BackupPC
BackupPC és un software lliure de respal disc-a-disc, en un interfaç web. El software és multiplataforma, i pot eixecutar-se en qualsevol sistema tipo Linux, Solaris o servidor basat en Unix. No es requerix l'us de clients, ya que el servidor és en sí mateixa el client per a múltiples protocols que són manejats per atres servicis natius del sistema operatiu. En 2007, BackupPC va ser mencionat com un dels tres software de respal de còdic obert més coneguts,[1] a pesar de que és una de les ferramentes que són “sorprenents, pero que desafortunadament, si ningú parla d'ella, mai ningú sentirà d'ella".[2]
La desduplicació de senyes reduïx l'espai necessari per a almagasenar els respals en la piscina de discs. És possible utilisar-ho com una solució D2D2T, si la funció d'archivat de BackupPC és usada per a respalar el pool de disc a cinta. BackupPC no és un sistema de respal a nivell de bloc, com pot ser Ghost4Linux, pero realisa respals i restauracions a nivell d'archius. No és adequat per al respal d'imàgens de disc o partciones en cru.[3]
BackupPC incorpora un client SMB que pot ser utilisat per a respalar recursos compartits de ret de computadores que eixecuten Windows. Paradòxicament, baix eixa configuració, el servidor BackupPC pot ser ubicat darrere d'un tallafocs NAT, mentres que la màquina Windows opera sobre una direcció IP pública. Si ben açò pugues no ser recomanable per a tràfic SMB, és més útil per a servidors web que estiguen corrent SSH en GNU tar i rsync, ya que permet a BackupPC ser ubicat en una subred separada de la DMZ dels servidors.
Està publicat baix una llicència Llicència Pública General GNU.
Protocols Soportats
Soporta NFS, SSH, SMB i rsync[2]
Pot respalar sistemes tipo Unix en soport natiu per a ssh i tar o rsync, com Linux, BSD, i Mac OSX, com també recursos compartits Microsoft Windows en una mínima configuració.[4]
En Windows, implementacions de tercar partix de tar, rsync, i SSH (com per eixemple Cygwin) són requerides per a utilisar dits protocols.[5]
Elecció de Protocol
L'elecció entre tar i rsync és dictada per l'hardware i ample de banda disponible al client. Clients respalats per rsync usen considerablememte més temps de CPU que clients que usen tar o SMB. Clients que usen SMB o tar consumixen un ample de banda considerablement major que els que usen rsync. Eixes relacions de compromís són inherents a la diferència entre els protocols. Usar tar o SMB transferix cada archiu enterament, usant poca CPU pero ample de banda màxim. El método rsync calcula sumes de verificació per a cada archiu en el client i el servidor, en una manera que permet transferir únicament les diferències entre els dos archius; açò usa més recursos de CPU, pero minimisa l'ample de banda.[6]
Referències
- ↑ W. Curtis Preston (2007) Backup and Recovery O'Reilly Mija, ISBN 978-0-596-10246-3
- ↑ 2,0 2,1 Shawn Powers: Linux Journal: BackupPC Linux Journal, Mar 17, 2011
- ↑ Falko Timme: Back Up Linux And Windows Systems With BackupPC, January 2007. Retrieved 30 Jul. 2010.
- ↑ Don Harper: BackupPC – Backup Central, May 2008. Retrieved 30 Jul. 2010.
- ↑ Mike Petersen: Deploying BackupPC on SLES
- Archivat el 17 de decembre de 2011 archivat en Wayback Machine.. February, 2008. Retrieved 30 Jul. 2010.
- ↑ Andrew Tridgell: Efficient Algorithms for Sorting and Synchronization, February 1999. Retrieved 29 Sept. 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «BackupPC» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.