La Orde dels Allumenats (Illuminatenorden en l'original alemà, compost derivat del llatí illuminati, ‘allumenats’, i orde) és el nom donat a varis grups. Històricament es referix a l'organisació Illuminati de Baviera, una societat secreta de l'época de l'Ilustració, fundada l'1 de maig de 1776, encara que el 12 d'agost és quan se celebra el dia internacional dels allumenats. Manifestava opondre's a l'influència religiosa i els abusos de poder de l'Estat. El govern de Baviera va prohibir l'organisació dels Illuminati (junt en atres societats secretes) i esta es va dissoldre en 1785.

Allumenats de Baviera
l'Ull de la Providència, com es veu en el billet d'1 dólar nortamericà, ha segut percebut per alguns com a evidència d'una conspiració que vincula als Pares fundadors dels Estats Units en els Illuminati.[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 47–49 
Símbol de l'orde:
el mochuelo d'Atenea.

Al no sobreviure la seua supressió per part del govern de Baviera es considera que el rol assignat com conspiradores per part de Barruel i Robison deuen considerar-se, per tant, invenció de dits escritors.[2] Teòrics de la conspiració com Mark Diu han sostingut que els Illuminati han sobrevixcut fins als nostres dies.[3] Moltes teories de la conspiració proponen que els acontenyiments mundials estan sent controlats i manipulats per una societat secreta autodenominada els Illuminati.[4] Els teòrics de la conspiració que adherixen a tals idees han afirmat que moltes persones notables eren o són membres dels Illuminati. Els presidents d'Estats Units són un objectiu comú de tals afirmacions.[5][6]


Atres teòrics sostenen que els Illuminati varen orquestar una série d'acontenyiments històrics, des de la Revolució francesa, la batalla de Waterloo i l'assessinat de John F. Kennedy, fins a un supòsit complot comuniste per a accelerar el "Nou Orde Mundial" infiltrant-se en l'indústria cinematogràfica d'Hollywood.[7][8]

Fundació

 
Adam Weishaupt, el fundador.

El professor de dret eclesiàstic i filosofia pràctica de l'Universitat de Ingolstadt, en Baviera, Adam Weishaupt (1748-1830) va fundar l'1 de maig de 1776, en dos alumnes seus, l'Associació dels perfectibilistas (Bund der Perfektibilisten, en l'original alemà, format per les paraules Bund, associació, i un derivat del llatí perfectibilis, 'perfeccionable'). Com a símbol de l'organisació va elegir el mochuelo d'Atenea, deesa grega del saber. De trasfondo es trobava el clima intelectual universitari, pràcticament dominat pels jesuïtes, orde dissolta tres anys abans.[9]

Weishaupt, en nou anys, estava aïllat respecte del claustre docent, pel seu entusiasme per les idees de l'Ilustració; per a oferir protecció als seus estudiants de les supostes intrigues jesuítiques pero, sobretot per a proporcionar-los accés a la lliteratura crítica eclesiàstica contemporànea, va fundar la «Associació de saber secret», que en els seus començos no era més que un círcul de llectors anticlericals en un màxim de vint membres. Weishaupt va mencionar les seues raons per a la fundació de la societat en la seua carta Pythagoras oder Betrachtungen über die geheime Welt- und Regierungskunst:[10]

Pero dos fets varen ser decisius. Inclús per a este temps en 1776, un oficial en Burghausen cridat Ecker havia fundat una logia orientada cap a l'alquímia i que havia començat a estendre's veloçment. Un membre seu va aplegar a Espanya, a anunciar-se allí i a atraure als més lluents entre els estudiants. Per desgràcia, la seua selecció va recaure precisament en aquells a els qui ya els havia tirat l'ull. El pensament de haver perdut d'esta forma a jóvens tan prometedors, i vore'ls ara acostant-se l'alquímia i majaderías semblants, va anar per a mi tormentoso i insoportable. Per açò vaig ser a demanar-li consell a un jove, en qui havia posat tota la meua confiança. I em va animar a utilisar la meua influència sobre els estudiants i estos excessos per mig d'una vacuna, administrada per mig de la fundació immediata d'una societat.

L'orde va prendre un primer impuls en 1778, quan un antic alumne seu i president del Palatinado Renano la va reorganisar. Weishaupt va propondre com a nou nom Bienenorden, lOrde de les abelles', perque s'imaginava que els afiliats deurien recopilar el néctar del saber dirigits per una abella reina, pero al final es va preferir Bund der Illuminaten ('Unió dels Allumenats') i despuix, Illuminatenorden ('Orde dels Allumenats'). De l'associació d'estudis es va passar a una orde secreta, influenciada en el seu model organisatiu per la Companyia de Jesús.[9]

Breu floriment

 
Baró Adolph von Knigge, el seu patrocinador més influent.

La següent reorganisació va succeir en 1780 despuix de l'adheriment de l'aristócrata baix saxó Adolph von Knigge. Tal com el propi Weishaupt va confessar, no existia «en absolut, solament en el seu cap». I en 1782 Knigge li va proporcionar a l'orde una estructura d'estil masónico, en Weishaupt i Knigge —entre uns atres— com a directors sobre el cridat «Areópago».[11] En esta nova distribució, que es detallarà més avant, varen conseguir, els Allumenats, reclutar a molts francmaçons i infiltrar-se en logias sanceres.

De trasfondo estava la crisis iniciada cap a 1775 entre els nivells alts masónicos alemans en la ruptura de l'Estricta observança templaria. Karl Gotthelf von Hund und Altengrotkau havia conseguit atraure's a les diferents logias cap al seu mandat per mig d'este rito més be apolítico-romàntic, que assegurava ser successor de l'orde Templaria, dissolta en 1312. Durant molts anys, ademés havia afirmat mantindre's en contacte en «Superiors desconeguts», que li havien iniciat en la francmaçoneria. Com en fallir en 1776 cap tipo de «Superiors secrets» contactara en ells, hi havia gran confusió en la logia. En la convenció masónica de l'Estricta observança, ocorreguda en Wilhelmsbad entre el 16 de juliol i l'1 de setembre de 1782, Knigge i el seu segon representant dels Allumenats, Franz Dietrich von Ditfurth, un ilustrat radical manifest, es varen guanyar el liderage d'opinió per a la seua orde. El sistema templario va ser abandonat i l'orde de la Rosacruz va quedar en minoria en el seu esforç per mantindre eixa tradició. Abdós allumenats varen conseguir inclús, en Johann Christoph Bode, guanyar-se a un representant principal de l'Estricta observança.


Referències

  1. ↑ Issitt, Micah; Main, Carlyn (2014). Hidden Religion: The Greatest Mysteries and Symbols of the World's Religious Beliefs, ABC-CLIO. ISBN 978-1-61069-478-0.
  2. ↑ Vernon Stauffer, New England and the Bavarian Illuminati, Columbia University Press, 1918, Chapter 3 The European Illuminati, Grand Lodge of British Columbia and Yukon, accessed 14 November 2015
  3. ↑ Sykes, Leslie (17 May 2009). «Angels & Demons Causing Serious Controversy». KFSN-TV/ABC News. Archivat des de l'original, el 2011-06-04. Consultat el 2011-01-27.
  4. ↑ Barkun, Michael (2003). A Culture of Conspiracy: Apocalyptic Visions in Contemporary America, Berkeley: University of Califòrnia Press. ISBN 978-0-520-23805-3.
  5. ↑ Howard, Robert (2001-09-28). «United States Presidents and The Illuminati / Masonic Power Structure». Hard Truth/Wake Up America. Archivat des de l'original, el 2011-01-13. Consultat el 2011-01-28.
  6. ↑ «The Barack Obama Illuminati Connection». The Best of Rush Limbaugh Featured Sites (2009-08-01). Archivat des de l'original, el 2011-02-02. Consultat el 2011-01-28.
  7. ↑ Mark Diu, The Illuminati: Facts & Fiction, 2009. ISBN 0-9673466-5-7
  8. ↑ Myron Fagan, The Council on Foreign Relations. Council On Foreign Relations By Myron Fagan
  9. ↑ 9,0 9,1 Lina, Juri (2016). Baix el Signe del Escorpión, Omnia Veritas Ltd. ISBN 978-1910220702.
  10. ↑ Frick, Karl R. H.: Die Erleuchteten. Gnostisch-theosophische und alchemistisch-rosenkreuzerische Geheimgesellschaften. Marix-Verlag, Wiesbaden, 2005, ISBN 3-86539-006-4, S. 455.
  11. ↑ Massimo Introvigne, Els Illuminati i el Priorat de Sión, Edicions Rialp, 2005, ISBN 8432135615 i 9788432135613, 40-43.