlides que el clima mediterràneu típic i en menys pluges, que oscilen entre els 200 i 400 mm. Se li considera una variant del clima subtropical sec i del semi-àrit càlit, sempre que la temperatura mija anual supere els 18ºC. Les pluges estan concentrades en les estacions equinoccials, presentant en qualsevol cas un estiu sec i calorós en temperatures miges superiors als 25ºC i màximes suaus en la costa i molt altes en zones interiors, podent sobrepassar els 45ºC en situacions d'ones de calor.
En Espanya és propi de la major part de Múrcia, Alacant i Almeria entre unes atres. També es dona en àrees de Grècia, Marroc, Algèria, Tunis, Líbia, Síria, Jordània, Israel, Austràlia, Chile, Mèxic i Califòrnia.
Segons la Classificació climàtica de Köppen este clima és BSh o BSk, depenent de si la temperatura mija anual està per damunt o per baix dels 18º.
ClimogramesEditar
Alacant (Ciutat Jardí)
Murcia (Alcantarilla)
.PNG)
.png)
VegetacióEditar
Les condicions més seques possibiliten l'aparició d'espècies de llocs àrits, especialment de la regió saharo-síndic, que es troba a l'atre costat del Mar d'Alborán, #lo que fa que molts botànics consideren la regió afectada per este clima com un bioma intermig entre el mediterràneu i el desèrtic. Per això ocupa una província florística específica, la murcià-almeriense.
Entre les plantes més característiques d'este clima i del presahariano a l'atre costat de la mar es troben el espart (Stipa tenacissima), el araar o savina de Cartagena (Tetraclinis articulata) o el azufaifo (Zizyphus lotus).