Centre Cultural La Nau
El Centre Cultural La Nau de l'Universitat de Valéncia, situat en el carrer de la Nau de la ciutat de Valéncia és un edifici neoclàssic que alberga, entre atres institucions, el rectorat de l'Universitat de Valéncia.
Història i descripcióEditar
Fon construït en una de les époques més brillants de l'arquitectura valenciana, personificada en el gran Pere Comte, de l'art del qual són vives o eloqüents mostres, sobretot, la Llonja de la Seda, també la Porta o Torres de Serrans, entrada de la ciutat pel pont del mateix nom i lluent resó de la Porta Real de Poblet; el pas en volta, sense nervis en la seua última fase, de cap a 1494-1497, d'accés al Micalet i els finestrals del Palau de la Generalitat, en l'Universitat, recent instalada, a on encara perdura, va construir obra de 1493-1498... per l'obrer Benia, obra despuix substituïda, no tota, puix queden aules, locals, o més be els grans arcs carpanals que les creuen transversalment, recayents a la colla claustral oposta al Paraninf, abans "teatre", o siga junt al carrer precisament "de l'Universitat";, freqüent i modernament entesa, o nomenada, com a prolongació de l'immediata "de comèdies", "creixqué aixina el local en els successius acreixentaments i reformes"; diu Cruilles, "fins als térmens en que hui ho veem" (octubre de 1875)."La part moderna més antiga -afig-, és la que forma l'àngul del carrer de la Nau i la de l'Universitat: el restant ho hem vist reedificar en els nostres dies i desaparéixer les menudes i ogives portes que es conserven".
L'edifici actual, neoclàssic, puix data de 1830, és obra de Joaquín Martínez i ocupa ara una illa de cases completa entre els carrers citats de la Nau i de l'Universitat formant àngul, i l'opost puix és quadrangular, resultant de la trobada del carrer de Salva i la plaça del Patriarca.
Se situa sobre un solar de 2.900 metros quadrats, en una frontera de 70 metros al carrer de la Nau a on té la seua entrada principal; la frontera al carrer de Salvà té llongitut pareguda, i menor les recaents al carrer de l'Universitat i a la plaça del Patriarca, esta última decorada en l'any 1960, en una esculturada font que requerirà especial menció. L'obra exterior està realisada en rajola en alt sòcul, recercs de portes i finestres cantoneres de selleria. La gran porta central accedix a un vestíbul que va a desembocar, a la seua vegada, en el gran claustre i en un pas comú a l'escala d'honor que du al primer pis o planta noble i a un atre pati menor, no porticat, que conduïx a la capella i als trànsits que duen a la porta de la plaça. L'atra porta s'obri al carrer de l'Universitat, casi en la seua confluència en la hui nomenada del Pintor Sorolla i, segons Cruilles, es deu a la celosia de Sant Joan de Ribera, fundador del veí Colege de Corpus Christi, per mig de conveni en 1604 en la ciutat que va engrandir el local i va obrir una porta en lo que despuix fon l'Acadèmia de Sant Carles (fins al trasllat d'esta al Carme a raïl de la Desamortisació en 1836).
El claustre està rodejat per una columnata d'orde toscà obra de l'arquitecte Monleón, columnata que sosté la galeria. Esta galeria, llimitada per una balustrada de pedra i lliure en tots els seus quatre costats, com reproduïxen les ilustracions fotogràfiques de Llorente (1889) quedà despuix tallada, en ocupar el seu costat corresponent a la frontera del carrer de Salvà una construcció de ferro i cristal destinada a gabinet de ciències naturals, que impedia circunvalar aquella. Dit gabinet quedà destruït, en el seu ric contingut inclós en el gran esquelet, que casi ho omplia tot, d'un ballenat, per l'incendi de maig de 1931. Més tart despuix de la Guerra Civil oberts ya els quatre costats de la galeria balustrada per haver desaparegut dit acristalament gabinet, es va cobrir aquella en tots els seus costats en teulada, sobre rebanc, i una atra balustrada semblant, recolzat tot en columnes d'orde jònic-romà, seguint el sistema de superposició d'órdens clàssics de l'arquitectura romana i renaixent. Les obres de la galeria foren dirigides per Francisco Javier Goerlich, cap a 1943.
En el centre d'este pati claustral, un chicotet jardí en barana de fundició rodeja l'estàtua de Joan Lluis Vives, realisada en l'any 1880 per Josep Aixa, a iniciativa del Rector, el Doctor José Monserrat.
Vore tambéEditar
ReferènciesEditar
BibliografiaEditar
- Erasmus of Rotterdam Society. Erasmus of Rotterdam Society yearbook (Vol. 27), 2007, p. 27
- Roddis, Miles. Valencia de cerca. 1ª. (en castella). Barcelona: GeoPlaneta, 2010, p. 71
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Centre Cultural La Nau.