Acanthocereus cuixmalensis, conegut comunament com tasajillo de Cuixmala, és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Acanthocereus, dins de la família Cactaceae. És endèmica del suroest de Mèxic i anteriorment se li coneixia com Peniocereus cuixmalensis.[1]

Acanthocereus cuixmalensis, (Acanthocereus cuixmalensis)

Descripció

Acanthocereus cuixmalensis és una espècie de cactus trepador o rastrero que creix en pocs brots ramificats, en la seua majoria empinats, just per damunt del sol. Les raïls, semblades a carlotes, ocasionalment bifurcadas, medixen de 25 a 35 centímetros de llarc.

Els brots són allargats, quadrats, de color vert clar i tacats d'un color blanquecino. Medixen de 80 a 220 cm de llarc i un diàmetro de 2,5 a 3,5 cm. Presenten quatre costelles ondulades. Les espines són grosses i fortes, i estan engrossades en la base. Inicialment són rojosos i despuix adquirixen el color d'una banya. L'espina central medix d'1 a 1,5 cm de llarc i les sis o sèt espines marginals radiants medixen de 8 a 20 mm de llarc.

Les flors són blanques, fragants i en forma d'embut. S'òbrin de nit i medixen de 9 a 11 cm de llarc. Els fruts en forma d'ou medixen de 5 a 6 cm de llarc i de 3,5 a 4 cm de diàmetro. Contenen polpa roja i sucosa.[2][3]


Distribució i hàbitat

L'àrea de distribució nativa d'esta espècie és Mèxic (de Jalisco a Michoacán) i creix principalment en el bioma tropical estacionalment sec.[4]

Taxonomia

La primera descripció d'esta espècie va ser com Peniocereus cuixmalensis, publicada en 1973 pel botànic mexicà Hernándo Sánchez-Millorada en la revista científica Cactàcees i Suculentes Mexicanes 18: 91.

Més tart, el botànic francés Joël Lodé va traslladar l'espècie al gènero Acanthocereus, per lo que va passar a cridar-se Acanthocereus cuixmalensis. Va registrar estos canvis en la revista científica Cactus-Aventures International 98 (Suppl.): 2, publicada en 2013.[1]

Etimologia
  • Acanthocereus: nom genèric que deriva de les paraules gregues akantha (que significa 'espinós') i cereus (que significa 'vés-la', 'ciri'), fent referència a la seua forma columnar espinosa.[5]
  • cuixmalensis: epítet específic que fa referència a la població costera Cuixmala en l'estat mexicà de Jalisco, lloc a on es va descobrir esta espècie.[6]

Estat de conservació

Les poblacions d'esta espècie estan severament fragmentades i s'estima el seu tamany total de prop de 9500 individus, per lo que es propon com a subjecta a Protecció especial (Pr) en el Proyecte de Modificació de la Norma Oficial Mexicana 059-2015.


En la llista roja de l'UICN es considera com "Vulnerable (VU)". En CITES es valora en l'apèndix II.[7][8]

Usos

Es cultiva principalment com planta ornamental i la seua propagació es realisa normalment per mig de llavors o esqueixos. Les llavors deuen sembrar-se en una mescla de terra en bon drenage i mantindre's càlides i humides fins que germinen. Els esqueixos deuen prendre's durant la temporada de creiximent i deixar-se secar durant varis dies abans de plantar-los en una mescla de terra en bon drenage.[9]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Acanthocereus cuixmalensis (Sánchez-Mej.) Lodé | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2024-12-08.
  2. ↑ Bravo-Hollis, H. 1978. Les cactàcees de Mèxic. Vol. 1. Ed. 1. Mèxic: UNAM.
  3. ↑ Sánchez-Millorada, H. 1973. Noves Cactàcees de la Nova Galícia. Cact. Suc. Mex. 18: 87-95.
  4. ↑ Guzmán, O., Arias, S. & Dávila, P. 2003. Catàlec de Cactàcees Mexicanes. Mèxic: CONABIO-UNAM.
  5. ↑ (1998) [1], McGraw Hill Professional, p. 92. ISBN 978-0-87983-821-8.
  6. ↑ Eggli, O. & Newton, L.I. 2004. Etymological dictionary of Succulent Plant Names. Berlin: Springer Verlag.
  7. ↑ Arreola, H., Terrats, T. & Arias, S. 2013. Peniocereus cuixmalensis. The IUCN Ret List of Threatened Species 2013: i.T152397A632268. http://dx.doi.org/10.2305/IUCN.UK.2013-1.RLTS.T152397A632268.en. Downloaded on 28 February 2017.
  8. ↑ SEMARNAT. 2015. Proyecte de Modificació de l'Anex Normatiu III, Llista d'espècies en risc de la Norma oficial mexicana NOM-059-SEMARNAT-2010, Protecció ambiental - Espècies natives de Mèxic de flora i fauna selvada - categories de risc i especificacions per a la seua inclusió, exclusió o canvi - Llista d'espècies en risc, publicada el 30 de decembre de 2010. Diari Oficial de la federació.
  9. ↑ «Peniocereus cuixmalensis L 767 Cuixmala, Jal., auf Vulkanfelsen» (en és). Uhlig Kakteen - Més que 5.000 espècies diferents. Consultat el 2025-06-21.