Un assucac en Melbourne (Austràlia)

Un assucac,[1] paraula que deriva de l'àrap az-zucac que vol dir carrer estret, antigament escrit atzucac[2] o açucac[3] és un carrer o camí sense eixida. Apareix documentat en llengua valenciana des dels primers testimonis (per eixemple, en el Llibre de la Cort del Justícia de Valéncia, de l'any 1238) i és una paraula que s'ha conservat en la llengua comuna. També es pot nomenar carreró sense eixida.

Assucac, és una paraula de la Llengua Valenciana que significa un carreró interior sense eixida, 'carrer que no trau cap'.

Els assucacs en zones urbanes a soles són per al pas de viandants. Són més freqüents en les parts més antigues de les ciutats i la major part de les planificacions urbanes modernes no els incorporen. En l'actualitat, poden ser llocs perillosos pels atracaments.

En els Estats Units d'Amèrica els assucacs (alleys, paraula d'orige francés) existixen tant en les zones comercials més antigues com en les zones residencials, principalment les construïdes abans de la década de 1950, ya siga en la finalitat de donar servicis com d'accés d'automòbils. Des de 1950 han desaparegut en gran part dels plans de desenroll per a noves vivendes.

CitesEditar

Assucac, és una paraula de nostra Llengua Valenciana que significa un carreró interior sense eixida, 'carrer que no trau cap'. El carrer Mossén Sorell perpendicular al carrer Cervantes (denominació que partix de l'any 1905, antic carrer de l'empedrat des del sigle XVI) es l'únic assucac del centre de Castelló.
'Calle Cervantes' per l'historiadora Elena Sánchez (Mediterráneo, 5.5.2009)

ReferènciesEditar