Central nuclear de Brennilis
La central nuclear de Brennilis, actualment en procés de desmantellament, es troba en la comuna de Brennilis, en els monts d'Arrée, departament de Finisterre, en França.
En 1962 el Comisariado de l'Energia Nuclear francés (Commissariat à l'Énergie Atomique o CEA) va escomençar la construcció de la central, que el seu reactor en principi funcionaria per mig del model experimental de moderació per aigua pesada refrigerada per mig de diòxit de carbono (HWGCR), en una potència de 70 MW. La central va entrar en funcionament en 1967.
En 1971, el Govern francés va optar per canviar el tipo de reactor per un PWR d'orige nortamericà, posant fi a les activitats experimentals de la central.
Durant el seu periodo de funcionament, el Front de Lliberació de Bretanya/Eixèrcit Revolucionari Bretón (en francés, FLB-ARB, Front de Libération de Bretagne/Armée Revolutionaire Bretonne) va reivindicar dos atentats contra l'instalació. El 15 d'agost de 1975, dos explosions varen danyar la pren d'aigua de la turbina i un poste telefònic; i en 1979, dos transformadors elèctrics en l'eixida a la ret de la central varen ser destruïts, forçant la parada de la producció elèctrica.
Durant el seu periodo d'explotació, de 1967 a 1985, la gestió de la central de Brennilis va estar a càrrec d'Electricité de France (EDF) i el CEA, de forma conjunta, i va produir 6.235 TWh durant un total de 106.000 hores de funcionament, aproximadament 12 anys.
Desmantellament experimental
El desmantellament de la central de Brennilis va ser el primer mamprés en França. EDF i el CEA varen manifestar la seua intenció de portar-ho a terme de manera oberta per a poder aprofitar l'experiència en el desmantellament d'atres centrals, com també va declarar en 1995 el llavors Prefecto de Finisterre Christian Frémont.
A pesar de les estimacions inicials del cost del procés, que ho sifraven en 250 millons d'euros, en 2008 la sifra s'havia disparat ya als 480 millons.[1]
Primera fase, 1985
La primera part del desmantellament es va fer en 1985; es va realisar un procés similar al de recarrega de combustible, pero en lloc de realisar un nou aprovisionament el combustible nuclear sobrant va ser retirat. Igualment, es drenaron els circuits de refrigeració i es va detindre per complet la producció elèctrica.
Segona fase, 1997-2005
En 1995 va escomençar una consulta pública per a realisar la següent fase del desmantellament, que va incloure:
- @Descontaminació i derribe dels edificis, llevat el del reactor.
- Retirada dels rebujos nuclears.
- Creació d'un sistema de contenció del núcleu del reactor.
baix la pressió d'una campanya que reclamava la "regrés a l'herba" encapçalada per Jean-Yves Cozan, responsable del parc natural regional d'Armórica, el decret de 1996 exigia que els explotadores de la central realisaren un estudi previ de viabilitat del desmantellament, que es va completar en 1999.
El procés no va estar exent de dificultats. Durant la nit del 12 al 13 de decembre de 2000, la pujada de nivell de la capa fréatica va provocar l'inundació de l'estació de tractament de residus. En giner de 2001 es va registrar un conat d'incendi en un passadiç que unia dos edificis.
Tercera fase, 2005-actualitat
La tercera fase se centra en l'edifici de l'antic reactor. Inclou:
- Desmantellament dels bescanviadors tèrmics.
- Desmantellament del bloc del reactor.
- Derribe de l'edifici que contenia el reactor.
En esta fase apareixen rebujos de molt llarga vida que requerixen almagasenament en condicions controlades. Estos residus es conservaran de forma temporal en l'instalació ICEDA que EDF està construint en l'enclavament nuclear de Bugey.
En un principi es va considerar esperar a la decaiguda dels residus nuclears de major activitat dins de l'edifici de contenció del reactor, durant un mínim de 40 anys, per a despuix retirar-els; no obstant, la solució elegida finalment fa us de mijos a distància (robots i grues teledirigides) que permeten operar en entorns d'alta radiactivitat i retirar els rebujos de l'enclavament.
Oposició al procés i contaminació de l'entorn
En 2006, el llavors primer ministre francés Dominique de Villepin va firmar un decret per a que EDF portara a terme el "desmantellament total" de la central. No obstant, l'organisació "Sortir du nucléaire" ("eixir de lo nuclear") va conseguir el 6 de juny de 2007 que el Consell d'Estat francés anulara el decret i, en ell, el procés de desmantellament tal i com estava plantejat.
L'organisació antinuclear explica que la seua intenció "no era discutir la necessitat de desmantellar les instalacions nuclears; es tracta en realitat d'impedir a EDF que abuse de l'opinió pública: procedint de forma precipitada durant el desmantellament d'este chicotet reactor, de només 70 MW de potència, i pretenent que l'operació es desenrolla sense dificultats, EDF vol fer creure que seria igual de fàcil desmantellar els reactors actuals".[2]
L'organisació independent CRIIRAD (Commission de Recherche et d'Information Indépendantes sur la Radioactivité, o Comissió d'investigació i informació independents de la radioactividad) va portar a terme anàlisis en març de 2006 de mostres de bromera i aigües arreplegades prop de la central, despuix de l'estació de tractament de rebujos. En estos anàlisis es varen trobar varis elements radioactius que provenien, sense lloc a dubtes, de la central: cesi-137 i cobalt-60. Per una atra part, es va trobar també una concentració anormalment elevada d'actini-227, l'orige del qual no està clar.[3]
L'11 de juliol de 2007, "Sortir du nucléaire" va fer públic un informe de l'Autoritat de Seguritat Nuclear francesa (Autorité de Sûreté Nucléaire o ASN) sobre el desmantellament, que critica severament les obres de desmantellament de Brennilis. El diari Ouest-France explica: "a principis de juny, els militants de la ret ["Sortir du nucléaire"] varen obtindre de la justícia la parada del desmantellament de la central de Brennilis (Finisterre). Ara acaben de descobrir un document prou embarazoso per a EDF".[4]
El 29 de novembre de 2007, el diari "Li Télégramme de Brest" informa de la reunió mantinguda la vespra per l'observatori del desmantellament: "el plutoni detectat en el canal d'evacuació d'aigües de l'enclavament de Brennilis prové de l'activitat anterior de la central nuclear. EDF ho va reconéixer ahir en públic per primera volta".[5]
Abans de la posada en marcha de la CLIE (Comissió Local d'Informació i Intercanvi, en francés Commission Locale d'Information et d'Échange) i de la consulta pública que va precedir a la fase 3 del desmantellament, ya s'havia elegit l'empresa privada que realisaria les obres. Es tracta d'ONET Technologies, una empresa de Marsella que també participarà en atres desmantellaments, en un presupost provisional que ya és casi 10 voltes superior als recaptes realisats per EDF per a este capítul.
Vore també
- [[Archiu:{{#switch:Energia|20px|Vore el portal sobre Energia]] Portal:Energia. Contingut relacionat en Energia.
Referències
- ↑ Ouest-France, 1 de decembre de 2008
- ↑ Dossiers d'actualité - Réseau "Sortir du nucléaire"
- ↑ criirad
- ↑ «Nice and Styled Blog». Archivat des de l'original, el 1 de maig de 2011.
- ↑ Li Télégramme - Li Télégramme - Côtes-d'Armor - Brennilis
- Este artícul conté una traducció derivada de «Central nuclear de Brennilis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.