Assamblea Nacional Catalana
L'Assamblea Nacional Catalana (en català: Assemblea Nacional Catalana), també coneguda per l'acrònim ANC, és una organisació pancatalanista que té com a principal objectiu la secessió de Catalunya respecte d'Espanya.
La seua assamblea constituent tingué lloc el 10 de març de 2012 en el Palau Sant Jordi de Barcelona, aprovant-se els estatuts, el reglament intern i la fulla de ruta cap a la secessió. En abril de l'any 2012, Carme Forcadell fon elegida presidenta, mentres que Carles Castellanos fon elegit vicepresident, Llorenç Sotorres, tesorer i Jordi Martínez, secretari. Des de maig de l'any 2015 està presidida per Jordi Sánchez.[1]
FinanciacióEditar
Diverses fonts apunten a que l'Assamblea Nacional Catalana està finançada en diners públics donats per la Generalitat de Catalunya, convertint-se aixina en un simple portaveu de la Generalitat i els interesses polítics d'Esquerra Republicana de Catalunya i Convergència Democràtica de Catalunya.[2]. Ademés, esta associació presenta irregularitats des de la seua fundació,[3] destapant-se uns ingressos sense justificar de 1,5 millons d'euros, un forat fiscal que podria supondre un delit fiscal.[4] Representants de diversos partits polítics catalans contraris a la secessió com PSC, PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania han solicitat que l'ANC aclarixca i justifique les seues fonts d'ingressos, aixina com que l'ANC pague les despeses que generen les seues activitats.[5]
També es qüestiona que els caps visibles de l'ANC siguen o hagen segut càrrecs polítics rellevants de partits nacionalistes catalans, especialment ERC i CDC abans citats, front al caràcter de moviment ciutadà que pretenen tindre. La pròpia presidenta de l'ANC té una llarga trayectòria política com a membra de la direcció d'ERC i ocupant càrrecs públics rellevants. Del mateix modo, membres destacats de l'ANC han segut detinguts i alguns condenats per activitats terroristes, en alguns casos relacionats en Terra Lliure i ETA.[6]
PancatalanismeEditar
En abril de l'any 2016, l'ANC es va unir en atres entitats presents en la Comunitat Valenciana i en les illes Balears per a formar la Confederació d'Entitats Sobiranistes dels Països Catalans.[7] Els integrants varen explicar que havien optat per la fòrmula confederal perque contempla «la realitat unitària del conjunt de la nació, i també les particularitats».[7] També varen reivindicar el Dia de Sant Joan com «diada de tota la nació».[7]
Vore tambéEditar
ReferènciesEditar
- ↑ «Jordi Sánchez, nuevo presidente de la ANC». El Periódico
- ↑ ¿Quién financia a la Asamblea Nacional Catalana?. CatalunyaPress.cat
- ↑ La semana «horribilis» de la Asamblea Nacional Catalana. A unos días de la Diada, se ha descubierto un agujero contable en la asociación independentista, Manos limpias ha ampliado su querella contra ella y un hacker ha boicoteado su web. ABC.es
- ↑ La Asamblea Nacional Catalana admite el ingreso sin justificar de 1,5 millones. Las actas de la organización, a las que ha tenido acceso ABC, revelan el descontrol en los ingresos y la intención de ocultar un posible delito fiscal en el ejercicio 2013. ABC.es
- ↑ Navarro defiende que las manifestaciones deben adecuarse a "las posibilidades económicas del país". el Periódico
- ↑ Dirigentes de la Asamblea Nacional Catalana mantienen vínculos proetarras. Una quincena de ellos han colaborado con el entorno de ETA o tienen antecedentes con Terra Lliure ABC.es
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «La Asamblea Nacional Catalana crea una «Confederación» con entidades valencianas y baleares». ABC
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Assamblea Nacional Catalana.