El cinturó de meningitis africà és una regió del Àfrica subsahariana en un alt índex d'incidència de meningitis. La causa primària de la meningitis del cinturó és Neisseria meningitidis.[1]

El cinturó de la meningitis, mostrant la distribució de meningitis meningocòccica en Àfrica

Regions

D'oest a est, el cinturó comprén regions o la totalitat de Gàmbia, Senegal, Guinea-Bissau, Guinea, Mali, Burkina Faso, Ghana, Níger, Nigèria, Camerún, Chad, República Centroafricana, Sudan, Sudan del Sur, Uganda, Kenya, Etiopia i Eritrea. El "cinturó" alberga al voltant de 300 millons de persones en total. Esta regió no és només propensa a la meningitis, sino també a atres epidèmies com malaria.[2]

Els països més afectats en la regió són Burkina Faso, Chad, Etiopia i Níger. Burkina Faso, Etiopia i Níger sumen el 65% de tots els casos en Àfrica. En epidèmies importants, s'apleguen a taxes d'atac de 100 a 800 malalts per cada 100 000 habitants.[3] Aixina i tot, comunitats concretes poden aplegar a sofrir taxes de 1000 per 100 000. Durant estes epidèmies, els chiquets jóvens sofrixen els índexs més alts.[4]

Història i característiques

l'Àfrica subsahariana ha segut assolada per grans epidèmies de meningitis meningocòccica durant més d'un sigle,[5] en la seua major part causats per meningococs.[6]

Lo típic és que les epidèmies es produïxquen en l'estació seca (de decembre a juny) i que una ona epidémica dure dos o tres anys, en interrupcions durant les temporades de pluja intermiges.[7] En eixa zona escasseja l'atenció mèdica, agudisant les crisis provocades per les epidèmies.

L'epidèmia més gran registrada en l'història va assolar tota la regió en el periodo 1996-1997 i va causar més de doscents cinquanta mil casos i vinticinc mil morts.[8] En 2009 va haver més de 90 000 casos en el cinturó front a contràriament a menys de 800 casos en els Estats Units en 2011,[1] en una població similar.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Murray; Rosenthal, {{{nom2}}}; Pfaller, {{{nom3}}}. Medical microbiology, 8th edició, Philadelphia, PA. OCLC 914223501. ISBN 9780323299565.
  2. ↑ «Archived copy». Archivat des d'el original, el 19 de maig de 2008. Consultat el 20 d'octubre de 2009.
  3. ↑ Greenwood B., "Manson Lecture. Meningococcal meningitis in Africa", Trans R Soc Trop Med Hyg 1999, 93 (4): 341-353. DOI: 10.1016/S0035-9203(99)90106-2. PMID: 10674069. Consultat el 7 de març de 2016.
  4. ↑ «Archived copy». Archivat des d'el original, el 29 d'abril de 2014. Consultat el 28 d'abril de 2014.
  5. ↑ Park B. J., Wannemuehler K. A., Marston B. J., Govender N., Pappas P. G. i Chiller T. M., "Estimation of the current global burden of cryptococcal meningitis among persons living with HIV/AIDS", AIDS 2009, 23 (4): 525-530. DOI: 10.1097/QAD.0b013i328322ffac. PMID: 19182676.
  6. ↑ van de Beek D., de Gans J., Spanjaard L., Weisfelt M., Reitsma J. B i Vermeulen M., "Clinical features and prognostic factors in adults with bacterial meningitis", New Engl J Med 2004, 351 (18): 1849-1859. DOI: 10.1056/NEJMoa040845. PMID 15509818. Consultat el 6 de març de 2016.
  7. ↑ Lapeyssonnie L., "Cerebrospinal meningitis in Africa", B World Health Organ 1963, 28 (Suppl): SUPPL:1-114. PMC: 2554630. PMID: 14259333. Consultat el 6 de març de 2016.
  8. ↑ World Health Organization, “Control of epidemic meningococcal disease, practical guidelines”, 2a ed., 1998, WHO/EMC/BA/98 (PDF) 3. pp. 1-83.