Antic port de Samos
L'antic port de Samos estava ubicat en la ciutat de Samos (actual Pitagoreio) en l'illa de Samos. Consistia en un gran moll, identificat en el V per l'historiador grec Heròdot com una de les tres majors ardits de l'ingenieria en el món grec. Grans parts de l'antic moll semblen sobreviure, parcialment incorporades al moll modern, pero estos restants són molt difícils de datar.
Història
L'illa de Samos es va convertir en una de les principals potències navals del Egeo en el VI, culminant durant el regnat del tirà Polícrates. En el V, Heródoto informa que un dic va rodejar el port, en una llongitut de més de dos estadis mar adins (més de 400 metros), i va alcançar una profunditat de 20 metros.[1]
El poder polític de l'illa va decaure en el V no obstant, el port va seguir sent una important base naval i centre econòmic, especialment baix el domini ptolemaico durant el periodo helenístic i el periodo imperial romà. Va ser greument danyat per un terremot en l'any 262 d. C. El modern moll de Pitagoreio va ser construït en el XIX.[2]
Descripció
Pitagoreio té un gran port natural, pero està molt obert cap al sur, per lo que els feroços vents del nort representen una amenaça per a la navegació en ell. L'antic moll s'estenia cap a l'est des de la vora occidental del port, per a protegir-se d'estos vents.[3]
Els restants d'una estructura de pedra es troben sumergits al sur del modern moll del port, discorrent paralelament i parcialment incorporats. L'investigació arqueològica ha revelat un dic de 480 metros (1574.8 pies) de llarc. En el seu extrem est, la superfície superior de l'estructura és de 2.75 metros (9 pies) per baix de la superfície i continua per baix del llit marí modern fins a una profunditat d'a lo manco 14 metros (45.9 pies) per baix del nivell del mar.[4] S'han recuperat varis elements arquitectònics solts, entre ells una columna de tambor.[5]
L'estructura va ser danyada repetidament per tormentes i terremots en l'antiguetat i es va reparar apilant noves pedres sobre les velles, dificultant la seua datació. Els restants de ceràmica recuperats en els fonaments del moll daten en la seua majoria del periodo imperial romà, i el material més antic data de prop de 300 a. C. L'excavadora, Angeliki Simossi, va datar l'estructura supervivent al periodo helenístic primerenc, fent-la més tardana i més gran que la descrita per Heródoto. Ella va sugerir que l'estructura coneguda per Heródoto podria estar baix dels restants supervivents, tal volta en la secció nort que està coberta pel modern moll del port.[6] Les excavacions posteriors varen sugerir que partix d'esta estructura podria ser dels treballs de construcció del XIX,[7] pero se superpon a un malecón bizantí, que a la seua volta se superpon a un antic moll d'enrunes.[8] S'han trobat més rastres d'un antic moll d'enrunes en el costat este del moll modern, pero molt poc es va poder discernir al respecte.[8]
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Antiguo puerto de Samos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.