Resultats de la busca

¡Crea la pàgina "Consonant" en L'Enciclopèdia en valencià!

Ig (dígraf)
…sò de [ʤ] (com la jota) si la paraula que va despuix escomença per vocal o consonant sonora: ''mi'''g''' amic'', ''ma'''ig''' és un més''...

884 bytes (127 paraules) - 16:48 2 oct 2024
S
…ècima novena [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima quinta de les [[consonant]]s. El seu nom en valencià és '''es''', pero per castellanisme també se …és l'última lletra d'una paraula i la que va despuix escomença en vocal o consonant sonora, com per eixemple en ''el'''s''' hòmens'', ''me'''s''' o manco'', '

2 kB (387 paraules) - 21:21 28 set 2022
F
…minúscula, és la sexta lletra de l'[[alfabet valencià]] i quarta de les [[consonant]]s. El seu nom en [[valencià]] és '''ef''', pero per castellanisme també …cional]]. Rarament representa el sò labial sonor /v/ quan va seguida d'una consonant sonora (''Golf de roses, Bolígraf blau, Afganistan''...)

1 kB (159 paraules) - 10:38 17 oct 2024
N
…la dècima quarta [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i undècima de les [[consonant]]s. El seu nom és '''en''', pero per castellanisme també se la conex pel * Davant de consonant, excepte B, M, P: enveja, confit, planta, gandul.

1 kB (179 paraules) - 18:56 18 oct 2024
M
…s la dècima tercera [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima de les [[consonant]]s. El seu nom en valencià és '''em''', pero per castellanisme també se * En el prefix circum- quan li seguix una atra consonant: circumstància, circumnavegació, circumferència.

1 kB (204 paraules) - 21:13 28 set 2022
B
…inúscula, és la segona lletra de l'[[alfabet valencià]] i primera de les [[consonant]]s. Ve de l'alfabet llatí i evolucionà de la segona lletra de l'[[alfabet …seua pronunciació és [ap], pero davant de paraula escomençada per vocal o consonant sonora, se pronuncia [aβ]. En una pronunciació estàndart del valencià,

3 kB (430 paraules) - 20:59 28 set 2022
Guionet
* Quan el verp acaba en [[diftonc]] o en consonant i li seguix un pronom: mireu-les, penjar-se’n. * Quan el verp acaba en vocal i el pronom comença per consonant: menja-te'l, prengau-ne.

1 kB (210 paraules) - 21:07 28 set 2022
Q
…ima sèptima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima tercera de les [[consonant]]s. El seu nom és '''cu'''. En [[valencià]] esta consonant va sempre seguida de la vocal [[U (lletra)|u]]. Representa el so [k] davant

2 kB (278 paraules) - 21:16 28 set 2022
Ny (dígraf)
En [[valencià]] representa la consonant nasal palatal com en les paraules canya o pany.

704 bytes (98 paraules) - 16:17 18 jun 2024
R
…tiva, i es pronuncia alveolar vibrant senzilla entre vocals o despuix de [[consonant oclusiva]]. Si es vol que sone múltiple entre vocals s'usa el [[dígraf]]

2 kB (306 paraules) - 12:31 17 jun 2024
D
…inúscula, és la quarta lletra de l'[[alfabet valencià]] i tercera de les [[consonant]]s. El seu nom és '''de'''. …fonètic internacional]] a final de sílaba sempre que no seguixca una atra consonant sonora i el sò [ð] en els atres casos.

3 kB (471 paraules) - 21:02 28 set 2022
Valencià Meridional
…ral, tant masculí com femení devé en "es" davant de paraula escomençada en consonant: ''es bou'' i ''es vaques''; pero pren les formes ''els, les'' davant de pa

847 bytes (128 paraules) - 18:58 6 nov 2024
C
* Davant de les [[consonant]]s. * En posició final (''sac''). Despuix d'una consonant nasal sol emmudir-se (''banc'', pronunciat ''ban''), açò és un vulgarism

2 kB (338 paraules) - 21:00 28 set 2022
Valencià Alacantí
…femení devé en "es" davant de tota paraula, escomence ésta per vocal o per consonant: ''es bou'' i ''es vaques'', ''es alacantins'' i ''es alacantines''.

998 bytes (145 paraules) - 17:20 29 set 2022
J
…cula, és la dècima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i sèptima de les [[consonant]]s. El seu nom és '''jota'''. …nciades en estos dialectes com una i més una jota francesa o catalana): la consonant de mege (antigament i hui encara en el nort de Castelló, metge)<ref>{{DGLV

2 kB (373 paraules) - 15:36 5 set 2024
W
…sima tercera [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima octava de les [[consonant]]s. El seu nom és '''ve doble'''. S'usa en llengües com l'[[alemà]], l'[

903 bytes (137 paraules) - 16:52 19 set 2024
G
…cula, és la sèptima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i quinta de les [[consonant]]s. Rep el nom de '''ge'''. …os dialectes [jʒ], és dir, com una i més una jota francesa o catalana): la consonant de mege (antigament i hui encara en el nort de Castelló, metge ['me.d͡ʒe

5 kB (793 paraules) - 21:05 28 set 2022
O
…nciat: ''heu duré'' o ''hu duré'') i, finalment, despuix de verp acabat en consonant, se pronuncia ''ho'' (vullc portar-ho, pronunciat: ''vullc portar-ho''). e. Generalment tenim o oberta, quan la o tònica va seguida per una consonant que no siga labial (b, m, p): agrònom, ogre, taronja, teòlec, hipòdrom,

4 kB (634 paraules) - 11:23 8 oct 2024
P
…ècima sexta [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima tercera de les [[consonant]]s. El seu nom és '''pe'''.

1 kB (185 paraules) - 21:16 28 set 2022
Z
…r sonor que també posseïx la [[S|es]] entre vocals. Només s'usa despuix de consonant i a començament de paraula, excepte en algunes paraules d'orige estranger.

1 kB (182 paraules) - 21:28 28 set 2022