Les cladoxilópsidas (Cladoxylopsida Novák, 1930) són una classe de plantes extintes de l'época Devónico Enjorn al Misisípico que conformen la seua pròpia divisió.[1] Els representants d'este grup varen adquirir des del Devónico Mig porte arbòreu gràcies a l'estructura de la seua cilindre vascular i varen anar els primers vegetals formadors de boscs.

Cladoxylopsida

Característiques

El principal caràcter diagnòstic de les espècies compreses en la classe Cladoxylopsida és la seua estela radial en fas vasculars anastomosados bi a trifurcados. L'arquitectura general d'algunes de les seues formes devòniques és raonablement coneguda. Per la seua millor representació en el registre fòssil els gèneros Pseudosporochnus o Cladoxylon representen be esta anatomia. Estarien formats per un tronc o fuste erecto parcialment lignificado que podia alcançar varis metros d'altura. En la base del fuste apareixerien numeroses raïls de chicotet tamany agrupades en un bulbo. Insertades helicoidalment en el fuste es trobaven unes ramificacions secundàries vàries voltes bifurcadas en un únic pla en una làmina fotosintética i esporangis terminals que permaneixien solament en la corona a modo de penacho. Dels representants de Cladoxylopsida del Carbonífero, pel contrari, solament es coneixen seccions de tronc que únicament mostren l'estela característica del grup per lo que la seua anatomia és desconeguda.

Taxonomia

Cladoxylopsida són pteridofitas pertanyents al clado Euphyllophyta i estan emparentades en Monilophyta, que varen evolucionar abans que els equisetos i falagueres. El porte arbòreu de Cladoxylopsida va aparéixer en el Devónico Mig fa 390 millons d'anys. No obstant, en equisetos i falagueres es varen desenrollar els arbres despuix independent i convergentement durant el Carbonífero. Actualment, solament les falagueres Cyatheales són les úniques monilofitas arbòrees.[2]

Tradicionalment s'han inclós en Cladoxylopsida dos órdens, Pseudosporochnales i Iridopteridales que compartixen el tipo d'estela radial anastosomada. Alguns autors, no obstant, exclouen de Cladoxylopsida a Iridopteridales degut fonamentalment a tres característiques que estos últims presenten: la seua arquitectura iterativa, la producció de dos diferents tipos de ramificacions en cada nuc de l'eix principal i la presència d'un únic fes vascular en cada ramificació originat en l'estela principal.

Seguint a estos autors Cladoxylopsida estaria caracterisada, ademés de per la seua estela, per una arquitectura jerarquizada, un únic tipo de ramificacions secundàries en cada nuc i varis fas vasculars originats en l'estela principal de cada ramificació. La classe estaria, puix, formada per un orde, Pseudosporochnales, i pels gèneros de Cladoxilópsidos no Pseudosporochnales que inclourien a Panxia, Rhipidophyton, Polypetalophyton i possiblement a Polyxylon, Pietzschia i Cladoxylon.

Referències

  1. ↑ Cladoxylophyta. The taxonomicon.
  2. ↑ George R. McGhee, Jr. 2013, When the Invasion of Land Failed: The Legacy of the Devonian Extinctions. Columbia UP