Els egipcis de l'edat Antiga deprengueren a determinar les estacions de l'any a partir dels canvis que mostrava el riu Nil en el pas del temps. Per als habitants d’esta civilisació, les estacions eren tres: "inundació" o época de la creixcuda, que durava aproximadament de juny a setembre; "aparició dels camps al retirar-se l'aigua", quan el sol estava húmit, a partir d'octubre i fins el més de febrer; i "sequía", de febrer a juny, quan tornava a repetir-se el ciclo. D'estes observacions naixqué una de les aportacions fonamentals de la civilizació egipcia: calendari, basat en les fases de la lluna.

El seu any tenía 360 díes dividits en tres temporades de 4 mesos cadascuna i 30 díes cada més. Este calendari, que era prou certer, s'usà des del tercer milenari ans de la nostra era i tingué una finalitat pràctica: el control dels cicles agricoles.